“El territori”, una de les paraules top del nou llenguatge (com la pròpia paraula “top”). Hi vam arribar després de passar per les províncies i per les comarques. I ara instal·lats ja al “territori”, el concepte ha agafat tanta entitat que diu coses, manifesta opinions, pensa sobre, o es queixa de. I la cosa ha anat tan enllà que ara mateix, juntament amb el poke i el bao, el que ho peta a la nostra vida és “això li ho hem de preguntar al territori”.

Mentre “El Territori” no va tenir nom estava en la mateixa situació que les selfies. La gent es feia fotos davant dels llocs, però fins que no hi va haver una paraula que definís el fet no va convertir-se en un fet realitzat des de la consciència. La diferència és que quan no existia com a tal, al territori les coses hi succeïen sense donar-li l'oportunitat d'opinar. Arribava un de fora i deia: “Aquí hi farem un abocador”, i allà hi queia l'abocador sense ni tan sols demanar-los si els semblava bé. I qui diu això diu una nuclear, una autopista, una fàbrica molt contaminant o un tipus d'indústria que produïa molts beneficis a tothom menys al territori on s'instal·lava.

Preguntar vol dir tenir en compte. I, sobretot, és respecte i compartir en comptes d'imposar. Preguntar és consensuar i pactar, donar i cedir. I és així com arribem a dos fets coincidents en el temps que afecten al territori: els JJOO d'hivern BCN-Pirineus i el monument franquista de Tortosa. Les coincidències s'acaben aquí. I li diré més, a partir d'aquí són dues qüestions que s'allunyen l'una de l'altra a la velocitat de la llum. Però intento explicar per què els ajunto. I, naturalment té a veure amb allò que li deia abans de preguntar-li al territori.

És absolutament impresentable que el 18 juliol del 2021 encara existeixi un monument d'enaltiment franquista. Per molt que el seu esperit totalitari, reaccionari i vomitiu (en general) hagi revifat i contamini la nostra societat. Ara bé, hi ha un grup de gent de Tortosa (1.400 signatures sobre una població de 33.500 persones) que considera que no s'ha d'aterrar aquella immensa merda que hi ha al mig del riu (que ho és des del punt de vista estètic i simbòlic). I defensen que aquells ferros d'enaltiment de la dictadura, situats just davant de la catedral de Santa Maria, i que han resistit totes les avingudes d'aigua, han de “reinterpretar-se”. I recorden la consulta popular del 2016 en que un 68,36% dels votants ja van defensar aquesta proposta. Sí, és cert que la participació va ser d'un 29,73%, però no havíem quedat que el resultat final és el que compta?

I aquest grup de persones són “del territori”, sí o no? Sí, oi? Per tant, si en altres indrets com els Pirineus amb els JJOO d'hivern invoquem que s'escolti als afectats directament per les decisions, amb Tortosa també hauríem de fer-ho, no? Per saber què pensen exactament i per què. Que “el territori” debati, discuteixi i intenti aconseguir acords sobre si vol reinterpretar un monument feixista a l’Ebre o si fer uns JJOO d'hivern cronifica un model econòmic basat en el turisme de temporada i no l'impuls del primer sector. I si hi ha dues postures, es voten. Al territori. I la que tingui més suport, guanya. Perquè, vam quedar que sempre ha de guanyar la democràcia, no? I va ser l'unionisme qui va usar el nefast argument segons el qual votar “no sempre és democràtic”.