Quan ho van veure, les escuderies de formula 1 que aquesta setmana han estat fent proves al circuit de Montmeló van rendir-se: "Ho sentim, no podem competir en velocitat amb aquesta gent", van manifestar dessolades. Efectivament, es referien a partits polítics i periodistes que, després de dies menyspreant la vaga i la manifestació feminista de dijous, quan van veure que la cosa podria tenir èxit quye va tenir, van començar a córrer a apuntar-se al carro tan ràpidament que ha calgut recalcular la velocitat de la llum. Mai s'havia vist cosa igual. 

L'exemple que més ha triomfat a la xarxa és el d'Ana Rosa Quintana, una de les dues reines del matí a les cadenes de TV privades. Va tenir la mala sort, ai las, d'entrevistar fa uns dies Mariano Rajoy i parlar amb ell de la vaga. I dir públicament que no en faria. I la gent, que és molt dolenta, li ho ha recordat. Per exemple, l'usuari de twitter @Asil_Vestra0, va penjar el moment on Ana Rosa deia que NO faria vaga sinó "una altra cosa":

Queda clar, oi? El problema és que si la reivindicació consisteix en fer una vaga i tu dius que no faràs vaga "sinó una altra cosa", aquesta cosa només pot ser-ne una: no fer-ne. És com si vas a un restaurant on exclusivament hi serveixen carn i et pregunten: "vostè menjarà carn?" i contestes: "No, menjaré una altra cosa". Doncs vostè no menjarà res, perquè aquest és un restaurant exclusivament de carn. O carn o gana. Doncs això de l'Ana Rosa i la vaga aniria una miqueta per aquí. 

Però al final, "l'altra cosa" que va fer va ser... fer vaga. I la gent es va dividir entre la que va retreure-li haver-se apuntat a última hora a la causa per quedar bé i la que deia que va haver de fer vaga perquè totes les dones del seu equip, incloses les de la part tècnica, van decidir fer vaga. Ella, o millor dit, qui li porta el compte particular de twitter va anar contestant les crítiques amb una resposta estàndard. Aquesta:

Per cert, quan afirmo que la resposta venia de qui li porta el compte és perquè ella va anar a la mani. I ja se sap que a les manis no hi ha cobertura de mòbil perquè hi ha més gent que 4G. I encara hi ha menys cobertura com per poder anar responent tota la gent que et va citant.

Ana Rosa, però, no ha estat sola. Albert Rivera, rei del transformisme ideològic, dies abans de la vaga hi estava totalment en contra:

L'endemà, en canvi, no hi havia al planeta Terra ningú més a favor que ell de la jornada reivindicativa del dia anterior:

Ana Rosa i Rivera, dos exemples de posturisme periodístic i polític que no han estat sols. El mateix Mariano Rajoy que vèiem abans amb Ana Rosa, en aquella mateixa entrevista va dir una altra famosa frase. En ser preguntat per la desigualtat de salaris homes-dones va fer aquella cara tan seva i va deixar anar: “No nos metamos ahora en eso”. Doncs bé, del "no nos metamos ahora en eso" hem passat a...

... efectivament, hem passat a dur i passejar el llaç lila amb alegria. Pim i pam. Però hi ha altres exemples en sentit contrari i contracorrent, que han estat molt sorprenents. Sobretot un. 

L'església espanyola acostuma a expressar el seu pensament a través de Bisbes com Cañizares, Munilla o Reig Pla i les seves opinions diguem que són... bé, diguem que no són molt partidàries ni de la vaga feminista, ni de la mani feminista, ni del que pensen les feministes, ni del que diuen les feministes, ni de res que faci olor a feminisme. En general. De fet, quan aquests tres senyors troben alguna idea feminista a la sopa, fugen esperitats encara amb més velocitat que Ana Rosa, Rivera i Rajoy es posen la medalla reivindicativa. Però a l'església espanyola també hi ha gent com el Bisbe de Madrid i Cardenal, Carlos Osorio. Quan dies abans de dijous van preguntar-li si comprenia la vaga, ell va dir: "La comprenc, esclar. Cal defensar els drets de les dones. Ho faria també, ho fa de fet també, la Santíssima Verge Maria, que és l'expressió màxima de la dignitat de la dona”. O sigui, segons Osorio, la Verge Maria hauria anat a la mani! 

S'ho imagina? Ana Rosa, Rivera i Rajoy a la mani empenyent la Verge perquè no els robés protagonisme. I mentre, als Palaus Episcopals de Cañizares, Munilla i Reig Pla, diverses unitats del 112 intentat recuperar-los d'uns terribles i sobtats cobriments fruit de l'impacte.

ME-MO-RA-BLE!