¿Els partits polítics han de fer el possible per aconseguir el poder? Sí, esclar. Aquest és el seu objectiu. No tindria cap sentit crear un partit polític per quedar-se sempre a l'oposició. Seria absurd.

¿Els polítics han de fer el tot el que estigui a les seves mans per governar? Efectivament. I pel mateix motiu exposat com a resposta a l'anterior pregunta. El límit seria el codi penal, cosa que alguns encara no han entès, però aquest seria un altre tema.

¿Els polítics i els partits tenen dret a buscar qualsevol possible pacte per aconseguir el poder? Tot el dret i més, només faltaria. Ara bé, hi ha pactes i pactes. I n'hi ha alguns que, com va dir el poeta, no poden ser i a més són impossibles. Per allò de l'oli i l'aigua. I sí, la cosa torna a anar de BCN.

Però abans, una prèvia. Aquests dies s'ha contraposat el cas d'Ernest Maragall a les municipals amb el d’Inés Arrimadas a les nacionals. I resulta que és sumar cigrons amb rodes de tractor perquè són situacions que no tenen res a veure. Unes eleccions i les altres tenen regles diferents.

En els dos casos, si un partit obté la majoria absoluta, governa. I punt i final. Claríssim. Però si això no passa, a les municipals hi ha dues opcions i la primera du a la segona i la segona penja de la primera. O bé una suma de partits obté la meitat més ú dels regidors o bé automàticament governa la llista més votada. Per això a BCN (41 regidors al ple) no n'hi ha prou sumant Comuns i PSC (18) i els calen els vots d'algú més per arribar als 21 regidors necessaris. Són els famosos tres de Ciutadans. I no hi ha segona volta on n'hi hagi prou amb la majoria simple.

En canvi, a les eleccions al Parlament governa, o bé qui aconsegueix majoria absoluta en primera votació, sumant els diputats d’un sol partit o dels que siguin, o bé governa el partit o la suma de partits que obtinguin majoria simple (un vot més que la resta de partits) en segona ronda. I aquesta situació és perfecta per explicar això del suport de Valls a Colau.

Ciutadans va ser la llista més votada al Parlament, però els partits unionistes en cap cas sumaven més diputats que els indepes. Per això Arrimadas ja ni va plantejar la seva investidura. “Paqué?”. El model BCN consistent en un suport de Valls a Colau és com si en aquell moment la CUP li hagués donat a Arrimadas els vots suficients per ser investida. Hauria estat lícit? I tant. Hauria estat legal? Totalment. Hauria estat comprensible? Doncs miri, tant com el nou disseny de la samarreta del Barça o com la marxa de Rubi de l'Espanyol. Hauria estat ètic? Això de l'ètica, escolti, cadascú te la seva, però si em pregunta si hauria estat comprensible, la resposta és no. El poder ho justifica tot? Quasi tot, i hi ha situacions que no se sostenen per enlloc. I aquesta n'hauria estat una.

Els votants del PSC a Lleida (que no necessàriament són tots socialistes perquè a les municipals es voten les persones) no van entendre el pacte amb Ciutadans de fa quatre anys i aquest ha estat un dels motius pels quals el partit ha perdut l'alcaldia. En canvi, els votants del PSC de l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet o Granollers han donat majoria absoluta a Núria Marín, Núria Parlón i Josep Mayoral, a part de la gestió, perquè als moments que ha calgut se'ls han sentit a prop, han estat al seu costat i no han fet coses estranyes ni impossibles de pair.

Els Comuns de Barcelona tenen tot el dret a obtenir el suport de Manuel Valls per mantenir l'alcaldia. Però si l'accepten, n'han d'assumir el cost. Polític i ideològic. I no serà menor. I quatre anys passen molt ràpid, sobretot quan després ve l'abisme.