Tan sols 24 hores després que Artur Mas llancés en el consell nacional de Convergència un missatge tranquil·litzador als quadres del partit respecte a l'evolució de les converses amb la CUP per a l'elaboració d'un programa de transició nacional, la formació d'un nou govern i la investidura d'un president de la Generalitat, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va intervenir en el debat amb una proposta robada a Unió, força avui extraparlamentària: una gran coalició pel seny. Iceta, un polític avesat a mil batalles, sap de l'escàs recorregut de la seva iniciativa. Però també coneix la inquietud d'una part dels votants de Junts pel Sí pels acords que Mas i Junqueras puguin assolir amb la CUP.
No deixa de ser curiós que en aquest mercat que moltes vegades és la política no només es robin polítics i lemes electorals sinó també l'ànima en el sentit més metafòric. “Seny, seny, seny” predicaven amb força durant la campanya Espadaler, Duran i altres dirigents d'Unió. Els vots obtinguts no van donar per a cap parlamentari a la Cambra catalana i els socialcristians s'apresten a iniciar una travessia del desert que no es pressuposa curta. Llevat que el pròxim govern que es configuri a Madrid no ofereixi a Unió la seva incorporació al marge de la seva representació al Parlament –inexistent– i al Congrés –molt difícil– i per aquesta via recuperi parcel·les de poder.
El tempteig d'Iceta té també destinatari en l'espai unionista ja que el situa en una posició central davant de Ciutadans i allunya cap als extrems al PP i a Catalunya Sí que es Pot. El primer per la seva esclerosi per fer propostes que vagin més enllà de si mateix i el segon per la crisi evident d'identitat entre Podem, ICV i independents d'esquerres. En aquest batibull, Iceta es mou bé i el PSC pot tornar a robar-los la cartera als de Pablo Iglesias i, qui sap, si aportar els escons que necessitarà Pedro Sánchez per arribar a la Moncloa.