Doncs no, el 2020 no va ser aquell any en que ja ho havíem vist tot. No, encara ens faltava veure 1/ una senyora fent mundialment coneguts els seus pits gràcies a una rave, 2/ una borrasca que es diu Filomena i que provoca tanta rasca que les vacunes congelades les podríem guardar al balcó de casa i 3/ a Donald Trump sense twitter, ni facebook ni instragram perquè les pròpies companyies els hi han capat. Perquè hi menteix i hi incita a la violència. FELIÇ 2021!

Però en aquests només set dies del nou any, encara hem vist dues coses més que ens punxen i no ens treuen sang. Ni més enllà d’Orió en flames. L'una és que al Capitoli dels EUA s'hi pot entrar com qui va a uns grans magatzems el primer dia de rebaixes. Eh, i obrint els calaixos dels despatxos i enduent-se’n els entrepans de mantega de cacau que hi guarden ses senyories. Per cert, gràcies a l'assalt de l'edifici hem sabut que els senadors dels Estats Units tenen a sota del seu escó una mascareta antigàs. SEN-SA-CI-O-NAL!

La ultradreta política hispana, que mai caminarà sola gràcies a la seva fidel ultradreta mediàtica, ahir es va veure desconcertada. Han donat suport a Trump i alguns reben diners i estratègia trúmpica, però una tarda de Reis, sobretot un dia com aquest, no podien beneir l'assalt d'un parlament. No perquè no els posi calents (i calentes) sinó perquè no queda bé. No queda bé defensar-ho. De moment. I així fou com, de seguida, s'ho van manegar perquè el que estaven fent “els seus” fos culpa “dels altres”. I qui són “els altres”? Doncs tots els que no són ells. Vaja, com sempre. O sigui, vostè i jo. El que ens faltava per veure aquest any que ja se'ns està fent mooolt llarg. És com si qui ven alcohol als menors exclama: “A veure si aturen la venda d'alcohol als menors i detenen als seus responsables, perquè al final els menors no podran ni emborratxar-se tranquils al meu local!”.

Total, que sí, que assaltar el Capitoli és molt lleig, però li van donar la volta. I la cosa va passar a ser “I vostè què, eh? Vostè algun dia s'ha manifestat? Ah sí? I vostè algun dia ha protestat? També? Vaja, vaja... I vostè és indepe? Ah, carai! I vostè ha votat coses inconvenients en urnes de plàstic? Doncs no em digui més. Vostè és un colpista violent (o una colpista violenta) i el veredicte és... CULPABLE!”. Vostè ha incitat l'assalt al Capitoli! “Doctor Llarena, doctora Lamela, pasen por recepción”.

Segons el manual aplicat, resulta que vostè és ells i ells, que realment fan el que diuen que fa vostè, no saben de que els estem parlant perquè estan massa ocupats defensant la democràcia. ELLS! I també elles, per suposat. És el món al revés. El Pol Nord és al sud, l’equador és al Nord i el Pol Sud és a Ganímides. Fiu, fiu! Però més enllà del que construeixen els arquitectes del neofeixisme, existeixen les persones que els voten. Sí, perquè a Trump l'han votat 74.223.744 de persones, una xifra que escrita així impressiona menys que si l'escrivim amb lletres: setanta-quatre milions dos-cents vint-i-tres mil set-centes quaranta-quatre persones.

Les enquestes diuen que un 70% d'ells (i d'elles) encara avui creuen que a les eleccions hi va haver frau. ¿Què passa, doncs, quan al país més “important” del món uns 50 milions de persones, si fa o no fa la tercera part dels electors, neguen la realitat certa i volen sentir una realitat que és la que els agradaria que fos. I ara que Trump ha de deixar el despatx, algú ocuparà el seu lloc o aquesta gent es resignarà a tornar a la realitat? Dit d'altra manera, poso sobre la taula una pregunta trencant una llança: En una societat adolescent on no s'accepta el “no”, aquest trumpisme que era qui els deia a desenes de milions de persones les mentides que volien sentir, ha vingut per quedar-s'hi, però amb una altra cara?