“Per dues vegades, el rei Joan Carles va ser forjador de la democràcia. Això mereix un reconeixement. Ho anul·larem per unes faldilles?”. La frase faria riure, si no fos perquè demostra un intent de prostituir la veritat i d'insultar la intel·ligència dels possibles lectors. L'ha excretat Alfonso Guerra aquest diumenge en una entrevista al diari El Mundo on diu això i altres coses que semblarien ser una súplica ideològica perquè el deixin entrar a VOX. I per la porta gran.

Naturalment, qui fou vicepresident del Gobierno en l'època dels GAL té tot el dret a dir les coses més estranyes i amb els objectius de desgast més baixos possibles, només faltaria. Ara bé, la pregunta seria: a part de a sí mateix, la seva opinió l'interessa a algú? Que Alfonso arribi a pensar que dir el que diu Guerra a l'entrevista provocarà un daltabaix tan important que segarà l'herba sota els peus de Pedro Sánchez és com Josmar pensant que Paul McCartney i Ringo Starr el trucaran per tornar a posar en marxa els Beatles.

I, per sobre de tot, l'honestedat intel·lectual. Sisplau! Guerra pot defensar que l'emèrit va forjar la democràcia. I tant! I que la Terra és plana, que el sol surt per l'oest i que Esquerra i Junts faran un govern ple de pau i harmonia. Ara bé, afirmar que tots els problemes de sa majestat són per unes faldilles... HOOOOME! Senyor, què diu? Que si tinc o que si vull bossa? No, no, escolti, els problemes d'Emèrit Primer no vénen per unes faldilles. Al Rei d'Espanya no el van obligar a abdicar per haver viscut durant molts anys a La Zarzuela amb Corinna Larsen mentre els cortesans callaven. Ni tampoc va haver de fugir del seu país per això. Forjador Primer té un problema i aquest problema es diu 3%. O 5%. O 15%. O la tarifa que li apliqués a cada client.

Aquí ningú ha anul·lat res per cap faldilla. Qui l'ha apartat, primer del càrrec i després d'Espanya, ha estat un Estat que coneixia que algú tenia les proves dels seus negocis privats i que, per defensar-se, les faria públiques. I que quan això passés, calia protegir el règim. I les dues regularitzacions amb Hisenda tampoc no tenen a veure amb cap faldilla. Bàsicament perquè pagar el que has defraudat no té cap relació amb qui t'enllites. Regularitzes perquè deus, no per haver gitat compulsivament amb senyores.

I si després de pagar part dels impostos que devia encara no ha tornat a Espanya tampoc és per una qüestió de faldilles. Ni de pantalons. Ni de leggins. No, no, el problema és que qui dissenya els moviments de la Casa Real dels Borbons és un republicà que, a més, és molt mala persona. I tot el que idea per salvar la institució és per ensorrar-la. Començant per aquella sopa d'aiguamoll que es cruspien l'actual rei, la seva simpàtica muller i les seves encantadores filles en un menjador tret de la zona outlet de mobles “La vetusta casposa” i acabant per la reina Letizia fent-li un marcatge a la dona a la reina Sofia perquè no es fotografiés amb les seves netes.

I, sap el més preocupant de tot? Que Guerra cregui que dient això ajuda a la institució.