Va succeir el 26 de maig de l'any 2003, aquest diumenge farà 16 anys. Un avió model Iak-42 que transportava tropes espanyoles destinades a l'Afganistan va estavellar-se en una muntanya de Turquia. Van morir 62 militars espanyols i 13 tripulants ucraïnesos.

He escrit diverses vegades sobre aquest cas, aquí mateix i en d'altres mitjans. I avui ho torno a fer. Però amb una gran diferència. En els articles anteriors estava indignat amb la gestió feta pel govern del PP, amb Trillo i Aznar al capdavant, i no entenia com era possible tant de menyspreu contra els militars i les seves famílies. En el d'avui continuo indignat, però entenc perfectament la maniobra de l'Estat. Però, si li sembla bé, repassem aquell despropòsit difícil de superar.

1/ l'Estat subcontractava el servei de transport de les tropes espanyoles a una empresa de baix cost que usava avions vells sense passar els controls pertinents i operats per tripulacions que volaven sense fer els descansos pertinents, 2/ no van fer proves d’ADN als cossos i, per tant, a les famílies els va ser lliurada una barreja de diversos cadàvers. En algun cas, cap dels trossos pertanyia al mort que tocava, 3/ quan les famílies van demanar poder obrir els taüts, se'ls va prohibir fer-ho al·legant ordres de les autoritats turques, que no havien prohibit res, 4/ cinc mesos després, a la zona de l'accident encara hi havia restes humanes i personals, 5/ el PP va pagar amb diner negre la defensa dels militars responsables del desori, 6/ els condemnats per les identificacions errònies de 30 dels 62 cadàvers van ser posteriorment indultats, 7/ en contra del criteri de la Fiscalia, el titular de jutjat central número 3 de l'Audiència Nacional va decidir el sobreseïment de la causa contra la cúpula militar implicada i 8/ sap qui era el jutge en qüestió? Fernando Grande-Marlaska, premiat posteriorment amb el càrrec de ministre de l'Interior d'un govern del PSOE.

Doncs bé, si van atrevir-se a arribar fer tot el que ha estat explicat unes quantes línies més amunt per tapar les irregularitats i els negocis fraudulents, imagini's què poden arribar a fer per mantenir el seu estatus i les prebendes corresponents.

Si ells, que diuen defensar Espanya per sobre de tot, són capaços de fer això amb les persones que han de garantir la unitat i la defensa d'Espanya amb la seva sang, com tractaran la resta?

Si van fer tot això i no els ha passat res ni ha passat res, per què hauria de passar-los res quan fan coses encara més greus contra membres d'aquest Estat que encara són més dèbils?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat