Sí, ja se que ara mateix vostè hauria d'estar llegint una peça escrita per mi, però no podrà ser. Em sap greu, ha estat un dia molt complicat i no he tingut temps per escriure res.
Miri, aquesta nit passada pràcticament no he dormit. Com milions de catalans (o més) he estat enganxat a la "Supergüol". Com m'agrada la "Supergüol"! Bé, la veritat és que no se si m'agrada gaire, però els mitjans en parlen tant que la meva obligació és que m'agradi. Com que és un "gran espectacle" que es miren no-sé-quants milions de persones, oi? Si fos un espectacle petit vist per quatre gats, doncs ja no. I com em posa la pell de gallina l'himne dels EUA cantat a cappella...
El problema és que també és el Cap d'Any xinès. I, com que ara volem vendre'ls samarretes del Barça i l'Espanyol, uns quants jugadors de tots dos equips han fet uns vídeos molt bonics que, per cert, emeten totes les cadenes de ràdio i TV perquè, naturalment, ens interessen molt. Total, que quan anava a posar-me a fer l'articlet, se m'ha ajuntat una cosa amb l'altra.
Però és que, a més, justament avui he començat a preparar el Sant Valentí. Com m'agrada aquesta festa tan sincera! I no sap vostè que complicat és poder fruir-la com cal. Els restaurants que organitzen nits "superromàntiques" comencen a estar plens i costa molt trobar lloc. Sort n'hi ha que he aconseguit taula al Mesón Los Tres Hermanos. La família xinesa que el porta fa un menú amb 10 primers i 10 segons a triar per 8€ i he trobat un forat al torn de 7 de la tarda a 8 del vespre. Espero que elaborin el seu famós plat: préssec en almívar i gambes acompanyat de generosos bols de salsa rosa.
Bé, i ara, si em permet, haig de marxar. Estic començant a mirar disfresses pel "jalogüing" i les primeres ofertes del "blacfraidei". Que si no m'espavilo, després se m'ajuntarà tot.