Aquesta ha estat la setmana que una certa premsa digital ha sucat un pa de 5 quilos amb una notícia que no té més: que una persona és parella d'una altra. Però esclar, quan aquesta parella la formen dues presentadores de TV, tot plegat és massa llaminer com per no caure en la temptació de parlar-ne cada dia. 

Com es pot llegir aquí, la gran exclusiva mundial es basava en allò de "se les ha vist juntes". I a partir d'aquí, endavant!

El més interessant de tot plegat ha estat el paper de mitjans com Periodista Digital, que han intentat donar una pàtina de debat periodístic i social a la cosa com a excusa per anar allargant-la el màxim de dies. I la prova de les seves intencions la té en aquesta captura. Observi quin titular més pretesament rigorós i després observi la foto:

 

Així, tal qual, el missatge que rebem és que Maria Casado es va posar a plorar en directe un cop es va fer pública la notícia, oi? Bé, doncs no va ser així. Aquesta imatge és del 18 de novembre del 2014 i, per tant, no tenia res a veure amb aquest tema sinó amb qüestions professionals internes que mai van quedar aclarides, però que es poden intuir en la conversa entre Maria Casado i Mariló Montero del final de aquest vídeo ...

 

 

Per tant, els senyors de Periodista Digital han recuperat un vídeo de fa dos anys per usar-lo en una notícia que no té res a veure i sense avisar. Rigor a tot drap.

La gran oferta mediàtica a un àrbitre gai

I, mentrestant, visitava BCN en Jesús Tomilleros. En Jesús és el primer àrbitre de futbol col·legiat de l’Estat que va declarar-se gai. Això li ha significat rebre tota mena d'insults i agressions als camps de futbol i amenaces de mort a les xarxes. La situació ha estat tan greu que policies de paisà vigilen casa seva. 

En Jesús va anar divendres a can Basté (RAC1) i va explicar que l'any passat, fart de la situació, va deixar l'arbitratge. Ara ha tornat i aspira a xiular algun dia a primera divisió. El més bèstia és que l'últim incident greu que va patir el va protagonitzar el pare d'un jugador cadet que, a més, també és àrbitre. 

Però si es vol sorprendre de fins on pot arribar l'espectacle mediàtic, escolti en Jesús explicant l'oferta televisiva que va rebre. 

Increïble!

El conductor que va marxar del tren 

De vegades, les notícies giren. O, millor dir, les fan girar. Dimecres ens llevàvem amb una notícia que va generar molts comentaris. Sobretot la versió que en va donar La Sexta

El redactat va indignar molta gent i va haver-hi tant rebombori a les xarxes que al cap d'una estona la cadena va canviar-lo per aquest altre: "Un maquinista deja a 70 pasajeros a mitad de camino entre Santander y Madrid porque 'habia terminado su jornada laboral"".

L'argument dels queixosos amb la manera com els mitjans estaven explicant la notícia argumentaven que el maquinista va fer el que havia de fer. Si havia acabat la seva jornada i no tenia relleu, la culpa era de RENFE. Continuar conduint sense descansar podria posar en risc la vida dels passatgers. A partir d'aquí es van recordar els accidents de l'Alvia a Angrois del 24 de juliol del 2013 i el d'aquesta mateixa setmana també a Galícia. El compte Los Replicantes van oferir diversos titulars alternatius als d'uns mitjans convencionals que, tots, carregaven contra el maquinista. En reprodueixo alguns:

"RENFE posa un maquinista a conduir fora del seu horari", "Un maquinista de RENFE atura un tren per protestar davant de l'explotació laboral", "Un maquinista atura un tren i els mitjans de comunicació se sorprenen que no vulgui fer hores extres gratis com la resta dels espanyols", "RENFE no respecta les jornades dels seus treballadors ni les mesures de seguretat reglamentàries". 

Vaja, que el tema va derivar cap a qüestions internes de relació laboral entre RENFE i els seus maquinistes. I, posats a prendre partit, en aquest cas els maquinistes tenen molta raó. I també tenen la sort que els sindicats disposen de potents altaveus mediàtics per poder fer arribar la seva versió. 

El que em sorprèn és que, com acostuma a passar sempre, ningú parli dels passatgers. Ni un sol esment als viatgers que es van quedar tirats al mig del no res per culpa de la mala planificació de RENFE i d'un conductor que va aplicar la normativa d'una manera estricta. Passa igual amb el servei de Rodalies a Catalunya. És un desastre total que mai (però mai de mai) ha merescut una campanya solidària dels treballadors de RENFE i ADIF dient: estem amb vosaltres. Si hi ha hagut vagues, sempre han estat per qüestions laborals i en cap cas reclamant un millor servei per qui paga i pateix la broma. 

Els usuaris no importen. Com que callen i aguanten, que els bombin. O que muntin un sindicat...

Quan el millor d'un debat és un silenci

Debat electoral a Euskal Telebista. Pili Zabala és la candidata d'Elkarrerin Podemos i germana de José Ignacio Zabala, assassinat pels GAL. Alfonso Alonso és el candidat del PP. Miri's aquest vídeo. veurà que al final de les paraules d'Alonso hi ha una pausa. Breu però eterna. No, no s'ha congelat la imatge, no. Va ser així. 

L'endemà, Alonso va publicar aquesta piulada:

La utilització del PP aznarià de les víctimes d'ETA ha estat una vergonya que diu molt de la misèria moral dels seus impulsors. Aznar i la seva gent van usar el dolor, comprensible i infinit, de les víctimes per fer ideologia electoralista tan barata com efectiva i per generar odi. I si no estaves amb les "seves" víctimes, eres còmplice dels terroristes. ETA, per sort, ja és història, però molta gent del PP continua amb aquells paràmetres. Alonso va trobar-se de cara amb una víctima del terrorisme que no era de la seva corda ideològica, però que també és víctima. I va quedar-se en blanc perquè, en dècimes de segon, va adonar-se del que ha estat fent el seu partit durant aquests anys amb les víctimes que no podien utilitzar per intentar evitar intentar la reconciliació.

Quan t'assassinen algú a qui estimes, sempre portes la càrrega a sobre, però perdonar no només és una virtut cristiana que hauria de practicar aquest aznarisme que fa bandera de les seves creences religioses, sinó que és el pas ineludible per recosir una societat que ha viscut la barbaritat d'haver de suportar algú que assassinava persones només pel fet de pensar diferent. I això, sortosament passarà a l'Euskadi de la pau. A pesar de la colla de miserables que ho han intentat impedir.

La campanya publicitària més barata

Imagini que vostè ven telèfons. Imagini que vostè aconsegueix que sigui notícia que vostè ven telèfons. Imagini que vostè aconsegueix que hi hagi gent que estigui pràcticament 24 hores al carrer fent cua a la porta del seu establiment per poder ser el primer, o dels primers, a comprar-se un dels seus telèfons que, a més, valen a la vora de 800 euros. Imagini que, a banda de la gent que fa cua, a la porta del seu establiment hi ha tots els mitjans de comunicació llestos per informar de la gran notícia: hi ha gent fent cua per comprar-se el seu telèfon.

Bé, doncs ara imagini que a vostè li passés tot això. Primera pregunta: gastaria un sol euro en publicitat en algun mitjà?

Segona pregunta: no es faria un tip de riure veient com els mitjans li fan publicitat d'una manera tan entusiasta com gratuïta?

Doncs això.

Sobredosi de masclisme que fa vomitar

L'Ara Balears va publicar aquesta foto: 

És del dinar del lliurament dels trofeus del torneig de golf Robinson Classic. El lloc on va veure's aquesta animalada és el Club Vall d'Or i el que té la senyora escampat per sobre són les postres. O sigui, ella era la safata. 

Patètic. Trist. Impresentable. Indignant. I tot el que vostè hi vulgui afegir. No entenc com algú ha pogut tenir aquesta idea tan insultant ni entenc com la foto no ha circulat més per denunciar-la. És fastigosa.

Dit això, bona setmana mediàtica...

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Iu Forn
Vist i escoltat 10 moments mèdia de la setmana Iu Forn
Iu Forn
Vist i Escoltat Deu moments mèdia de la setmana Iu Forn
Iu Forn
Vist i Escoltat Deu moments mèdia de la setmana Iu Forn
Iu Forn
Vist i Escoltat Deu moments mèdia de la setmana Iu Forn