Els catalans som aquella pintoresca espècie humana que incorpora al seu ADN un petit (o gran) meteoròleg. El nostre país està ple d'observadors que tenen autèntics centres científics casolans on recullen dades, les analitzen, les comparteixen amb altres persones amb la seva mateixa afició i després les converteixen en estadística. De fet, l'Observatori Fabra de BCN és molt important, d'entre altres coses, perquè pot oferir dades de temperatura i pluja des del 1904, quan a l'Estat ningú es plantejava encara fer coses com aquestes, i comparar-les amb les d'ara. I això permet estudiar si plou menys o fa més calor que fa més d'un segle i usar les dades en l'anàlisi sobre el canvi climàtic.

Però és que els que no formem part d'aquest exèrcit de la meteorologia segur que hem tingut un avi que quan sortia per la TV Mariano Medina, o posteriorment l'Antoni Castejón, feia callar tota la família amb el mític crit de “calleeeeu, que fan el temps”.

Total, que si a Catalunya vols tenir audiència o clics, una de les coses més agraïdes és un bon temporal. Com el d'aquests dies, que reuneix molt mala mar, pluja, vent i neu. És a dir, tot! La tempesta perfecta. Davant d'un bon temporal, ni Trapero, ni l’impeachment a Trump, ni el virus de la Xina. Reees, ni cas. Davant d'un bon temporal el català queda enganxat a qualsevol tipus de pantalla o a qualsevol aparell de ràdio com si fos un ninot amb ventosa al vidre d'un cotxe i la resta se li'n refot.

I els mitjans, que ho sabem, oferim droga en vena sense parar. Hores i hores repetint el mateix, però amb diferents escenaris. La recepta és infal·lible: “Connectem en directe amb la platja de la Mullada Seca on el nostre company Andreu Xop ens explicarà l'última hora de la terrible situació que allà s'hi viu...”. I llavors l'Andreu Xop, fent honor al seu cognom, apareix en pantalla totalment xop intentant que no se l'emporti el vent o una onada de 10 metres. I ens explica el que estem veient, que plou, fa vent i hi ha unes onades de la hòstia que estan entrant a les cases de primera línia de mar. Això sí, ens diu que ningú vagi on hi és ell perquè és molt perillós. I acaba la connexió. Però ràpidament... “Ara connectem amb la platja de la Seca Mullada on la nostra companya Antònia Regalimant ens explicarà la terrible situació que hi ha allà en aquests instants...”. I la pobre Antònia, fent honor al seu cognom, regalimant els 500 litres per metre quadrat de pluja que li han caigut a sobre mentre esperava la connexió, agafant-se al micro per no sortir volant i esquitxada per una onada darrera l'altre, repetirà la informació anterior. Perquè és que no pot explicar cap altra cosa. Perquè on és ella només pots explicar que plou, fa vent i hi ha onades. Exactament el mateix que a la platja anterior i que a la platja amb la qual hi connectaran després.

I així una vegada i una altra. I una altra. Platja darrera platja. Passeig marítim darrera de passeig marítim. Poble darrera poble. Desenes de reporters xops i atacats sense pietat pel vent i les onades ens explicaran que plou, fa vent i les onades estan entrant a les cases de primera línia de mar. I quan el temporal de mar derivi al de pluja i neu, això es repetirà sense parar però amb els reporters amb botes d'aigua a dins de zones inundades o sota tres metres de neu.

I demà, quan mirem els audímetres o els clics ens fregarem les mans satisfets perquè som els millors. I resarem, fins i tot els ateus, els agnòstics i els poc practicants, perquè aviat hi hagi un altre bon temporal que ens permeti enviar-hi desenes de companys a mullar-se i a agafar pulmonies diverses. I amb el desig secret que a algun se l'emporti una onada, l’ataqui un os o rellisqui i se'n vagi riu avall. Ei, sense que li passi res (greu), però és que tot ajuda a tenir algun puntet més de share...