Apujo la persiana. Miro per la finestra i podria ser a Sestao. Com podria haver dit Azpeitia. Vaja, que fa un dia a la basca, amb aquella pluja fina que ells anomenen zirimiri, molt fina, que sembla que no mulli, però si no et protegeixes acabes xop. La sort d'estar confinat és que només em mullaré si tinc goteres. I no és el cas. De moment.

A primera hora bona notícia d'una persona que està ingressada, però no per coronavirus, i que ja està millor. Tant que ja pot enviar telegrams. M'explica el que ja m'han comentat altres persones. Abans, a la que et trobaves una miqueta malament, de pet a l'hospital. Ara, en canvi, a l'hospital ni parlar-ne! Encara que et rebolquis pel terra de dolor. Per si de cas. I acaba passant que al final has d'anar-hi igualment, però amb un pronòstic més greu. Coses de la nostra vida que ja estan canviant.

Com canvia la percepció quan qui rep les hòsties ets tu. Sobretot si aquest “tu”, no només és qui no rep mai sinó que és qui organitza les situacions perquè rebin els altres. Avui segon capítol del famós cas del general de la Guàrdia Civil que compareix a les rodes de premsa matinals del Gobierno. Recordem que al capítol anterior Jose Manuel Santiago va fotre una patinada digna d'aquells espectacles de Mickey Mousse sobre gel:

La ultradreta en ple, com un sol home (i a més un home-mascle de pèl en pit), se li ha llençat al coll. A sac. I li han dit de tot. L'han difamat, l'han insultat, l'han rebregat... L'argument és que aquest altíssim comandament de la Benemérita s'hauria venut a aquest Gobierno bolxevic-bolivarià-etarra-català que aprofita la COVID19 per organitzar un cop d'estat i instaurar un règim stalinista. Ei, i no estic fent conya. Diuen exactament això! Però la realitat és que el feixisme, el declarat i l'equidistant, aprofita la pífia sobre el control de la informació per organitzar una campanya exigint que hi hagi un cop d'estat. I involucrant-t'hi a Felip VI. És a dir, defensen fer un cop d'estat acusant els seus enemics d'organitzar-lo ells. SEN-SA-CI-O-NAL! I és així com assistim, estupefactes, a un espectacle consistent en que a la ultradreta espanyola no li importa usar la seva sempre venerada Guàrdia Civil per defensar el colpisme. Coses de la nostra vida que estan canviant.

La carregada colpista per twitter, mar i aire (que diria en Carles Capdevila) ha estat de tal nivell que avui el general ha aprofitat la roda de premsa per defensar-se. Observi aquest vídeo, penjat a la xarxa per l'usuari Berlustinho, analitzi el discurs i, sobretot, no es perdi el final.

Efectivament “han cantado ETA”, usant-la com a passaport per un intent d'immunitat (escoltin, com poden dubtar de mi?) i, efectivament, la resta de participants l'han aplaudit. ME-MO-RA-BLE. Però quedem-nos amb el concepte aquest de “primer són les persones, que les ideologies”. Sí? N'està segur que primer són les persones? Els Jordis van ser empresonats en base a uns informes elaborats per un alt comandament de la Guàrdia Civil, subordinat seu. Aquests informes no és que no s'ajustessin a la realitat dels fets sinó que la realitat no l'han conegut mai ni de vista. Tot el que allà s'explica és ficció. És fals. És mentida. Presumptament, naturalment. I en base a allò, una jutgessa (per la qual imagino que les persones també estan per sobre de les ideologies perquè ella representa la llei) va empresonar de manera provisional als senyors Sánchez i Cuixart, posteriorment els va jutjar i els va condemnar a 9 anys de presó per sedició. I amb arguments semblants va ser condemnat a un total de 100 anys de presó un govern en ple. SENCER! Una xifra que seria molt superior si alguns dels seus membres no haguessin optat per marxar a l'exili.

I parlant del judici... Desenes de guàrdies civils per qui imagino que també les persones són més importants que les ideologies, van anar-hi a declarar. I van dir que l’1-O havien passat més por i els havien mirat amb més odi que quan estaven a Euskadi combatent el terrorisme. O sigui, els integrants d'un cos a qui ETA assassinava com si fossin rates, van declarar davant del Tribunal Suprem d'Espanya que els votants de l’1 d'Octubre eren més violents i despietats que qui va acabar amb la vida de 547 persones al País Basc. CINC-CENTES QUARANTA-SET! Moltes de les quals eren companys seus. Quina falta de respecte a la seva memòria. Quin despropòsit intel·lectual per poder enviar uns quants polítics a la presó.

M'encantaria que el senyor Santiago, quan tingui un momentet, ens desenvolupi l'argument aquest de les persones i les ideologies i si creu que el comandament autor de l'informe citat i els diferents membres del cos declarants van actuar per ideologia o posant per davant les persones. En aquest cas les persones jutjades i condemnades.

I ara, pobret, per culpa de la seva nul·la capacitat comunicativa, perquè no és la seva feina comunicar sinó atendre persones i no ideologies, el general ha d'aguantar una campanya de desprestigi basada en falòrnies. Hombre, ¿pero que me està container? A mi em parlarà vostè de campanyes de difamació? A mi? No foti? De veritat? I a molts dels meus companys de professió també? És broma, oi? Miri escolti, una altra de les coses de la nostra vida que també està canviant és que aquí ara rep tothom. També vostè. Per desacreditar, empresonar i intentar arruïnar la carrera i la vida de centenars d’indepes, vostès van crear un món d'informes falsos i notícies inventades que ara se'ls ha girat en contra. Han alimentat una bèstia que ha crescut tant que ja no els menja de la mà sinó que se'ls menja la mà. I el braç. Em sap molt de greu, però el monstre és seu. Com va dir el poeta: “Haver pidio muet·te”. O com va dir l'altre poeta: “Aquí se viene llorado de casa”.