Doncs resulta que avui tocava celebrar a BCN la festa dels Àngels Custodis, patrons del Cos Nacional de Policia (CNP). Això vol dir acte oficial i, sobretot, discursos. Ah els discursos, això que ha de ser com un àrbitre de futbol, que el millor és que facin la seva feina i passin totalment desapercebuts. Els discursos, un invent que té com a objectiu que als 30 segons de començar tots els presents es desconnectin, que tornin a la vida quan l'orador diu “vaig acabant” i que per allà el mig quedis bé amb tots els que no et senten.

Doncs bé, el senyor Rafael Pérez Ruiz, secretari d'Estat de Seguretat -el número dos del Ministeri de l'Interior-, avui s'ha presentat -tralarà, tralarà- al cap i casal del botellon nostrat amb un discurs que ha estat de tot -sobretot de tot- menys això. Imagino que ahir a última hora va mirar l'agenda i va exclamar: “Rafa, no me jodas! Demà tinc acte a BCN i no he preparat res. I ara què faig?”. I va pensar qui podria escriure-li una coseta rapideta i efectiva. Va agafar l'agenda del mòbil i va teclejar el cognom Raticulerez. Perquè Paquito Raticulerez és un company seu d'escola, repetidor onze vegades de P4, però molt bon xaval i sempre disposat a fer qualsevol favor. I va enviar-li el següent missatge:

“Apreciat Paquito, per demà al matí necessito un discurset per sortir del pas sobre el nostre patró que inclogui la reivindicació de la nostra caserna situada a la Via Laietana de BCN, aquella que les manis que no són dels nostres sempre assetgen perquè recorden que allà durant la dictadura franquista i fins l'any 1982 hi van torturar a tanta gent, van abusar sexualment de tantes dones i tantes altres persones van patir uns efectes psicològics tan greus que van acabar suïcidant-se. És aquella comissaria on l'ajuntament de la ciutat va col·locar-hi una placa metàl·lica per recordar els fets succeïts dins d'aquelles parets i que un mes després de ser allà ja va rebre dos atacs de grups d'extrema dreta. La que, gràcies a una Proposició no de Llei presentada per en Joan Tardà (Esquerra), el Congrés dels Diputats va sol·licitar convertir-la, amb els vots de tots els partits menys el PP, en un museu-memorial on es documentés la repressió franquista a Catalunya. Sí, situat? Doncs res, que has d'enviar-m’ho abans de les vuit del matí. Gràcies Paquito, te'n dec una”.

Però, ai las, resulta que el Secretari d'Estat té els dits com botifarrons i en comptes d'enviar el missatge a Paquito Raticulerez, va saltar-se una línia a l'agenda i va acabar enviant-lo al planeta Raticulín. En general. A qui no li ha passat, oi, que escrius un missatge que ha de ser per A cagant-te molt en B i l'acabes enviant a B? Doncs seria això, però amb el torturisme policial pel mig. I resulta que a Raticulín no dominen gaire l'espanyol, van entendre malament el sentit de la demanda i al mig del discurs van escriure-li la següent frase (sic): “la seu central del CNP a la Via Laietana de Barcelona ha estat i és un símbol de servei públic des de la qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia”.

O sigui, que al final ha quedat dit que la tortura és un servei públic que enforteix la democràcia. Frase que sobta fins i tot en l'Espanya actual, on el ministre de l'Interior -i superior del senyor Rafael Pérez Ruiz- ha rebut set sentències contràries del Tribunal Europeu de Drets Humans per no haver investigat denuncies de tortures de persones implicades en casos que ell instruïa quan era jutge. Bé, o potser precisament per això ha estat dita la frase.

Nens, nenes i nenis que llegiu això, si algun cop us fan secretaris d'Estat, no subcontracteu els vostres discursos al planeta Raticulín, encara que sigui per error, que després passa el que passa. Bé, o precisament perquè la realitat és la que és, contracteu-los allà i fora caretes.