Servidor de vostè li explicarà ara una bonica història i vostè ha d'endevinar si és certa o falsa. Què, li ve de gust jugar? Segur que sí perquè tot funciona tan bé, en general, i veiem que estem anant tan directes a la victòria total de tot, també en general, que el que més de gust és jugar. I a més som al novembre, es fa de nit a les sis de la tarda i els bars i els restaurants continuen tancats.

El protagonista de la nostra història és en Pep Florolos, tot  i que també ho podria ser la Pepa Florolas. En Pep és un dels 500 mil autònoms que, així a ull, consten a Catalunya. Mig milió de persones que opten a repartir-se un ajut de 20 milions d'euros a raó de 2 mil per persona. Fent les restes pertinents i els càlculs necessaris surt que hi haurà diners per 10 mil d'aquests autònoms. Dit d'una altra manera, d'aquest ajut, 490 mil autònoms catalans rebran exactament una abraçada molt cordial. I entranyable.

I, quin criteri han establert per decidir qui cobra i qui no? Els que ho passen pitjor d'entre els que ho passen pitjor? Doncs no. Han implantat el famós criteri conegut amb el nom de “Ho sento, però l'aforament està complet, a més vostè va amb bambes i no m’agrada la seva cara”. O sigui, funciona per l'ordre d'entrada a la pàgina web on pots sol·licitar els diners. I com s'hi arriba? Bé, el procés és molt d'autònom ja que és un exercici de supervivència comparable a fer 4 triatlons seguides i després pujar a l’Everest conill total, fent la vertical pont i duent 3 sherpes penjats de cada una de les parts toves del cos del propi demandant. I, per suposat, sense posar-se mai malalt.

Hi ha centenars d'autònoms que s'hi han posat a les 8 del matí i a mitja tarda encara no havien arribat ni a fer el primer formulari. Lògic, cada cop que milers de persones volen entrar a la vegada a la mateixa pàgina web, sigui per demanar un ajut de l’estil “es triste pidil però más triste es ser autonomo”, sigui per comprar entrades per l'espectacle de Bertín Osborne i Arévalo, al servidor li passa com a la targeta black de Froilán, que explota. Com l'amor, de tant d'usar-la.

Els que aconsegueixen connectar-se poden apostar quin error els acabarà sortint. Que se sàpiga, avui ha sortit molt repartit entre el 502, el 503, el 505 i el 1009. Per twitter, l'usuari Jordi Rius (@JordiRius) ha explicat que a ell, a més, en un moment donat li ha aparegut la frase “Aquest tràmit es troba deshabilitat o fora de vigència. Per a més informació contacti amb el 012”. Però bé, suposem que algú hagi arribat al final, que aquest algú és un dels 10 mil primers, que compleix tots els requisits i que accedeix a la grossa de l'autònom. Què fot amb dos mil euros? Se'ls gasta tots en comprar la Sagrada Família i hi munta un teatre?

Perquè, esclar, resulta que la broma aquesta de la pandèmia va començar ara fa vuit mesos. I ja veurem quants més en dura. Amb 2 mil euros un autònom paga unes cinc quotes mensuals (si opta pel tram més baix de tots), i aquí s'ha fos el fantàstic ajut. Tot. El problema és que a més de la quota mensual, que pagues tinguis activitat o no i que aquest mes han apujat amb efecte retroactiu de gener, l'autònom continua abonant el lloguer de l'espai on realitza la seva activitat, la gestoria que li tramita la paperassa, el manteniment del negoci encara que estigui tancat, els subministraments, el telèfon, la fibra... i a més menja. Ell i la seva família. Res de l'altre món i sense excessos, però mengen. Miri que en són d'estranys, eh...

Bé, i fins aquí aquesta bonica història. Què, realitat o ficció? Vostè què creu? Doncs mentre s'ho pensa, n'hi explico una altra. Compte amb els Pep Florolos (i les Pepes Floroles) del règim general que han estat en ERTO, hi són ara o hi seran. Sí, perquè a la declaració de la renda de l'any vinent els apareixeran dos pagadors, l'empresa per la qual treballen i l'estat que els ha pagat aquesta mena de subsidi. I això voldrà dir acabar afluixant pasta. De moment la Generalitat s'ha inventat un pedaç, però en aquesta qüestió l'Estat ni hi és ni se l'espera. Tampoc. Per tant el futur, a part de jugar, serà riure molt, autònoms i no autònoms, quan ens trobem tots juntets agafadets de la maneta obrint el contenidor a veure que hi trobem.