Hi ha oficis que tenen una part molt important de vocació de servei. O, dit d'una altra manera, per fer-los cal tenir una sensibilitat especial perquè del que es tracta és d'ajudar els altres, la majoria de vegades per uns sous que no es corresponen gens amb la funció social de la feina. I penso en totes les feines relacionades amb la sanitat, amb l'ajut i suport als discapacitats o a la gent gran, amb els bombers...  

I després hi ha feines que també impliquen, o haurien d'implicar, una mínima vocació de servei. I aquí penso en les relacionades amb la justícia i en les policials. Qui decideix dedicar-s'hi és perquè creu, o hauria de creure, que en un món on hi ha bons i dolents calen persones que estiguin a favor dels bons i combatin els dolents.

Se suposa que si et passes anys i anys estudiant per ser jutge és perquè, com el seu nom indica, vols impartir justícia en un món ple d'injustícies. I si el teu somni és ser policia, o guàrdia civil, és perquè vols protegir la gent dels terribles delinqüents que ens volen fer mal.

Doncs bé, just quan comença a bullir l'olla del judici i quan JoFake Borrell es dedica a produir vídeos explicant que no-sé-quina organització ha fet un informe on diu que Espanya és un país lliure, no paren de ploure casos on es demostra que a Espanya això de les feines amb vocació de servei millor deixar-ho per a un altre dia.

Aquí mateix ja hem comentat això dels jutges i fiscals que tenien comptes anònims a Twitter des d'on insultaven i menyspreaven altres usuaris. Quan els han pillat s'han justificat dient que si ho feien anònimament, no podia ser criticable perquè ningú sabia que eren ells (i elles). I això és el pitjor de tot. Si un jutge o un fiscal (o una jutgessa o una fiscal) necessita fer el trol de manera anònima en una xarxa pública vol dir que tenen un problema motriu general. Que és una manera fina de dir que no carburen del tot.

I ara tenim això del vídeo d'avui. El que ha gravat un guàrdia civil​ des d'un dels cotxes que formava part del comboi que ha traslladat els presos polítics a Madrid. Com que el contingut es comenta sol, anem a qui aguantava la càmera i al seu entorn. Alguns mitjans de Madrit (concepte) s'han sorprès de la reacció que hi ha hagut a Catalunya i la consideren totalment desproporcionada.

I tenen raó. Efectivament, és el més normal del món que, precisament en un trasllat com aquest, els guàrdies civils que s'ocupen de la seguretat vagin sentint rock radikal a tota castanya, es dediquin a gravar vídeos on se'n foten dels ciutadans, els pengin en xarxes privades i acabin fent-se tan virals que al Pol Nord hi ha un esquimal que avui ha tret a passejar la seva foca i tots dos l'han estat veient pel mòbil. Compte, i que s'han fet públics o bé perquè hi ha voluntat d'humiliar o bé perquè dins del cercle policial hi ha un talp. Normalíssim. Tot molt.

Comences gravant i difonent vídeos d'aquests i acabes fent pública la data del judici una setmana abans de l'inici. I acabes amb el jutge que presideix la sala implicat en un parell d'escàndols no menors i sense que hagi passat res. I amb el Tribunal Constitucional deixant per a després del judici l'estudi de la sol·licitud de Junqueras i Romeva de sortir en llibertat abans del judici. I amb els acusats i acusades havent passat més d'un any en presó provisional amb arguments insostenibles segons criteris de centenars d'experts. I amb un judici basat en unes acusacions que no se sostenen per enlloc.

El vídeo d'avui per molts serà una anècdota, però és la metàfora perfecta que explica on som realment. I en mans de qui.