A Espanya tots els partits (TOTS) han usat una pandèmia amb 40 mil morts (de moment) per fer política. I alguns han anat més enllà i no els ha fet cap angúnia fer servir la justícia política, que segons quins dies actua com a tercera cambra i segons quins altres com a experta epidemiòloga, per aturar al Gobierno.

Sí, sí, la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) carregant-se el confinament de Madrid segur que està totalment fonamentada des del punt de vista legal. La decisió de confinar la capital atempta contra drets fonamentals, s'ha aplicat una legalitat que hauria de ser una altra i bla, bla, bla. Però aquí hi ha un problema, i no precisament menor: estem vivint una pandèmia que afecta tota la humanitat com no l'havia afectat mai en tota la seva història i estan morint milions de persones. I les que moriran. I resulta que uns senyors caiguts del cel político-legal apareixen amb el codi penal a la mà a dir que “menyenye, menyenye, vostès no poden tancar una ciutat perquè menyenye”. Ah per cert, una llei que quan els humans la van fer, cap d'ells (ni d'elles) va poder preveure que ens passaria el que ens està passant.

Estem parlant de salut pública i de drets públics, perfecte. Però no oblidem que si no tens salut i acabes al tanatori, a partir d'aquell moment has deixat de tenir drets. És el que anomenarem paradoxa de l'amiant. Estem d'acord en que tothom té dret a un sostre, oi? Però imagini que tots els nostres sostres estan fabricats amb uralita, que porta amiant, un element molt perjudicial per a la salut. Què hem de fer? Treure les uralites el més aviat possible i salvar el màxim de vides, no? Però mentre ho estem fent, un dia es posa ploure i apareix algú (digui'n un tribunal) que diu que cal aplicar la llei. I com que la llei garanteix que tothom ha de tenir un sostre, decideix que les uralites es queden. Oi que la solució més sensata seria posar uns plàstics i trampejar una situació inesperada fins que pari de ploure, però sense deixar de treure el que perjudica la salut? Perquè, en tot cas, què és millor, mullar-se o morir-se? Doncs això.

El PP usa la pandèmia per fer oposició al Gobierno “socialcomunista” (ei, com el PSOE i Podemos l'han usat per fer electoralisme). I han aconseguit el gran triomf d'acabar amb un confinament que, a més, va en contra de les seves actuals idees del que és la llibertat, que cada cop són més Trumpistes. Però cinc minuts després d’aconseguir-ho, surten la presidenta de la Comunidad, Isabel Díaz Ayuso, i l’alcalde, José Luís Martínez-Almeida, i els diuen als madrilenys que, si pot ser, aquest cap de setmana llarg (dilluns és 12 d'octubre) no surtin de la capital.

A veure una cosa, en què quedem? Han estat fotent la matraca contra el confinament (que era una mesura de salut i no política i que s'ha fet en altres zones amb efectes positius) i ara que la justícia se la peta, diuen que la gent es quedi a casa? A què estem jugant? Què és aquesta puta broma? Quin és el criteri? O és que reconeixen que el confinament cal, però hi estan en contra per fer una guerra política de vol gallinaci a veure si poden arreplegar tres vots?

Marededéu, quanta misèria moral...