Apujo la persiana. Continua el sol i la calor d'estiu. Si no fos pel coronavirus avui acabaríem sentint per alguna banda el concepte “canvi climàtic”. En canvi ara la cosa del llenguatge va de “Fase 1” a “desconfinament” i tiro perquè em toca. I no puc evitar tenir la sensació que en cada moment ens van deixant anar més o menys estímuls fins que com a societat hem assumit que 200 morts al dia és una xifra que no ens fa mal. Esclar, perquè els que moren són els altres. Això funciona com amb els accidents de trànsit. Ens hem fet càrrec que cada setmana hi ha una certa xifra de morts i quan la sentim ens quedem igual. O com a molt pensem: “Sí, hi ha un risc, però com que a mi no em passarà, jo continuo conduint”.
Ahir li parlava d'aquesta sensació cada cop més estesa segons la qual això ja està. I això no està. Però és molt difícil combatre la percepció perquè 1/ Cada dia ens van enviant missatges molt potents que ens assenyalen la sortida. El d'avui mateix és imbatible: “Ja tenim data pel retorn de la lliga de futbol” i 2/ No pots anar contra les enormes ganes de la gent de tornar a “la nova normalitat” i que per aconseguir-ho estigui disposada autoenganyar-se tot el que calgui i més. Però aturem-nos un moment en el punt 1.
Hi va haver una època ja llunyana en que les lligues de futbol començaven al setembre. Com que llavors els clubs no havien d'anar ni a l'Orient ni als EUA a fer gires de dues setmanes per poder cobrar uns quants milions, aprofitaven l'agost per jugar una cosa que en deien tornejos d'estiu. Contra equips que eren una broma. Estem parlant del Ferencváros, l’Újpest Dózsa, el Peñarol o el Botafogo.
Un d'aquests tornejos era el Joan Gamper, que llavors durava dos dies. La primera jornada servia per retrobar-te amb els companys de seient, que et presentessin els nous fixatges i fer un entrenament contra un d'aquests equipets ja citats i que fèiem veure que era un partit. I la segona servia per jugar la final contra un altre equipet, però aquest ja amb més nom, i dir allò de “aquest any sí!”. I al final sempre era que no. Doncs bé, el Gamper era aquella il·lusió que l'estiu acabaria, perdríem de vista el cunyat que havia aparegut un dia al nostre apartament de 8ena fila de mar i no acabava de marxar mai, i que tot tornaria a la normalitat. Doncs bé, avui ens han posat al davant dels nassos la pastanaga del futbol, que no falla mai.
Dimarts ens en van posar una altra. Però aquella era gegant. Tant, que no podrien haver-se-la menjat ni tota la població de conills del planeta. Inclosos Bugs Bunny, Roger Rabbit, el conill d'Alícia al país de les meravelles i el de la Loles. Pedro Sánchez va dir-nos que si no s'aprovava la pròrroga de l'estat d'alarma, adéu als ERTO. Que una cosa anava lligada amb l'altra i era impossible qualsevol altra escenari.
Doncs bé, avui el Gobierno ha pactat un principi d'acord per allargar els ERTO fins el 30 de juny i que va independent de l'estat d'alarma. O sigui, amb el cadàver de la pastanaga de fa tres dies encara calent, ha resultat que els ERTO poden existir fins la pròxima glaciació i més enllà sense cap alarma en estat. Per tant, allò de la votació imprescindible no només no era cert sinó que no els importa gens que ens en adonem que no ho era. Però com que el truc de la pastanaga funciona, tothom s'hi apunta. Inclosa Isabel Díaz Ayuso, “la que con ella todo es muy confuso”. Aquest matí, ATENCIÓ, ha dit que si no li permetien passar a la fase 1 hi hauria... “desordres públics”!!! I com que a la tarda no li han permès, a casa ja ens hem comprat unes olivetes variades i unes patates rosses.
Realment la setmana de la senyora amb un segon cognom que rima amb “confuso” ha estat memorable. L'acte aquell d’IFEMA amb tothom desbordant l'espai de seguretat, la dimissió de la seva directora de Salut Pública -Yolanda Fuentes- perquè no estava disposada a signar la sol·licitud de passi a la fase 1, presentar finalment la petició sense estar signada per ningú i un senyor de Ciutadans lloant, per comparació, la sensatesa de Quim Torra. Un senyor que és vicepresident i portaveu de la Junta de Castella i Lleó i que es diu Francisco Igea.
Si continua així, Ayuso sí que veurà la sortida, sí, però no del forat en el que estem sinó la seva pròpia sortida. Per la porta. Del darrera. Que a Madrit (concepte) ja sabem com se les gasten. Que allà quan caus en desgracia és molt fàcil que acabi apareixent, d'una manera misteriosa, un vídeo qualsevol on se't veu com sense voler t'emportes uns perfums sense passar gaire per caixa. Que allà en dos dies vas de presidir la Comunidad a ser l’equipet que juga la primera jornada del Gamper contra el Barça i el segon dia juga la final pel 3er i 4rt lloc i la perd.