"Laura no está, Laura se fue"
Neck

 

Ha arribat l'hora per a Laura Borras, l'hora d'anar-se'n. No té discussió si un ho mira amb fredor. Resulta no només patètic, sinó perjudicial enganxar-se al càrrec com si això no anés a perjudicar el Parlament, el seu partit i a ella mateixa a la llarga. L'obertura de judici oral és el moment en què la majoria dels juristes —quan estudien aquest cas en el pla teòric, girant al buit i sense cas particular a la vista— consideren que s'ha de produir l'assumpció de responsabilitat política. Molts clamarem al seu dia per aquesta idea absurda d'obligar a dimitir tot just cridessin algú a declarar com a imputat, perquè en aquell moment, la imputació pot ser una mera protecció de qui és cridat a declarar, perquè no ho faci com a testimoni obligat a dir veritat, per evitar que s'autoincrimini obligat per aquesta condició. És un tema tècnic i per això els tècnics trobaven prematur i problemàtic que es fes dimitir càrrecs electes en aquest pas inicial de la investigació.

La presumpció d'innocència continua existint per a Laura Borràs, ningú no ho dubta, però ja que ella de forma equivocada s'aferra a la presidència del Parlament al·legant aquest principi processal, el mateix magistrat en la seva interlocutòria ho deixa subratllat i clar, cosa que no sol fer-se en altres ocasions: "el relat de fets es basa en indicis i no pot comprometre la presumpció d'innocència dels acusats, ja que tot el que s'hi diu haurà de ser objecte de prova al seu dia en la vista (...) per la qual cosa aquesta resolució no pot contenir ni conté cap declaració de culpabilitat". El magistrat explica l'obvi, no sé si perquè és conscient que Borràs s'ha agafat a aquest principi de protecció processal com a un ferro roent. El cert és que en termes de la realitat i de la responsabilitat política, la presumpció d'innocència en sentit general es va debilitant amb la instrucció. La investigació, les proves prèvies, els relats de fets constatats van enervant-la a poc a poc, fins que arriba el processament i és per això que els tècnics consideren que l'obertura de judici oral és el moment idoni per exigir responsabilitats polítiques i no abans.

L'altre argument de Borràs per aferrar-se a la posició s'esfondra encara més fàcilment. Resulta enervant que s'utilitzi com a mètode de defensa permanent i perpètua la represàlia política per la seva postura política independentista. Això és com, per il·lustrar amb exemples, un periodista que va fent-se el màrtir per ser sotmès a purgues ideològiques quan tota la professió sap que és infame la manera com tracta els equips humans i que això li ha valgut més sortides per la porta del darrere que qualsevol repressió. Quan es produeix una purga cal dir-ho, com quan existeix lawfare per motius polítics, i jo ho he fet en aquestes pàgines, però no té sentit que tot s'intenti albergar sota aquesta mateixa manta. Els fets que assenyalen Laura Borrás són fets que descriuen corrupció i trist servei faria al mateix àmbit independentista insinuar que la seva concepció de la neteja democràtica està tan enfangada com la de qualsevol altre lloc del món. A Borràs la persegueixen els fets i no els jutges, com ja els vaig explicar.

Borràs no pot seguir en la presidència d'un òrgan democràtic perquè arrossegaria tota la representació popular catalana a un abisme de descrèdit a mesura que es desenvolupés el judici

És insostenible que segueixi al capdavant de la representació de la sobirania popular catalana en aquestes condicions i segons la meva opinió hauria d'anar-se'n abans que la treguin dijous per força. No crec que succeeixi. I això perquè em sembla que la seva defensa podria jugar amb una carta que necessita l'aplicació de l'article 25.4 del reglament del Parlament. Aquest article suposa la suspensió de drets i deures del parlamentari i si aquests queden suspesos, significa que Borràs no tindrà dret a assistir als plens del Parlament, no podrà votar, no podrà participar de les comissions i tampoc no podrà cobrar el seu sou i això podria permetre-li al·legar davant el TSJC que també queda suspès el seu dret (o obligació) de ser aforada. Jo crec que ho intentaran per retrotreure el judici a un jutjat Penal de Barcelona, amb menys component polític i amb la possibilitat de recurs davant l'Audiència de Barcelona.

És complicat que aquesta finta s'aconsegueixi, ja que el Tribunal Suprem va establir en un acord de Ple no jurisdiccional de 2014 que els aforats no tindran opció a renunciar al seu fur una vegada s'hagi dictat acte d'obertura de judici oral contra ells. Va ser la resposta a la conya que es portaven els processats per la Gürtel a València que anaven dimitint o no, segons els convencessin les sales o tribunals que els corresponien. Tanmateix, això no seria una dimissió del càrrec de parlamentària, sinó una suspensió forçada i crec aquest serà l'argument que intenti la seva defensa. Bé els hi aniria també als coprocessats que han perdut vies de recurs, com la mateixa Borrás, pel fet d'haver-se atret la competència el TSJC per no trencar la continència de la causa.

Borràs no pot seguir en la presidència d'un òrgan democràtic perquè arrossegaria tota la representació popular catalana a un abisme de descrèdit a mesura que es desenvolupés el judici, perquè la institució per si mateix aniria unida al seu destí com un cadàver amb una roda de formigó lligada als peus. I, no li ho nego, el lletrat de Laura Borrás no ho té fàcil, malgrat que la Fiscalia hagi rebaixat el nombre de delictes dels quals l'acusa de quatre a dos.

Cal saber quan arriba l'hora d'anar-te'n perquè resistir només és heroic en un pla en el qual ja no es mou la presidenta del Parlament. Li va succeir a Mónica Oltra o, per anar-nos-en més enrere, a Cristina Cifuentes. Crec que hi ha dones que confonen l'enteresa o la fortalesa amb la dignitat i, sobretot, amb la dignitat de les institucions que representen.

Laura ha d'anar-se'n i se n'anirà. La qüestió és com i amb quina imatge.