12 de desembre del 1946. La 59a reunió de l'Assemblea General de l’ONU aprova la resolució 39-1 “sobre la qüestió espanyola” per 34 vots a favor, 6 en contra i 13 abstencions.

El text diu, entre altres coses: “En origen (...) el règim de Franco és de caràcter feixista (...) establert gràcies a l'ajut de l'Alemanya nazi de Hitler i de la Itàlia feixista de Mussolini. (...) Existeixen proves incontrovertibles que demostren que Franco va ser, amb Hitler i Mussolini, part culpable en la conspiració de guerra contra aquells països que finalment en el transcurs de la guerra mundial van formar el conjunt de Nacions Unides (...)".

"L'Assemblea General, convençuda que el govern feixista a Espanya va ser imposat al poble espanyol (...) i està fent impossible la participació en afers internacionals del poble espanyol amb els pobles de les Nacions Unides, recomana que s'exclogui el govern espanyol de Franco com a membre dels organismes internacionals establerts per Nacions Unides o que en tinguin nexes (...) fins que s'hi instauri un govern nou i acceptable”.

Llavors, el text afirma que si la democràcia no torna a Espanya, Nacions Unides “recomana” que tots els seus membres “retirin immediatament els seus ambaixadors i ministres plenipotenciaris acreditats a Madrid”.  

¿Com va respondre aquell règim feixista, del qual en són partidaris declarats diversos diputats que seuen actualment al Congrés dels Diputats? Doncs amb una manifestació patriòtica a la Plaza de Oriente de Madrid. I allà va ser on hi va aparèixer una de les pancartes més mítiques del franquisme i que ho és perquè explica perfectament què era allò: “Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos”.

Doncs bé, avui l’ONU ha demanat la llibertat immediata de Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez amb uns arguments demolidors. A més, exigeix que s'investiguin les circumstàncies que han provocat l'actual situació i que es prenguin mesures contra els responsables de la violació dels seus drets.

I som allà mateix. En la filosofia de la resposta espanyola a l’ONU, vull dir. No comparo situacions ni contextos. Només actituds. Seguim situats en la quantitat i grandària dels atributs. Seguim en el menyspreu a la institució. Avui som en el “ui no, aquests que han parlat no són ben bé l’ONU sinó una oficina sinistra que està al soterrani 4 d'un edifici lateral que dirigeix un adoctrinat per TV3, la immersió i el supremacisme”.

Avui som en el “no, però l'important no és això de l’ONU que no és l’ONU, cosa de la qual als mitjans amics ni en parlem, sinó allò d'ahir del Tribunal Europeu de Drets Humans. Sí home, que ahir van desestimar una demanda contra la suspensió d'un ple que es va fer l'endemà de la suspensió. Això sí que és MOOOOOLT important i no la cosa aquesta de Nacions Unides, un club de gent fracassada. I en tot cas ja sabeu que nosaltres, sempre, més i més grossos.