Falta un mes i mig perquè a Catalunya hi fem eleccions. O no. I aquest “o no” és doble perquè 1/ ara mateix ningú pot garantir que les eleccions es celebrin i, si això passés, 2/ no falta un mes i mig perquè anem a votar sinó una miqueta més. I que això és així ho tenim tots (i totes) tan clar com al novembre sabíem que al gener -o sigui ara mateix- la situació e la pandemia seria molt complicada i caldria tancar l'aixeta. El que passa és que llavors pensàvem que ens tancarien bars i restaurants. Però com que no som Alemanya, estem com estem.

I qui ho té més clar és en Salvador Illa (té clares les dues coses, que potser no hi ha eleccions i que potser no, no som Alemanya). I per aquest motiu, el ja candidat del PSC a presidir la Generalitat no vol deixar de ser ministre de Sanitat “baix cap concepte”, com diria Joan Gaspart i Solves. Perquè sap que potser les eleccions les hem d'acabar fent a l'abril. I, sap que voldria dir això? Que si ara deixés de ser ministre, es quedaria mínim tres mesos sense la gran plataforma pública que això implica. Entre haver de buscar excuses per aparèixer pels racons a vendre un peix que no és del dia i sortir encara unes quantes setmanes com a ministre dient que això de les vacunes està funcionant de conya gràcies a ell... bé, és que no hi ha color.

Total, coses del virus i la política, resulta que al final el concepte SúperIlla no és un invent del colauïsme sinó dels sociates. Súper Illa, l'home discret i sense carisma que de nit pot fer de candidat vestit d'heroi anti-indepe i, en plena pandèmia mundial, de dia té temps de dirigir el que era un ministeri “maria”, s'ha convertit en la cartera ministerial estrella i ha acabat generant un líder. Ara bé, ¿això com ho poden rebre els votants que aspira Illa a aspirar-li a l'unionisme que va guanyar les últimes eleccions?

Per cert, incís... Déu n'hi doret el canvi de tarannà de la cara visible que aspira a ser el partit unionista més votat. De Inés Arrimadas i aquell estil que en podríem dir “abraonat” a la truita de trankimazin amb valeriana que representa Illa. Potser algú ha entès que no és gaire engrescador per l'elector veure algú que va pel món fent funcionar el ventilador de la fel a màxima velocitat. Fet l'incís, tornem a la cosa.

Doncs al votant que el PSC aspira a aspirar-li a Ciutadans, crec, se li'n refot si Illa continua sent ministre o no. El que vol són cartells com aquest:

Cartell Illa

I vol que Illa li digui el que li va dir diumenge, que després de 8 anys de procés “encara dura la divisió social”, que “no hi ha res pitjor que sentir-te exiliat al teu propi país” i que “el secessionisme ha repartit etiquetes de catalans que no tenien cabuda a Catalunya”.

Vaja, que qui calcula compra a Illa, com els que ja tenim una edat (o dues) sabem que hi va haver una època en que qui calculava comprava a Sepu. I SúperIlla ha calculat que per eixamplar la seva base ha de tenir el discurs de Ciutadans, però en comptes de servir-lo com fins ara en una rave ha de proposar-lo estirat en uns coixins mirant una posta se sol mentre sona música chillout. I, sobretot, fent de ministre del Regne d'Espanya.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat