Mentre no es van barrejar “oficialment” amb la plebs, tot va anar bé. (Incís, escric “oficialment” així entre cometes perquè les monarquies sí que es van barrejar sovint amb la plebs de manera extraoficial. I moltes vegades els resultats eren tan reals -i reials- que els anomenaven fills bastards). Però un bon dia van decidir començar a airejar la sang en públic i vam entrar a l'era dels casaments amb PENPAM (Persones no Pertanyents A Monarquies). I aquí va ser quan la cosa va començar a anar pel pedregar. Per què?

Doncs perquè una cosa antiga i anacrònica va voler ser moderna i tenir sentiments i opinions. I les monarquies no poden tenir sentiments ni opinions perquè llavors passen a ser com vostè i jo. I si són tan vulgars com nosaltres, la institució perd la porpra i deixa de tenir sentit. Però després va venir l'efecte PENPAM 2.0, consistent en que “no som d'eixe món”, ens beneficiem de pertànyer-hi, però no gaire. Allò que en diem ser a missa i repicant.

L'últim cas és el d'Enric i Meghan Markle, pares d’Archie. Enric és l'artista abans anomenat “príncep” i que ja no ho és perquè la parella va decidir dur una vida independent fora de la Gran Bretanya i això el va obligar a deixar d'utilitzar els seus títols. Meghan és la seva PENPAM. I Archie és la criatura de tots dos i la causant de la declaració més polèmica de l'entrevista que els va fer Oprah Winfrey, la presentadora més famosa dels EUA, i que va ser emesa ahir. Meghan afirma en la conversa que la monarquia britànica patia pel color que acabés tenint l’Archie. Sobretot si sortia més fosquet del que el pantone real admet. Per tant la noia va descobrir que, AI LAS, la monarquia britànica és racista! Oh, Meghan... però, què m'estàs dient!!! Quina sorpresa! Sí, de veritat? Doncs quan algú descobreixi que la monarquia espanyola és tan masclista que l'actual rei no és Helena de Borbó, primogènita d'Emèrit I i Sofia la Gran Professional, sinó el tercer fill que van tenir i perquè era nen, ja veuran quin disgustet tindrà la humanitat.

Tu no tries on neixes i tens tot el dret a renunciar a pertànyer a la família on un òvul fecundat va permetre la teva existència. El gest de fotre un cop de porta i marxar dignament està molt bé, sobretot si el fas en un palau i ets príncep. Ara bé, la definició de renunciar és: “Abandonar per voluntat pròpia una cosa que et pertany o a la qual hi tens dret”. A-BAN-DO-NAR. Si marxes, perds el títol, però també la resta. Si Enric i Meghan no haguessin estat membres de la monarquia britànica, haguessin nascut a Birmingham, una de les ciutats del país més castigades per la crisi, i haguessin marxat al Canadà a buscar-se un futur, ara no viurien en una casa de 15 milions i com a molt els entrevistarien a les oficines de benestar social per tramitar un ajut per l’Archie.

Si tu pertanys a una família real, decideixes casar-te per amor i després dius que renuncies a tot, estaràs faltant a la veritat. Perquè mai seràs com la resta. I si no que ho preguntin a la part de la Família Real espanyola que ja no ho és i dels quals no n’hi ha ni un que penqui.