Com pot ser que les eleccions més incertes de la democràcia espanyola hagin tingut una campanya tan deplorable? No hi ha resposta. O, almenys, no hi ha una única resposta. Però en canvi, sí que hi ha un guanyador de l'estratègia electoral abans que s'obrin les urnes diumenge a la nit: el PP i el seu candidat, Mariano Rajoy. Els populars han guanyat tàcticament totes les posicions a què podien aspirar en uns comicis en què pel camí es deixaran almenys 60 escons (en tenen 185): una campanya tova en la qual s'ha parlat al menys possible de política o de gestió, una cuidada planificació a les províncies petites, on els nous partits tenen més dificultats per créixer, i una especial connexió president/electors amb el target d'edat de més grans de 55 anys, els que, a la fi, li asseguraran la victòria de diumenge. La governació? No dependrà d'ell, sinó dels altres.

Aquesta campanya anodina, tediosa i en molts moments desesperant ha perjudicat sobretot el PSOE i Ciutadans. El primer s'ha anat dessagnant: Pedro Sánchez ha estat incapaç d'emergir entre els altres dos candidats de l'oposició i s'ha mostrat impotent a l'hora de ser percebut com un aspirant sòlid a president del govern en el cara a cara que va tenir amb Rajoy. Potser Sánchez va fidelitzar aquella nit algun dels seus partidaris, però no va atreure cap dels exvotants socialistes. Per la seva part, Albert Rivera ha arribat exhaust a la meta. Va iniciar la campanya recordant Adolfo Suárez i jugant la carta del reformisme, però no ha estat capaç de desplegar cap de les arts de l'expresident. Massa previsible i erràtic, el candidat que va arribar per engolir Podemos corre el risc de quedar molt lluny de les expectatives.

No sembla que deu ser el cas de Pablo Iglesias, que només ha de vigilar, en les hores que falten per a la votació, que a una part del seu potencial electorat no li acabi entrant vertigen a l'hora de dipositar el vot. Atenció a Podemos en una Espanya que pot despertar-se dilluns amb una hipòtesi desconeguda de múltiples governs possibles. I atenció també a si el PP assoleix els 117 escons, el nombre de parlamentaris necessaris per bloquejar una reforma de la Constitució.

I la foto catalana? Queda pendent de la capacitat de resiliència de l'espai independentista en una campanya en la qual, com era previsible, els seus candidats han quedat fora de debats i platós de televisió. Tant, que fins i tot l'influent diari francès Le Monde ha escollit Ada Colau per publicar un article en la recta final de la campanya del 20D.