La campanya de primavera de les Clavegueres té un toc massa adolescent. Ho volen tot i tot no pot ser. I a més fan uns cops de volant massa difícils de seguir.

A veure, no fa gaire la cosa anava de terrorisme. De terrible terrorisme tan terrible que va ser detinguda una persona i tot. Ho recorden, oi? Doncs sí, va passar. Però com que aquí tot va molt de pressa oblidem que fa un mes Catalunya era un niu de terroristes cederristes. El petit problema és que tot era tant de nyigui-nyogui que la cosa va desfer-se com un bolado. Però allò va existir. I continua. Però ara només al nivell intoxicador habitual i aprofitant la desaparició definitiva d’ETA. Sí, la desaparició d’ETA, això que entristeix tant a uns quants. Bàsicament adolescents polítics que sense aquesta joguina, ara es troben que no saben amb què jugar. Un pena. Pobrets. I pobretes.

Ah, per cert... Recorden aquesta imatge?

Va ser “la imatge” perquè no n'hi va haver cap altra. Miri que passen centenars de persones per aquella autopista, eh. Doncs només una persona va fer l'única foto que hem vist. I la va enviar a un mitjà que va tenir la fortuna d'obtenir la gran exclusiva. Carai, quina sort!

Doncs bé, cinc mesos després no n'hem sabut res més. Una pena. Ni 4.500 policies i guàrdies civils i 87 milions d'euros gastats en la nostra protecció van poder esbrinar-ne res. De res. I ara, amb el 155 que permet que controlin els Mossos les forces del bé i no els traïdors sediciosos i rebels, tampoc. Noi, estem de pega. I miri que hi posen interès, però al final resulta que són vençuts pel nyigui-nyoguisme. Decebedor.

Total, que abandonada en un racó la joguina del terrorisme, ara s'entretenen amb l'adoctrinament i amb l'intent de trencar la convivència a les escoles. Renoi, que complicat és tot. I quina dispersió! Home, és que quan ja tens assumit que aquí hi ha centenars de morts cada dia, van i et canvien el ninot. “Qué mal todo”, no troba?

I ara ja no hi ha centenars de morts sinó que el tema són els mestres que insulten, humilien i assenyalen els fills de guàrdies civils. I els fan mítings. I els diuen que són gentussa. I apareixen milions de queixes (o més) de pares i mares denunciant que això és l'Alemanya dels anys 30 i que qui no porta un llaç groc és tractat com un jueu a la cambra de gas. Però passa com amb la foto de l'autopista, que circula molta gent per davant de la cosa. I només ho veuen uns de molt concrets. I amb uns objectius molt concrets. I només hi ha una foto. I casualment la foto l'han fet novament els autors del discurs de la societat trencada.

Total, que com passa sempre, els adolescents aviat es cansaran d'aquesta joguina. I el repte és saber quina serà la següent. Amb que decidirà entretenir-se la mainada per intentar obtenir el rèdit polític i social pertinent? Bé, saber això és un dels reptes. L'altre, el vertaderament important, és que els adults hauran de seguir anant al darrera de la canalla arreglant i refent les joguines que ells (i elles) van trencant. Una darrera l'altra. Esclar, com que no són seves...