Això d'avui al Parlament ha estat com quan els lletjos anàvem a la discoteca i sabíem perfectament quin seria el final de la nostra nit. O sigui, que marxaríem a casa sense obtenir la confiança de ningú en la investidura d'aconseguir continuar la festa amb altres ritmes no relacionats precisament amb la música. Doncs bé, seguint amb el símil, al celobert aquest que ara fan servir com a saló de plens, dos minuts abans de dos quarts de tres s'han encès els llums de la pista, s'ha constatat que avui tampoc i tothom ha marxat cap a casa seva i no a casa de ningú altre. Ara bé, a diferència del que ens passava a nosaltres, al celobert parlamentari i entre ball i ball (digui'n intervencions al faristol) s'ha vist que n'hi ha dos que s'anaven mirant amb ullets de “si t'hi poses bé, ves que això no acabi en bessonada”.

Són aquests dos que s'odien però a qui els pot la cosa del refregament mutu. Bé, de fet ja han tingut uns quants fills junts i saben que acabaran tornant a enllitar-se. Perquè la carn és feble i, sobretot, perquè no els queda cap altra opció. El que passa és que aquest cop han canviat les tornes i qui ara té les claus del niuet és Esquerra. I Junts, que sempre havia usat el pis com si fos casa seva, ara és l'inquilí i es fa pregar. I li diu a Esquerra “va, sedueix-me com tu saps i vinc. Però els mobles els trio jo”. I Esquerra, que ja s'ho veia fet després de la maniobra amb la CUP, ara fa veure que no s'enfila per les parets i rep aquesta indiferència amb una gran esportivitat perquè sap que acabarà sucant. Només li cal paciència. Bé, i acceptar que li decorin el piset.

Però com que abans de donar-se el sí, encara passaran uns quants dies i, sobretot, unes quantes coses i ja tindrem temps de parlar-ne, voldria aparcar aquesta qüestió i compartir amb vostè una frase que avui ha expressat el representant del partit d'ultradreta i que m'ha interessat molt. Perquè és un argument demagògic clàssic del paternalisme que pretenia vendre'ns una realitat que mai no fou i que ara aquests l'han reconvertit en xenòfob. El senyor en qüestió parlava dels “immigrants il·legals que venen a robar, a delinquir i a violar” i perquè no li diguessin que estava dient el que estava dient, els ha contraposat als “immigrants legals que venen a aixecar la nostra nació”. Li sona la música?

El problema d'aquesta afirmació és que des que l'ésser humà va marxar de l'Àfrica, ara ja fa uns quants dies, i va convertir-se en immigrant, mai no ha anat enlloc a aixecar res. El que ha fet ha estat buscar-se la vida, intentar defensar-se dels enemics i dels animals salvatges i trobar menjar amb una certa facilitat. Quan algú ha de marxar del lloc on ha nascut, l'última causa que l'impulsa a fer-ho és anar a aixecar cap nació. Quan per sobreviure no tens cap més remei que deixar casa teva, la teva nació és la teva vida i mentre aconsegueixis sortir-te'n, se te'n refot anar al país A o al B. De fet no els tries perquè vulguis aixecar-los sinó en funció d'on creus que tens més probabilitats de menjar tres cops al dia els set dies de la setmana i de tenir una vida més o menys digna.

No, els immigrants que decideixen jugar-se la vida a la Mediterrània o a la frontera de Mèxic no ho intenten perquè un dia s'adonen que volen aixecar Europa o els EUA i que han d'anar-hi perquè sense ells no serà possible. Ho fan per desesperació i perquè intenten tenir un futur. Afirmar que van a aixecar una nació és una frivolitat que realment està dient el que la ultradreta no vol que els diguin que estan dient. Si els immigrants van a aixecar alguna cosa a algun indret és a si mateixos i a la seva família, que són la seva nació..