Primer el vam conèixer com “l’home del barret”. Ens van ensenyar una foto seva empenyent un carro de maletes a l’aeroport de Brussel·les i ens van dir que era un dels terroristes que havia fet esclatar les bombes.

Després ja ens van explicar que es deia Fayçal Cheffou, un “periodista freelance” que havia estat identificat per un taxista i que, per sort, ja estava detingut.

Per refermar l’acusació, ens van explicar algunes de les seves activitats. Per exemple que era “un activista mediàtic”. I a la llista d’activitats activistes de l’actiu mediàtic hi apareixia en primer lloc que el 21 de juliol del 2014 va penjar a youtube un vídeo-reportatge on denunciava els presumptes maltractaments que patien els immigrats musulmans sense papers detinguts en un centre prop de Brussel·les. I ens van remarcar molt que al reportatge, el periodista denunciava que allò era una violació dels drets humans.

També ens van dir que havia estat acusat “diverses vegades” d’encobriment, associació per delinquir i “fins i tot” d’homicidi. Després ens aclarien que el tema homicidi va ser anar a declarar per un cas del 2003. Resulta que ell estava en una casa en què una persona va apuntar al cap a una altra amb una pistola que creia descarregada i que va resultar que no ho estava.

Per tant, si analitzem el gran historial “delictiu” de Cheffou que va ser filtrat als mitjans de comunicació com per demostrar a l'opinió pública que era un paio perillós, home, doncs no gaire, oi? Ei, i que no tenir gaire currículum no exculpa de res, però preocupar-se de mostrar-nos un vulnerador professional de la llei tampoc ho demostra.

I al cap de dos dies, i sense gaire soroll, vam saber que l’havien deixat lliure. Per falta de proves.

Com pot imaginar, no tinc ni idea de si Cheffou és culpable o innocent i no tinc cap interès a defensar-lo... però tampoc a acusar-lo d’una cosa que ell no és. Aquí, a part de constatar que uns sonats van assassinar una xifra indeterminada de persones (que aquesta és l’altra: les fantàstiques autoritats belgues van canviant la xifra de morts. Diuen que van comptar dos cops alguns cadàvers “perquè eren de diverses nacionalitats”. Uns cracs). Doncs això que, a part que va haver-hi un atemptat, està clar que es va detenir al senyor Cheffou, que va ser mostrada la seva imatge, que la va veure tot el planeta, que van dir que aquest senyor era un terrorista i que ara està al carrer.

I ara aquest senyor, què? Hi ha la possibilitat que algú que el va veure per TV i que es pensi que és el terrorista confés de l’aeroport i del metro se’l trobi a la cua del pa i faci alguna cosa, no? I si al supermercat es creua amb un familiar d’un dels morts? O amb un grup d’extrema dreta? Qui garanteix la seguretat d’un senyor que, formalment, és innocent, però que ens ha estat mostrat com a culpable d’un terrible assassinat en massa?

La diferència entre la civilització i els bàrbars és que nosaltres tenim (o hauríem de tenir) una justícia que garantís els drets dels ciutadans. De tots. I, sí, ja sé que de vegades la civilització actua com un bàrbar i bombardeja zones on hi ha gent com vostè i jo i s’ho endú tot pel davant, però aquest debat, si vol, el fem un altre dia.

Ara el tema és que un senyor que ens van presentar com un monstre, resulta que no sabem del cert si ho és i que aquest senyor ha quedat marcat per sempre més com un terrorista. I que si volem tenir la raó moral, això no pot passar. Perquè si passa, quedem a l’alçada dels bàrbars de qui ens volem protegir perquè no volem que ens imposin el seu totalitarisme. Perquè, com vaig escriure ahir, se suposa que els bons som nosaltres.