(Avís important: tot el que llegirà a continuació és només una hipòtesi teòrica feta des del punt de vista del divertiment caricaturesc i, en cap cas, està pensada per ser convertida en realitat. Ni per l'autor ni per part de cap altra persona, organització o ésser viu. Ni contemporani ni del futur. Per escriure aquesta ficció impossible no s'han usat animals. No provi de fer a casa seva el que aquí es descriu.)

Passa quan l'alineació més potent i preparada de la fiscalia espanyola, un dels països més importants de la Unió Europea (que no és qualsevol cosa), diu en un tribunal molt important com és el Suprem que has fet un cop d'estat. I una revolució. I has proclamat una república. I has fulminat la Constitució. I que tot això ho has fet amb molta violència. I als responsables de la insurrecció volen empaperar-los de tal manera que no tornin a veure la llum del sol fins a la pròxima glaciació. Com a mínim.

I esclar, tu, un humil i violent catalanet rebel i sediciós, veus com ets assenyalat amb el dit esclafador de qui té el poder de veritat i acusant-te de coses tan lletges i terribles. I penses: i si ho faig de veritat? Total...

És que fins i tot ja és per un tema de curiositat. Allò del “a veure què passa”. Escolti, si sense fer res de tot això que diuen que va passar som on som, tant per tant ho provem de veres, no? I observem la reacció. Que tampoc podrà ser gaire més bèstia que la d'ara. I almenys llavors ells ens massacren amb fonament. I nosaltres, mentre ho fem, riem una estona. I els veiem la cara que els queda quan ens acusin d'haver fet, aquest cop sí i de veritat, el que ara diuen que hem fet però sense haver-ho fet.

O sigui, la cosa seria fer un cop d'estat de veritat. Com els de tota la vida. Sap allò del Tejero, que va ser una traveta? Doncs multiplicat per infinit. Problema? No tenim exèrcit. Ni gaires calés per contractar-ne un de solvent. Hauríem de fer com amb les urnes i portar-lo de la Xina, que allà tot va rebentat de preu. I guardar-lo en un país tercer. I després passar-lo a poc a poc. I guardar-lo a les cases de gent de confiança. I el dia que es decidís fer el cop d'estat, patapam! Apareixeria l'exèrcit com van aparèixer les urnes. I au, a fer-la molt grossa. Però moooolt!

El primer de tot seria bombardejar edificis. Quins? No ho sé, mai he fet un cop d'estat, però sempre que en passen imatges d'algun es veuen uns edificis destrossats i d'altres que en surt fum.

Després faríem sortir algú per TV3 (naturalment) i des d'una escola estant (per descomptat) dient una cosa semblant a: “Catalans, ara sí que queda derogada la Constitució. Per sempre més”. I per demostrar que seria una revolució realment revolucionària, aquesta persona ―que ja veuríem qui hauria de ser, però he pensat en La Cubana― agafaria un exemplar de la Constitució, el faria miques i el llençaria pel vàter com si fos una trista tovalloleta humida o un bastonet de les orelles. I tot això ho farien fumant.

S'ho imagina? 1/ Cop d'estat amb exèrcit, 2/ bombardeig d'edificis, 3/ revolució armada als carrers, 4/ Constitució suspesa, 5/ contaminant els col·lectors i... 6/ fumant! A-PO-CA-LÍP-TIC! A Lamela & Llarena Bros els esclataria el cap! I als fiscals se'ls acabarien les lleis per aplicar i haurien d'inventar la sedicibelió! I es quedarien sense números per demanar anys de presó! I al Suprem se'ls acabarien les vènies! I llavors ja podrien jutjar-nos pel que fos i per molt més i amb motius. Bé, això si la cosa ens sortís malament. Perquè si ens sortís bé i fóssim independents... Ui, si ens sortís bé! Podríem estar anys i anys barallant-nos sobre les causes per les quals ens va sortir bé i qui en té la culpa.  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat