Un dia llegim que Google Home grava converses privades dels usuaris i posteriorment les analitza. Un altra dia un amic ens explica que tenia intenció de comprar-se un penjador per la roba i ara rep ofertes de penjadors de la roba fins i tot quan obre la nevera de casa. I el dia de més enllà resulta que la Liga de Futbol Profesional reconeix que la seva APP usava el micròfon i la ubicació dels usuaris per espiar quins bars emetien els partits de futbol de manera pirata. Total, que el món digital és una mena de gran comissari Villarejo que tot ho grava i després tot ho ven. I nosaltres som la mercaderia.

I en plena febre Gran Germà (però el de veritat) la xarxa s’inunda de fotografies de persones famoses i no tan famoses amb la cara que tindran quan siguin vells. Què ha passat? Bé, el planeta ha embogit amb una APP gratuïta en la qual tu hi poses una foto teva (o de qui vulguis) i et surt la cara que tindràs quan siguis vell. Una APP, per tant, d'un sol ús, perquè feta la gràcia, adéu interès.

Som davant d'una nova febre que durarà tres dies, i de la qual en breu mai més en sabrem res, que m'ha generat dues preguntes. La primera és per quin estrany motiu donem permís massivament a una empresa que no compleix la normativa europea de protecció de dades perquè faci servir les nostres fotos indefinidament. I per què li cedim els drets perquè les reprodueixin, modifiquin o publiquin.

Sí, sí, també donem dades i informació nostra quan paguem amb targeta un peatge, al supermercat o comprem un matalàs. O quan sentim una cançó a Spotify, mirem un vídeo a youtube, pengem una foto a Instagram o donem una opinió a twitter. Al món on ens diuen que som més lliures per fer el que vulguem i quan vulguem, resulta que és quan estem més controlats i ho acceptem. O sigui que amb això de les fotos, ja no vindrà d'una miqueta. Però en aquesta APP, trobo que tot és massa per la cara. I ja veu quin joc de paraules més simpàtic...

Però la segona pregunta, i amb diverses subpreguntes, no és gens tecnològica. Més aviat és de quan encara vivíem als arbres. Per què ha triomfat tant aquesta APP? I, derivada d'aquesta: Quin impuls humà ha fet que tothom s'hagi llançat a usar una aplicació que permet envellir la nostra fisonomia? I, per què ha existit després la febre d'ensenyar-li a tothom la cara que farem quan estiguem a l'asil (si és que podem pagar-nos-el)?

I, sobretot, per què tenim tant d'interès en mostrar públicament el resultat de la decisió que ha pres un programa informàtic, que només ens posa arrugues i que no té en compte que l'edat és alguna cosa més que això?

Potser la resposta la tindrem quan amb 85 anys, si hi arribem, observem que algú està ingressant molts calers amb la imatge que teníem quan érem més joves i que vam cedir amablement.