Vivim en un món amb molta pressa, on han de passar-nos coses a cada moment perquè necessitem estímuls infinits que ens satisfacin l'addicció a instal·lar-nos en la banalitat del “estar entretinguts”, no fos cas que paréssim a badar, a observar i a pensar. I una de les seves derivades és el “morirem tots”. Permanent i inacabable. No hi ha ni una sola notícia que quan la sentis diguis “mira, sembla que sobreviurem una miqueta”.

L'efecte “txuleton al punt” no és res més que una dosi en vena d'aquest fenomen: “si continuem produint carn amb l'actual sistema, petarà el planeta perquè és in sostenible”. Naturalment, la següent pregunta és: “Si no mengem tanta carn, què menjarem?”. I a continuació ja ve el: “Oh, és que el planeta no té prou recursos per alimentar tants milions d'humans. A no ser que mengem insectes”. I llavors és quan la gent té arcades i s'acaba la conversa. Però el “morirem tots” ja ha fet un pas més al nostre cervell.

A nivell casolà és “teníem un mosquit normal, però va venir el tigre que és molt pitjor i ja veurà ja, i les meduses ens ataquen com mai, i el cargol poma ho destrossarà tot, i les abelles desapareixeran i serà un desastre per la vida”. Pugem un graó amb el “ve una onada de calor mai vista i ens asfixiarem” o “ve una onada de fred siberiano-polar-de nevera nofrost i ens congelarem”. I en els dos casos, si sobrevivim, no podrem pagar l'electricitat de l'aire condicionat o la calefacció perquè, casualment, està a preus de rècord. Sempre està a preus de rècord. Com la benzina. Ah, i compte perquè aquest estiu hi haurà molts incendis perquè hi ha sequera, però si ha plogut molt també n'hi haurà perquè la humitat ha fet molt sotabosc que és terriblement combustible. Cada dia ens en anem a la merda diverses vegades i per diversos motius i morirem tots (i totes) sense parar.

I va arribar la COVID, el millor desastre per la catàstrofe mundial perfecta. I setze mesos després, cada cop que sembla que respirem, tornem a ofegar-nos. “Les vacunes, les vacunes!”, cridàvem com nàufrags veient terra ferma després de tres mesos perduts a l'oceà. I quan la cosa començava a rutllar, PATAPAM!, tornem a morir tots. Com sempre. En una setmana hem passat d'anar fantàsticament bé a unes xifres de contagi que multipliquen per molt les que fins ara haviem patit al pitjor moment. Què ha passat? Doncs es veu que el gos se'ns ha menjat els deures i que la culpa és del txa-txa-txa. En aquest moment hi ha més brots de COVID que festivals de música. Que ja és. I no entenem res. Al menys un servidor. I no paro de fer-me preguntes.

Què coi va passar a Mallorca amb els famosos viatges de final de curs i per què? ¿Ho hem obert tot per salvar la temporada turística i aconseguirem que els turistes fugin, com l'any passat per Sant Joan que vam fer exactament el mateix i ja vam anar pel pedregar? Estem repetint aquell error? ¿O el de quan vam voler salvar Nadal i ens vam menjar els canelons dient “ui, quin gener i febrer ens esperen!”. O el de la Setmana Santa? Ara havíem d'obrir l'oci nocturn sí o sí. Perquè no passaria res. Dues setmanes ha durat. Però això que està passant és per culpa de l'oci nocturn o no? Ningú té la resposta. O la tenen i no ens la diuen. Si és que sí, per què vam obrir? I si és que no, per què l'hem tancat? I per què l'hem tancat si es fan festivals amb 25 mil persones? “No, és que tenen garanties”. Ja, i les discoteques, per què no? Algú ho pot explicar perquè ho entenguem? Perquè vam obrir-les per evitar els botellons que ara tornaran.

Fora la mascareta pel carrer perquè no serveix de res. I ara que es contagien fins i tot els mosquits tigre, diu que potser ens la tornen a fer posar. En què quedem? Serveix o no? I el pitjor no és que ja no ens creiem res i pensem que no saben on van, sinó que generen dubtes en la gent que s'ha de vacunar i no ho té clar. I donen arguments als negacionistes, que estan asseguts esperant i només han de mentir i manipular sobre les permanents contradiccions.

I al mig d'aquest sidral la notícia és que “Salut elabora un protocol nou a l'atenció primària per racionalitzar les proves PCR, els test d'antígens i el seguiment als asimptomàtics”, que no sé collons vol dir però sona a “l'orquestra del Titànic seguirà interpretant melodies d'ahir, d'avui i de sempre i quan l'aigua li arribi al coll, continuï ballant però intenti nedar”.

Per sort, de tant en tant algú explica perquè entenguem. És el cas del professor i investigador Salvador Macip, que viu a la Gran Bretanya i que s'ha contagiat tot i estar vacunat. Per què? Fallen les vacunes? No. No ha pagat l'impost revolucionari a Bill Gates? Tampoc. Si té twitter, aquest és l'enllaç. Si no, aquí té la transcripció del fil que hi ha fet:

“Parlem un moment de tests, vacunes i contagis fent servir l'exemple personal de com hem acabat tots els de casa amb la covid. Després d'un any i mig de fer molta bondat (no hem sortit de la ciutat on vivim, no hem tingut gent a casa, no hem anat a casa de ningú, pràcticament només he sortit per anar al súper o al laboratori), aquesta setmana l'hereu (13 anys) ha donat positiu. A UK tots els nens es fan 2 tests ràpids per setmana i també s'ofereixen gratuïtament a tothom. És una gran eina per detectar brots, i quant més se'n facin, millor. Però s'ha d'explicar bé que no són un passaport per fer el que vulguis. A nivell personal la utilitat és poca. El problema és que sempre hi ha falsos negatius (pocs o molts, depenent del tipus de test i com es fa), per tant un test negatiu no és cap garantia que no siguis infecciós (això a UK t'ho expliquen molt bé). La idea de fer-se'n un ràpid i, si surt negatiu, actuar com si ja no hi hagués pandèmia és absurd. Si pensem en els festivals, per exemple, només que se t'escapin uns quants positius, cosa que passarà segur, pots tenir un brot molt ràpid. Amb els nivells de virus que hi ha ara circulant i una part important dels de 60-69 anys encara no vacunada, s'han de reduir els riscs al màxim o l'onada pot acabar amb ingressos i morts. Els tests ràpids són útils sobretot quan surten positius, perquè suggereixen que hi ha un problema. Llavors s'han de confirmar amb una PCR. A casa, la meva dona i jo acabem de donar positiu en un  de ràpid. La PCR segurament ho confirmarà. Per sort tots dos tenim les dues dosis de vacuna, però tant l'hereu com nosaltres tenim símptomes (lleus, de moment, com un refredat). Quines conclusions es poden treure d'aquesta història?

-Un test ràpid negatiu no és garantia de res.

-El virus està circulant molt entre nens.

-No tots els nens són asimptomàtics.

-Aquest virus és molt contagiós, amb Rt altes (a casa: 1 nen>2 adults, i potser altres nens).

-La vacuna no evita que t'infectis.

-En aquest cas, la vacuna segurament ha evitat mals majors.

-Vacunat, contagiat i amb símptomes, podria ser que fos infecciós. Per tant, faré quarantena. A UK cal, a Cat, no.

-Vacunar-se continua sent important, però fins i tot anant amb molta cura pots infectar-te.

-De la mateixa manera, portar mascareta no és suficient (l'hereu l'ha portat sempre a l'escola, fins i tot quan no era obligatori).

-Hem de seguir el màxim de mesures. I tot i això, encara et pots contagiar per pura mala sort.

- Així doncs sigueu prudents i tingueu clar per a què serveixen i per a què no les vacunes, les mascaretes i els tests. El més important és no sentir-se mai 100% immune a aquesta malaltia, perquè això és impossible”.

Doncs això...