Es veia venir. D'una hora lluny. O més. Votar en plena tercera onada de la pandèmia (o era la segona una miqueta allargada?) ha provocat una allau de peticions de sufragi per correu. Lògic. I també es veia venir que Correus no podria assumir el que li ha caigut al damunt. Lògic. I que el sistema acabarà col·lapsat. Ens hi podem jugar no un pèsol sinó una olla de pèsols ofegats. I, naturalment, també vèiem a venir que hi hauria cues no menors per poder realitzar el primer tràmit, el d’apuntar-s’hi. I si has de fer una cua considerable per demanar el vot per correu, tant per tant, la fas el dia 14 per votar. Però perds un dret. Tot plegat una immensa absurditat. Una més en una situació mai vista en la nostra història i que l'estem despatxant com si fos el més normal. I no, no ho és. I ara el bonus trac dels carters. I de les carteres. De qui tothom se n'ha oblidat. Totalment.

Un col·lega que ha ja votat per correu m'ha explicat el procés. Ell ho va poder tramitar digitalment, perquè com que és autònom té activats els mecanismes pertinents (per cert, incís: si la majoria de ciutadans tenim una targeta de dèbit amb la qual operem normalment o paguem amb el mòbil, hauria de ser habitual que tinguéssim un DNI digital, la signatura digital o el certificat digital. O alguna cosa digital. Si no és així, vol dir que alguna cosa no s'està fent bé, no? I potser ara seria hora de posar-s'hi, no creu? Tothom, administració i nosaltres). Total, que al meu col·lega li va venir el carter a casa i ell va tenir la sort de ser-hi, perquè hi van quan poden i no avisen. Li va donar les paperetes de tots els partits, ell en va triar una, l'hi va donar, i tema resolt. En total, 5 minuts.

Però, esclar, servidor de vostè va començar a tenir dubtes, curiositats i preguntes. Mentre votes, què en fas del carter? No el deixaràs al carrer esperant... El fas seure al rebedor? I si no hi tens cadires? Que entri al menjador? L'acomodes al sofà? El convides a cafè? Li treus unes pastes? Un plàtan, que porta potassi i dona energia? Fas com amb els Reis de l'Orient i li deixes unes galetes o unes mandarines en un platet i ell mateix?

I tu, tries la papereta davant seu o te'n vas a un lloc discret? Molt bé, on? A la cuina? I si acabes de fer unes fantàstiques carxofes fregides, la papereta t'agafa una miqueta d'olor de menjar, ensumant-la descobreixen qui ets i, per tant, què votes? Te'n vas a l'habitació de planxar, que també és la dels mals endreços, el despatx des d'on fas les videoconferències de feina, el lloc on guardes les sabates, on tens dues caixes encara per obrir de l'última mudança, l'aparcament de la bici estàtica, on els nens hi deixen les joguines i on des de fa un any hi ha la bossa amb la roba per donar a la parròquia? O t'instal·les al WC, l'indret de la casa on acostuma a haver-hi més tranquil·litat per meditar convenientment? I mentre, el pobre carter, què? Li poses la TV perquè s'entretingui? I quina cadena? Una d'aquelles on tot el dia surt gent estranya fent reformes consistents a fotre a terra totes les parets, que sempre són de fullola?

I quan el carter surt de casa teva i se'n va a una altra casa per seguir oferint el servei del vot per correu, es renta les mans? Se les desinfecta? Tenint en compte que els pisos són indrets tancats, ¿estem posant en risc la salut d'aquests treballadors que potser visiten 7, 8 o 14 domicilis per dia?

Una amiga m'ha explicat que a casa seva hi ha tres persones censades i que les tres han demanat el vot per correu. Avui els han dut les paperetes. Sap quants carters hi han anat? TRES! I cada un duia la documentació d'un dels sol·licitants. No he pogut evitar imaginar-me la cua dels carters a la porta de ca seva. “A veure, qui és l'últim per deixar les paperetes que ells han demanat fent cua prèviament a Correus?”. Delirant!