En capítols anteriors...

Les eleccions convocades en principi per al pròxim 14 de febrer no van ser convocades per ningú sinó que la data resultant és fruit del mecanisme que va posar-se en marxa automàticament després que la Junta Electoral inhabilités i expulsés del seu càrrec el president de la Generalitat per haver penjat una pancarta. Diversos experts, seguint criteris mèdics i epidemiològics, van elaborar informes recomanant endarrerir les eleccions fins al 30 de maig perquè des de fa pràcticament un any a casa nostra, i encara que no ho sembli des del punt de vista electoral, hi patim una cosa que en diuen SARS-CoV-2, un virus molt contagiós que ha causat 9.159 morts. O més. O mai sabrem quants.

En el capítol d'ahir...

Un particular i un partit extraparlamentari presenten un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè consideren que el vicepresident en funcions de president, situació deguda al fet que —com el propi nom de l'inèdit càrrec indica— no hi ha president —i per això el vicepresident realitza les seves funcions sense ser-ho—, doncs això, que el vicepresident en funcions de president no pot moure la data de les eleccions, ja que aquesta és una atribució del president i ell no ho és. Per tant, no la pot moure ningú. Per tant, som en una situació on el gat de Schrödinger ha quedat tan desbordat que, comparat amb la situació electoral catalana, la seva famosa paradoxa queda com un nen llançant cent grams de piules al costat del castellarro de focs artificials de la presa de possessió de Joe Biden.

En el capítol d'avui...

De bon matí, anuncien la inhabilitació del conseller encarregat d'organitzar el procés electoral conegut anteriorment com “El de Schrödinger” i que ara ja no té nom perquè encara no s'ha creat un concepte per poder definir-lo. I sap per què? (per què l'inhabiliten, no per què no s'ha creat el concepte, que és una cosa totalment impossible de fer possible). Doncs per haver posat unes urnes. Unes altres. Les corresponents al concepte “votar no sempre és democràtic, sobretot quan ‘altres’ voten coses que no interessen als de ‘sempre’”. Total, que les eleccions convocades per al 30 de maig i que de moment la justícia obliga a fer-les el 14 de febrer —o potser no i ja veurem quan ho sabrem—, les acabarà d'organitzar un senyor inhabilitat.

Però quan estàvem paint aquesta nova situació mai vista, el TSJC ens ha dit que sí, que endavant amb la suspensió de les eleccions i que de moment seran el 14 de febrer, però que encara no ho saben segur. I quan ens ho faran saber? Doncs han dit que “abans del 8 de febrer”. SEN-SA-CI-O-NAL amb triple mortal i tirabuixó lateral en escorç de la vertical pont i samfaina d'orujo!!!

O sigui, un tribunal diu que el límit que s'ha imposat a si mateix per decidir la data d'unes eleccions és quatre dies abans d'acabar la campanya electoral i a sis per votar. Sisplau, que per la pista dos entri urgentment el mamut rosa que ho tenia tot doble, el faquir que menjava espases en flames però l'arròs bullit li provocava gasos, l'associació de pintors realistes que sostenen el pinzell amb l'esfínter i untat amb mantega i la senyora de la rave de Llinars que, tot i voltar amb els pits a la fresca a una temperatura al voltant de zero graus, no va pillar ni un trist refredat.

I al capítol de demà:

El dia 15 de febrer, just 24 hores després de la jornada electoral, el TSJC anunciarà la data definitiva de les eleccions, que finalment serà el 31 d'abril. De cinc a set. De la tarda.