L'arquitecte Santiago Calatrava ha mostrat al llarg de la seva extensa i exitosa trajectòria una gran varietat de plantejaments estètics que, juntament amb la qualitat de la seva obra i els costos ajustats, l'han convertit en un referent. Lamentablement, l'enveja de gent sense sentiments ni criteri també l'han convertit en un referent per a la injúria i la desqualificació.

Una obra tan preciosa com la Ciutat de les Arts de València ha rebut dures crítiques. Total, perquè el revestiment de la cúpula del Palau ha patit algun petit problema. Res, que es queia tot el trencadís, però per culpa d'un clima poc respectuós amb la inspiració del mestre. I, total, amb només 3 milions d'euros ha estat possible retirar tot el material i solucionar la cosa.

També van difamar l'artista dient que a la coberta ja hi van aparèixer arrugues i bombaments només 7 anys després de la inauguració. Ai senyor, quanta ignorància!!! Som davant d'una obra viva i, com a tal, es va modificant. De la mateixa manera que, quan diuen que l'edifici s'inunda en ploure, allò no és cap inundació. Que coi inundació!!! És una simpàtica al·legoria sobre la influència de l'aigua de la mediterrània en la cultura llevantina. I això que de les quatre sales, una no ha arribat a obrir mai, una altra està tancada per la seva acústica deficient i que a la principal van haver de retirar 200 butaques perquè no tenien visibilitat, doncs són aquelles petites coses que cal ajustar sobre la marxa... Ah, i la patètica acusació que el projecte global ha patit un sobrecost del 260%, ja que dels 84 milions d'euros inicials es va passar als 304 finals, només una reflexió que compartirà totalment: vostè ha fet obres a casa seva? Sí? I, oi que els pressupostos sempre es desvien una miqueta?

I, què me'n diu del pont de Zubizuri, que travessa el Nervión a Bilbao? El seu terra de vidre, situat en un lloc on mai de la vida hi fa gens d'humitat (humitat a Bilbao?), el van convertir en una pràctica pista de patinatge per gaudi de la població local. Lamentablement, un cop més l'enveja i la poca cultura van permetre que l'Ajuntament de la ciutat s'hi gastés 140 mil euros canviant totes les peces que s'anaven trencant i 6 mil euros en instal·lar-hi unes moquetes destinades a evitar més accidents. Però el més bonic d'aquest pont és que la rampa que havia de connectar-lo amb el carrer que duu al centre de la ciutat... bé, va quedar curta. Vaja, que no hi arribava. I quan l'Ajuntament se'n va adonar, va encarregar a un altre arquitecte, Arata Isozaki, afegir-hi una passarel·la que hi arribés. Per descomptat, Calatrava va indignar-se amb aquest atemptat contra la integritat de la seva creació. I va anar a judici i... i... EL VA GUANYAR!!! Lamentablement, l'Audiència Provincial de Bizkaia va condemnar l'Ajuntament a pagar-li al mestre només 30 mil miserables euros, en comptes dels 3 milions sol·licitats. Una injustícia!

Però a Bilbao també van poder fruir durant 7 anys del seu nou aeroport preciós i amb la sala d'espera a l'aire lliure. Una gran idea perquè a Bilbao hi plou poc i hi fa un clima tropical. Era tan bonic veure a la gent esperant el vol abrigada i amb el paraigua obert... Hi ha qui diu que cobrir-ho va costar 3,3 milions d'euros. Una ganga!

No menys interessant és el que va passar al Pont de la Constitució de Venècia, també de vidre com el de Bilbao i també sense accés per a minusvàlids, amb una quarantena de denúncies pels accidents causats per les relliscades i amb una petita desviació dels 3,8 milions previstos als 11,2 finals. O el cas del també relliscós pont de Vistavella a Múrcia, amb 160 mil euros gastats en moqueta anti Hollyday on Ice i reposició del material que es trencava. O el gratacel del Turning Torso de Malmö (Suècia) i el seu sobrecost de 85 milions d'euros. O el Palau de Congressos d'Oviedo amb la seva visera mòbil que va acabar fixa per motius de seguretat. O l'Auditori de Tenerife, sense accés per a minusvàlids i amb grans goteres. I...

... I no continuo perquè aquest temps perdut aquí serà temps que perdem per poder admirar la nova meravella del geni: l'Oculus, o façana exterior del vestíbul de la nova estació del World Trade Center de Nova York. Sí, perquè a pesar de les crítiques dels principals diaris de la ciutat i del país, amb aquest gran currículum exposat, encara hi ha qui confia en Santiago Calatrava.