Amb un títol com aquest, semblaria que parlem del “tema”. Però no, la potència del “tema” fa que passin desapercebudes històries que impliquen altres innocents. Com la que ens ocupa. Històries que confirmen la lleugeresa amb la qual es despatxa la vida de la gent. I, sobretot, la facilitat amb la qual un sistema que actua mecànicament et pot canviar la vida. Sempre a pitjor.

Una de les notícies de diumenge va ser la detenció d'un home de 26 anys acusat de la mort d'una nena de 10 mesos a Torroella de Montgrí. Una nena que, a més, hauria patit abusos sexuals. Terrible. Un dels pitjors crims possibles. D'aquelles notícies que quan la sents et quedes molt fotut.

La informació deia que la mare de la nena havia anat dissabte al CAP de Torroella amb la nena ja morta i que el metge que va fer-se càrrec del cas va dictaminar que patia “greus lesions”. I, seguidament, s'afirmava que “el detingut vivia al mateix domicili que la mare, però no hi tenia cap relació afectiva”, que “estava begut” i que “presumptament va sotmetre la nena a abusos sexuals”.

No havien passat ni 24 hores quan llavors la notícia començava amb la frase “gir radical”. I, efectivament, el gir era radical. Del tot. “Els primers resultats de l'autòpsia del nadó apunten que es podria tractar d'una mort natural. El detingut, que té 26 anys i comparteix pis amb la mare de la víctima, ha quedat en llibertat. L'autòpsia també descarta els abusos sexuals i atribueix a una infecció les lesions superficials en zones íntimes. Tot i que els resultats preliminars de l'autòpsia apunten a una mort natural, s'està pendent de fer més proves d'ADN per acabar-ho de confirmar. Els forenses també han examinat la germana de la víctima mortal, una nena de dos anys, i han conclòs que tampoc té cap lesió que faci sospitar que hagi estat víctima d'abusos”.

O sigui, ni mort violenta, ni abusos. Res. De res. El metge no en va encertar ni una. I a partir d'aquí, un innocent que passava per allà va estar una nit engarjolat acusat d'un dels crims més execrables. Un immens despropòsit.

Un error el pot tenir qualsevol. I un metge també. Però una cosa és receptar un xarop que no fa el fet i l'altra és qualificar de mort violenta i amb abusos sexuals la mort natural d'un nadó de 10 mesos. Aquesta frivolitat i absoluta falta de rigor i professionalitat és intolerable. Abans d'arribar a una conclusió com aquesta, les coses te les has de mirar un parell de cops. O tres. I tot i així, esperar a les proves definitives.

I pel que fa als mitjans, caldria (d'una vegada per totes) començar a tractar aquestes notícies amb el màxim d'autocontrol. O directament d'autocensura. Sí, són molt cridaneres, generen molts clics i provoquen un gran impacte social, però abans de donar-les caldria esperar les primeres proves més o menys confirmades, no a un cop d'ull fet de passada. No ve de 24 hores. La prudència és la millor medicina per evitar errors que poden tenir greus conseqüències en la vida de les persones. Com ha estat el cas.

I això també és aplicable a la segona versió de la notícia, que també hauria d'elaborar-se des de la prudència i la contenció perquè tampoc és la definitiva. Podria ser perfectament que qui s'equivoquessin fossin aquests metges d'ara i no el primer. Vagi vostè a saber. El problema és que el greu error de la primera versió provoca el necessari desmentit de la segona per esmenar-lo. I per intentar esmenar el terrible error.

Escoltin, i a partir d'aquí, deixem en pau la pobra mare i que, des de l'apagada informativa i la discreció més absoluta, rebi tot l'ajut i el suport necessari per poder suportar aquests moments terribles. I el mateix passa amb el presumpte culpable, que deu haver passat un calvari tan bèstia que veurem si es recupera. I, sort que va ser en cap de setmana i els programes televisius de matí estaven de festa. Deixem-ho córrer i la pròxima vegada fem-ho millor. Va, que no és tan difícil.