Apujo la persiana. Avui sí que és primavera. Un dissabte com avui (sí, perquè avui és dissabte, dissabte, dissabte), en condicions normals, hi hauria hòsties per poder menjar un arròs davant del mar. I qui diu un arròs diu els fideus a la cassola que em fotré el primer dia que això sigui possible. En canvi avui l'únic que podem fer és suposar que davant del mar encara hi és tot. Inclòs el mar.

Aprofitant el sol matinal per fer una miqueta de fotosíntesi, pensava en com, vostè i jo, comencem a tenir coll avall que això del confinament va per llarg. I que un cop puguem començar a sortir, no serà com un encierro dels Sanfermins al carrer Estafeta. No, més aviat s'assemblarà a la pedra aquella del cúrling que el jugador deixa anar suaaaument i que leeentament va lliscant cap a la diana que està pintada al gel.

I també comencem a tenir clar que potser a l’octubre haurem de tornar a tancar-nos. I potser un altre cop el gener de l'any vinent. I potser al març. Potser no tots, potser no tot, però que allò que en diem “la normalitat”, tardarà. Al menys fins que no tinguem la famosa vacuna. Que, per cert, qui la trobi podrà estar menjant arròs i fideus davant del mar la resta de la seva vida. Ell i 654 generacions posteriors a la seva. Si els futurs virus els ho permeten, esclar.

Com que m'he passat el matí llegint i sentint entrevistes amb epidemiòlegs, he reconfirmat que amb ells passa com amb els economistes. De la mateixa manera que tothom té el seu economista (Sala Martín, Niño Becerra, Gay de Liébana, Gonzalo Bernardos...), tothom té el seu epidemiòleg de capçalera. I, també en aquest cas, les fílies i les fòbies tenen a veure amb la política. Total, que aquí un servidor de vostè estava observant la cosa, quan se m'han fet les tres de la tarda i m'ha aparegut Pedro Sánchez per la TV confirmant el que vostè i jo teníem coll avall des del matí. Efectivament, això va per llarg. Ara bé, la qüestió és l'hora en que hi ha dit.  

El dia té 24 hores, menys ara fa just una setmana que en va tenir 23. Per allò del canvi d'hora. 24 hores són moltes hores. O sigui, hi ha temps per fer coses. I més ara que som tots a casa endreçant armaris i fent pastissos. ¿Vostè troba normal que justament a les 3 de la tarda comparegui Pedro Sánchez per TV1, A3, T5, La Sexta i el Canal 24h i que per TV3 ho facin les conselleres Budó i Vergés i els consellers Buch i El Homrani? Desconec què ha passat, qui ha convocat primer, si s'han avisat o no, i de fet m'és igual, però aquesta contraprogramació no la trobo normal. Com a periodista i com a ciutadà.

Si els responsables polítics surten públicament és perquè, se suposa, han de dir-nos coses importants que ens afecten. I no precisament poc. Per tant, nosaltres hem de poder tenir l’opció de sentir què ens volen dir. TOTS! Però si surten TOTS a la vegada, això és molt complicat.

El cas és que jo m'he dedicat al Presidente, que ha confirmat el que ens ensumàvem (confinament fins el 25) i que, sobretot, ha estat realista. Sí, ha fet propaganda. Sí, ha fet paolocoelhisme baratet. Sí, ha dit coses com “esta es una guerra como nunca antes librada”, “el combate que libramos contra el COVID 19” i “en esta guerra tenemos una primera línia de defensa que son los servicios sanitarios”. Però també ha dit que això d'ara és una primera etapa, que la “victòria final” només serà gràcies a una vacuna per la qual “encara falta temps”, que la segona etapa serà de “reconstrucció” (després ha especificat que “de l’economia”), que “a finals d'abril no haurà acabat tot”, i que “el món que ve no serà com abans”. O sigui, ens ha explicat la veritat. I, home (i dona) tenint en compte que ja fa dies que ens afaitem (o ens depilem) -tot i que el confinament ha relaxat aquestes pràctiques-, doncs millor anar per aquí, no troba?

Però també ha tingut altres quatre moments a destacar:

1/ Ha demanat “un pla Marshall a escala continental”. Cosa que retrata on som exactament.

2/ Ha “implorat” sacrifici. Implorar és mooolt més que demanar. La definició d'implorar és “demanar o pregar amb gran humilitat i sentiment per provocar compassió”. O li han escrit o se li ha escapat, però “implorar” també explica la realitat on som.

3/ Ha esmentat els Pactes de la Moncloa, però no ha quedat clar si era retòrica o realment els vol reeditar. I molt menys quan, com, amb qui i amb quin contingut.

i 4/ Ha dit una frase que fa hores li dono voltes i que ha de ser important perquè surt en una de les piulades del PSOE on es destaquen els missatges més destacats de la compareixença. I la frase diu així: “Vamos a proteger vuestras vidas con el mismo ahínco que el resto”.

A què es refereix amb “el resto”? Què és "el resto"? Home, entre les vides i “el resto”, que no sé què carai és, doncs millor defensar les vides i “el resto”, que no sé que pot ser més important que la vida, ja ho trobarem, no? O potser ha volgut dir que ells també protegiran les nostres vides com ho fa “el resto”? Si és així, en aquest cas “el resto” només pot ser el personal mèdic. Llavors no entenc la frase... O és que el Gobierno farà de metge, d'Infermera, de camillera, de personal de neteja, etc?

En definitiva, avui ha passat un dia més, que és un dia menys en aquest calendari que no sabem quantes pàgines té i on tots els números estan en vermell. Un dia menys per arribar a un futur que no tenim ni idea com serà, però que tenim claríssim que no serà ni bo, ni fàcil, ni senzill. I un futur que, per sobre de tot, vindrà molt lent.