Va dir-ho Felip VI en un discurs davant del cos diplomàtic acreditat a Madrid: "Vull agrair-los el suport sense fissures que la comunitat internacional ha ofert a Espanya davant la crisi més greu que hem hagut d'afrontar en la nostra història recent”.

O sigui, pel Rei, que mai parla per boca seva sinó en nom d'aquest Estat de qui és un assalariat, això dels catalans és més greu que ETA, que els 215 morts causats pel terrorisme gihadista als trens d’Atocha i a la Rambla de BCN, que el 23-F o que la crisi econòmica i bancària que ha deixat milions de ciutadans en una situació de semi-pobresa.

I, naturalment, molt més greu que una crisi democràtica que patim en temps real i on 1/ s'inventen articles de la Constitució per fer desaparèixer autonomies i destituir governs, 2/ s'inventen lleis per engarjolar preventivament persones per delictes que no han comès, 3/ els ciutadans estem indefensos davant de qualsevol ocurrència de qui posseeix i aplica la llei sense cap control, 4/ s'ha instaurat un règim de la por en què a la gent se la crida a declarar davant de la justícia per una opinió, per un acudit o pel comentari d'un personatge de ficció, 5/ derivat del punt anterior, han aconseguit que el clima de por creat desemboqui en una cosa encara pitjor que la censura: l'autocensura, 6/ en uns diaris de paper amb més passat que futur s'hi fan llistes negres de col·laboradors i periodistes que no combreguen amb la línia dura de qui paga el manteniment de la broma i acaben tots acomiadats sense cap explicació, 7/ es crida a declarar grups de mestres acusats d'escampar l'odi per humiliar-los i per fer venir por a la resta del col·lectiu, sobre el qual ja hi han posat la banya, 8/ s'està tunejant l'estat de dret com no s'havia vist mai a l'Europa occidental i l'opinió pública espanyola està encantada, la progressia està amagada i l'esquerra es dedica al macramé, 9/ ... i podria seguir, però ni a la xarxa (tota ella) hi ha prou espai per resumir el que està passant en un Estat on la separació de poders ja no és una realitat sinó una hipòtesi.    

“La crisi més greu que hem hagut d'afrontar en la nostra història recent” l'afronten amb un ministre de Justícia anomenat Catalá (això és justícia còsmica) decidit a demostrar-nos que, a part de llicenciat en Dret i membre del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat, pot veure el futur. I, gràcies a aquest do que li ha regalat la mare natura, ell ja sap què decidiran els tribunals d'aquí a uns mesos. Si tenim sort, la setmana vinent ens dirà els números de la loto i encara farem la primera pela.

“La crisi més greu que hem hagut d'afrontar en la nostra història recent” veu com la llista d'imputats creix dia a dia amb uns criteris que obeeixen a un intent d'escarment col·lectiu que apliquen sense importar-los exercir a la llum del dia tota la guerra bruta de la qual són capaços contra un moviment pacífic que només volia votar i que s'ha convertit en un clam per preservar la democràcia.

Estem avisats. I no hi haurà ostatges.