Apujo la persiana i és hivern. Entrem a l'abril nevant en cotes baixes i quan sembla ser que per afeblir el senyor corona ens aniria bé una miqueta més de calor. La natura, definitivament revoltada.
A primera hora del dia, precisament el tema és l'hora. L'hora en que finalment van ser publicades al BOE les mesures anunciades dissabte per Pedro “va dues setmanes tard” Sánchez. Que, per cert, això del BOE és com un immens tortell de reis amb una fava tan gran com Júpiter. Fixi's que hi havia al final del paràgraf 5 de l'apartat quart de la secció 3ª coneguda com “Otras Disposiciones” del BOE de dissabte:
Vaja, que ens geocalitzen. Miri que quan surt el Presidente i els diferents ministres s'estan estona xerrant i xerrant. I xerrant. Doncs he tingut la mala sort de no sentir quan van anunciar aquest petit detallet. Perquè segur que ho van dir. Vaja, posaria la mà al foc. No la meva, naturalment.
Una de les preguntes que comencen a fer-se uns quants és si la gestió del coronavirus passarà factures polítiques. Ho he demanat a diverses amistats i aquest és el retrat que ha quedat:
El professor d'institut em diu: “Confio que sí. No es podria entendre d'una altra manera. Després de la Segona Guerra Mundial els líders no van aguantar els seus càrrecs, i pensem que alguns d'ells, com Churchill, han passat a la història. No podem tornar a tenir una memòria tan curta. La manca de previsió, la falta de material als hospitals i a les residències de persones grans, la falta de proves per a les persones amb símptomes... Tot això té un preu. I hi ha responsables. Les declaracions dels polítics són ambigües, omplen temps sense dir res, no ajuden en res a la població espantada. Improvisació és poc. Intentaran girar la situació i s'excusaran comparant-se amb altres països, però no hem d'oblidar que estaven avisats i NO van fer res fins que no va esclatar davant seu. Cada víctima que durant aquest període deixarà la vida té nom i cognoms, té família i no pot ser que quedi en l'oblit. Mentrestant no oblidem la solidaritat”.
La professora de ballet: “És molt important el missatge de Boris Johnson contradient Margaret Thatcher. Ella negava la societat i deia que només existia l'individualisme. Johnson acaba d'adonar-se que l'individu necessita la societat. L'estat. Després de tantes retallades, el coronavirus els ha fet adonar-se'n. Però la mala gestió se'ns oblidarà i tornarem a ser igual de imbècils que sempre. Ells li donaran la volta i hi tornarem a caure. Tot i que alguns hagin quedat retratats”.
El periodista enciclopèdic (que vol dir que en sap molt de tot): “Crec que els passarà factura. Hi ha un munt d'estudis sociològics (i de fa anys) que demostren com, en temps complicats, preval sempre la solidaritat i l'ajuda mútua. Un exemple cristal·lí és l'amic Winston Churchill, un saltabancals tota la vida que va prendre la decisió correcta (fer la guerra al III Reich i no acordar la pau) contra la majoria del seu govern i la va saber mantenir. A les eleccions del 1946 va perdre a mans dels laboristes, un partit relativament nou (mai havien tingut majoria a les cambres, mai). Els que van fer més campanya contra Churchill van ser els soldats –els rasos i els oficials– i els empleats en la indústria de guerra. Senzillament, no es refiaven que fos capaç de reconstruir el país sense sotmetre's als interessos de les classes representades en el Partit Conservador i el van enviar a l'oposició. L'única cosa que pot frenar aquest passar comptes és que la dreta (triple, doble o sola) faci por a la gent perquè vegi que vol fer un Viktor Orbán”.
El pagès historiador: “Penso que és aviat per saber-ho. De totes maneres tots els partits han fet una gestió errònia a les administracions que governen, PP-Madrid, PSOE-Govern central i Generalitat. El primer error va ser que les administracions polítiques només van sentir els experts que els plantejaven les opcions més favorables i la negació d'una pandèmia (el mea culpa d'ahir al 30” minuts va ser clamorós). Segurament també som culpables com a societat que en el seu moment no va escoltar les queixes del sector sanitari davant les retallades”.
La investigadora social: “El govern de coalició espanyol pagarà una factura elevada per la gestió d'aquesta crisi. Tothom es pot equivocar, però la comunicació podria ser molt millor”.
La pianista: “Passarà factures segur. La gestió no ha estat bona ni a Catalunya ni a Espanya. En el cas de Catalunya amb les eleccions immediates encara més. Alguns estan aprofitant per fer la seva pròpia campanya política o personal i això no agrada. La ciutadania no és idiota i es molesta, sobretot quan hi ha malalts i morts al voltant. Poca gent queda que no li posi nom i cognoms a la malaltia i això vol dir dolor i agudesa per detectar els aprofitats. En les crisis s'ha de ser transparent i la bona gestió és clau. No agraden les picabaralles, només les solucions. A Espanya si superen les tensions polítiques i fan una bona gestió post-COVID es podrà revertir però per fer-ho els caldrà ser molt imaginatius perquè el post és ara mateix un abisme”.
L'advocada: “Jo estic per cremar-ho tot però les perspectives de mobilització o de fer un pols i guanyar em semblen molt dèbils. Cal una rendició de comptes, fins i tot penals, que comencin quan van permetre que la sanitat pública cedís davant els interessos privats”.
El filòsof: “La meva idea és que la demagògia de l'esquerra, PSOE, PSC, Comuns, Podemos i ERC quedarà destruïda. La mort, no el coronavirus, la mort és un bany de realisme”.
El pintor (artista, no de parets): “Crec que sí i que vindrà un Gobierno de Concentración Nacional PSOE-PP o del PP amb programa electoral de VOX sota el braç”.
El casteller: “Tard o d'hora hauria de passar factura i en països normals segur que ja hauria dimitit més d'un. Però veient que fins i tot el paper dels Comuns és obsessionar-se contra Torra, sembla que hagin trobat la vacuna perfecta per aconseguir donar-li la volta al relat. Aquesta crisi era una prova de foc del govern més progressista i a les primeres de canvi ja s'ha vist que només és un eslògan barat”.
El productor executiu de TV: “Li podran donar la volta perquè d'aquí a un any a Espanya d'això ja no se'n recordarà ningú. A Catalunya crec que Torra està sortint reforçat i el discurs indepe podrà tirar del ‘nosaltres ja ho dèiem’ pel que fa al confinament endurit”.
El músic itinerant: “Donat que el carrer no existeix (y para todo lo demás Ley Mordaza), els sindicats no són ‘cadenes de transmissió’ sinó ‘cadenes de corrupció’, els mitjans crítics ni hi són ni se'ls espera i que la Monarquia ha viscut pitjors ridículs, la meva impressió és que la factura política només es paga al Congreso amb l'aritmètica dels números. I avui aquesta aritmètica diu que és el PSOE qui mana. Quan acabi tot això mirarem cap a Europa a veure si ens torna a tocar la loteria en forma d'ajudes i direm que això no es podia preveure i que tots ens hem equivocat. Que hem d'assumir-ho tots junts. Units. Que és el moment de la solidaritat. Pel que fa a casa nostra, tot seguirà allà mateix, no en tinguis cap dubte”.
El biòleg-historiador: "En general, la gent tendirà a disculpar els errors de la gestió sanitària però serà dur pel que fa a la gestió econòmica. Si els ciutadans se senten més pobres, vulnerables i desemparats quan acabi el confinament seran implacables amb els responsables”.
La que es defineix com la Belen Esteban de l'opinió: “Diuen que en temps de grans crisis, la gent fa pinya amb el govern. Per això Aznar va intentar que ‘fos ETA’ per poder aprofitar l'empenta a les portes d'unes eleccions. Ara bé, per culpa de la mala gestió i les mentides les va perdre, perquè el que no es pot fer és mentir la gent tan descaradament. Pedro Sánchez té un dèficit important de credibilitat i se li nota que la manera com s'expressa és molt impostada. Els seus companys de govern han desaparegut, són inexistents. La seva gestió és molt poc ferma i improvisa en excés. Però tot i així, i veient el panorama que hi ha a l'altre costat, que falta moooooooooooooooolt per a les eleccions i la gent té una memòria molt curta, no donaria Sánchez per amortitzat”.
L'economista: “Crec que passarà factura segura. Aquesta crisi no és econòmica de base, és de seguretat personal i col·lectiva mai vista. La crisi econòmica, a diferencia d'altres cops, és conseqüència d'una molt pitjor: de salut. El grau de sentiment, quan t'hi va la vida, és molt més acusat que quan t'hi van aspectes econòmics. S'han vist les vergonyes d'un govern central totalment superat i sense idees ni fermesa. Per primer cop molta gent ha vist perillar la seva vida per mala gestió política. I això, vull desitjar però no crec que passi, hauria de fer pujar les exigències per ser polític”.
La gestora cultural: “Espero que passi factures polítiques en tots els àmbits, nacional i local. Hi ha moltes coses que no s'han fet bé. Algunes sí que poden disculpar-se, sobretot al principi, però després de les primeres setmanes ja no tenen excusa”.
El pagès professional: “Si al final s'acaba superant la situació, la gent durà tant de temps confinada i acollonida que el dia que puguin sortir a fer una vida més o menys normal ho viuran com un èxit. Un èxit personal perquè el vot està molt polaritzat i no crec que passi gaire factura”.
Com veu, opinions de tota mena. Variades i extenses. Si ha arribat fins aquí, crec que es mereix un regal en forma d'entreteniment. Consisteix en trobar diverses coses a la foto que ha circulat aquest dilluns amb Santiago Abascal al seu despatx. Ha de trobar pebre vermell, una senyora eixarrancada, un endoll sense res endollat i un ordinador. Li dono una pista, l'última de les quatre coses no hi és.