No tenim ni idea del que succeirà dimecres vinent al Barça-Madrid. Ni fora del camp, ni a dins del recinte, ni al terreny de joc. L'únic que tenim clar és que, passi el que passi, hi ha algú que ja ha guanyat. I aquest algú és el Tsunami Democràtic. I la seva victòria consisteix a marcar l'agenda dels mitjans de comunicació, dels polítics, dels cossos policials, de la Federació Espanyola, de la Lliga de futbol, dels dos clubs, dels jugadors, dels socis culers i dels espectadors en general. I tot això sense pràcticament ni haver badat boca.

Tot el que envolta els senyors i senyores Tsunami són especulacions, suposicions, conjectures, sospites, presumpcions i hipòtesis diverses. Va convocar quatre concentracions prop del Camp Nou i en poques hores ja va circular per tot arreu que impediran l'accés dels espectadors al camp, que hi haurà invasió de la gespa mentre es jugui el partit i que l'àrbitre l'haurà de suspendre perquè dirà que no pot garantir la seguretat dels jugadors. I a partir d'aquí resulta que els que saltin al camp segrestaran els jugadors del Real Madrid i a canvi d'alliberar-los demanaran la independència, drons kamikazes s'estavellaran contra la gespa carregats de mosques negres afamades, a la mitja part paracaigudistes encaputxats saltaran des d'helicòpters invisibles i robaran els frankfurts dels entrepans dels espectadors o al minut 17.14 escamots emboscats a la graderia començaran a llançar llibres a Sergio Ramos. Concretament, de ciències socials.

Però escoltin... és que els senyors i senyores Tsunami Democràtic no han dit res de tot això. Només li han dit a la gent que vagi a manifestar-se. I punt final. Tota la resta forma part d'aquesta febre d'adjudicar-li accions per sobre de les seves possibilitats. Per sobre de les possibilitats del Tsunami i de les que adjudiquen accions al Tsunami.

Al final, doncs, ens trobem que l'activitat més agosarada del Tsunami és com la vessant intel·lectual de Cayetana Álvarez de Toledo, que se li suposa. Però això no impedeix als mitjans de comunicació de Madrid d'atorgar-li una capacitat letal de generar el caos, la violència i la crema de barricades a la graderia del Camp Nou.

No soc ningú per donar consells, i menys al Tsunami Democràtic, però jo d'ells (i d'elles) em miraria bé la llista d'adherits, no fos cas que hi trobin sorpreses. A veure si un munt de periodistes de Madrit (concepte) s'hi han apuntat per poder tenir després material audiovisual. Bé, i qui diu periodistes diu: “Al loro, que hay gente que dice que son periodistas y no lo son”. Tsunami només convoca una mani però els infiltrats fan veure que són del Tsunami i es dediquen a proporcionar als seus mitjans aquelles imatges tan plàstiques i que els agraden tant. Amb molts focs, trets de pilotes de goma, de bales de foam, enfrontaments, hòsties variades, càrregues, detencions o la tanqueta aquella de l'aigua que van passejar un dia i que ha tornat a desaparèixer.

Tsunami Democràtic seria com el Cid Campeador, però al revés. Guanya batalles estant viu, però són batalles en les quals no hi és. Ni l'hi esperen.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat