Vaja, ara resulta que l’exministre Jorge Fernández Díaz i el seu aparcacotxes Marcelo van dedicar recursos públics (diners i diversos membres dels cossos de seguretat batejats com ‘la policia patriòtica’) a organitzar el robatori de la documentació que demostrava la trama de corrupció del PP i que estava en poder de l’extresorer del partit (i alguna cosa més) Luis Bárcenas (Luis, sé fuerte). I també resulta que per allà al mig de la cosa hi havia gent com el Barbas, la Pequeñita o el Polla. Ah sí? Volen dir? Doncs quina sorpresa més sorpresiva, la veritat. No m'ho hauria imaginat mai. M'estan dient que qui apareix relacionat amb 1/ l'Operació Catalunya (de la qual estaria bé saber-ne algun dia quant ens ha costat, en diners i en vulneració de diversos drets i legalitats), 2/ la Fiscafina de conspiració amb el jutge i cap de l'Oficina Antifrau Daniel de Alfonso, 3/ els gerros amb orelles, 4/ la destrucció del disc dur de Bárcenas (que no va ser formatejat ni un, ni dos, ni tres, ni 17, ni 29 sinó 35 cops i només els va faltar que se li fessin caca a sobre), 5/ l'enviament l'octubre del 2013 d'un senyor disfressat de mossèn que a punta de pistola va segrestar la dona, el fill i l'assistenta de Bárcenas per intentar robar-los tres llapis de memòria amb la comptabilitat B del partit i els pagaments irregulars a alts càrrecs del partit...

Mossèn

... o 6/ amb la compra d'accions de mitjans de comunicació afins amb diner negre...

ABC

... m'estan dient això? NO POT SER! Sí? Doncs em punxen i no em treuen sang. Sobretot per l'inesperat de la cosa, sap?

Realment és un problema crear i mantenir un Estat paral·lel perquè et faci la feina bruta. Bé, més que bruta, marrana. A curt termini fulmines els teus enemics, sí, però a la llarga té perills. Perquè els enemics s'hi poden tornar. En això passa com amb els clans de la màfia. Si tu vols eliminar la competència per poder tenir més negoci, no dubtis que la competència, tard o d'hora, s'hi tornarà. Per defensar el que és seu, però també per venjança. I quan la gent actua per venjança està per poques hòsties. Ei, i no dic que estiguem parlant de màfia, no, només poso un innocent exemple comparatiu. I en això estem.

Però és que, a banda, aquí també hi ha l'Estat normal. Aquest Estat que ha vist com l'obligaven a enviar Emèrit I al desert. I en ple estiu. Amb la calor. Però, què es pensaven, que no s'hi tornarien? Creien que es quedarien de braços plegats sense fer res? L'Estat paral·lel té papers, gravacions i mitjans de comunicació on filtrar-ho tot, esclar, però l'Estat “normal” també té cosetes. I té una cosa molt poderosa, la força de la llei. I la pot aplicar com ho cregui convenient, cosa que per aquí ja hem vist sobradament. I si l'amic d'en Marcelo i la seva gent no tenen cromos per intercanviar, potser acaben davant d'un tribunal. I un cop allà, mai se sap, oi? Abans que ells, molts altres ja han caigut.

El cas Villarejo és una lluita a tres bandes entre qui va construir un Estat paral·lel per fer encàrrecs a l’excomissari i a la gent que treballava per ell, qui va patir els encàrrecs i l'Estat “oficial”. Ara es tracta de seure i esperar a veure qui guanya. De moment la partida d’escacs ha vist com dos bàndols perdien les reines en forma de Rei fugit i de Villarejo a la presó. L’interessant serà seguir els moviments dels peons que defensen els reis respectius i observar com tot això afecta aquesta Espanya-Estat que es desfà com un bolado, i no només pels efectes de la pandèmia.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat