A l’article precedent, vaig fer esment que la identitat d’una col·lectivitat té com a base i com a fil conductor, avui dia, la cohesió social. I vaig referir-me, en concret, a dos aspectes que, al meu entendre, la defineixen: l’equilibri territorial i l’equitat. A l’article d’avui em referiré a altres aspectes que també em semblen relacionats amb la construcció d’aquesta cohesió social, base de la identitat. En aquest article, voldria referir-me a altres aspectes que poden ajudar a la cohesió social, i centraré l’atenció, en primer lloc, en el tema de les migracions i, en concret, en les immigracions més recents.
Sobre el tema de la immigració, trobo que els debats encara són molt superficials, molt de western de bons i dolents, basats en a prioris i posicionaments molt polaritzats, i amb una cursa frenètica (i sense frens) per a donar solucions fàcils a un tema que és intrínsecament complex. La mobilitat humana és una palanca de transformació demogràfica, productiva, educativa, social i cultural. És un fenomen ancestral (es vulgui entendre o no) que desafia i enriqueix alhora a una col·lectivitat concreta, en aquest cas, a la catalana.
En el context actual de fluxos migratoris constants i gairebé estructurals, vull assenyalar la idea de la Fundació Privada Horitzons 2050 —amb seu a les Terres de Lleida, però amb vocació nacional— d’organitzar una mena de laboratori d’idees, que concretarà la seva primera activitat en un seminari que du per títol “Arribades i arrels”, i que tindrà lloc a Tàrrega el pròxim 8 de novembre. Haver triat aquesta idea no és fruit de l’atzar, perquè resulta que soc el president d’aquesta fundació, però és famosa la dita de què si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el llit, i m’ha semblat que aquesta idea valia la pena de ser compartida. Ja em disculparan que em faci el llit en directe...
El què ens cal, i aquest és l’objecte d’aquest primer laboratori d’idees, és crear un espai de reflexió col·lectiva on compartir coneixements, eines i estratègies per a gestionar la diversitat amb visió, ambició i compromís de país. I crear-lo mitjançant un espai transversal i pluridisciplinari sobre el fenomen migratori a Catalunya, per tal de convertir-lo en motor de progrés nacional.
“Arribades i arrels” vol ser inici i base d’un debat seré, continu i, si cal, arriscat, sobre les successives arribades i el manteniment de les arrels que són el fonament de la nostra identitat
Què ens interessa debatre i què cal que sapiguem per tal d’abordar la immigració com un fet estructural? Doncs ens interessa saber quines onades migratòries han deixat empremta i per què; quins són els patrons (laborals, residencials, i culturals) que es repeteixen en onades diferents; com s’han relacionat la voluntat de pertinença dels immigrants i el reconeixement de la seva identitat per part de la comunitat receptora; què hem après dels processos d’arribada reeixits i dels conflictes que podríem haver evitat; quins sectors han actuat històricament com a porta d’entrada al mercat laboral i com això ha anat evolucionant; quins ascensors socials continuen funcionant avui; com han articulat les escoles i els barris l’acollida lingüística i cultural en diferents èpoques; com expliquem la història migratòria; etc.
Per obtenir bones respostes sempre cal formular les bones preguntes, i de vegades és fins i tot més important formular les preguntes que escauen i quan escauen. Em sembla que aquestes qüestions que acabo d’enumerar són les centrals d’aquest debat, un debat que no s’esgotarà, ni de lluny, en aquest seminari, però que vol ser inici i base d’un debat seré, continu i, si cal, arriscat, sobre les successives arribades i el manteniment de les arrels que són el fonament de la nostra identitat.
Unes preguntes que han d’anar acompanyades de diagnòstics certs i basats en la realitat que ens envolta. Per tant, cal que documentem la relació de la immigració amb el mercat de treball i la productivitat; en el fet que tenim la llengua i la història com a bases comunes; l’acollida lingüística; les eines de què disposen els ajuntaments per a cosir la convivència (habitatge, empadronament, carrer, cultura, esport, viure junts); els models de coordinació de diferents serveis (serveis socials, ensenyament, sanitat, entitats, teixit social) per a donar resposta als reptes; l’emergència d’allotjament i el sobrecost dels lloguers; com desmuntar mites amb dades i relats; la construcció d’una agenda positiva; com evitar les espirals de desinformació i d’odi, d’agressivitat i de menyspreus, en tots els casos potencialment recíprocs; com arbitrar garanties i límits; el cas de les futures migracions climàtiques; com fer possible l’arrelament en ciutats mitjanes i pobles; la soledat no volguda dels immigrants i el perill de les màfies; lideratges diversos i canals de participació.
Com veieu, molta teca, moltes ganes, feina seriosa, i voluntat de contribuir des de l’assossegament i el treball a un tema que no ens l’acabarem, però on ens juguem el futur de la cohesió social i de la nostra identitat. Primer tast a Tàrrega, amb la convicció que les preguntes són les bones.