Un ciutadà europeu mitjà té al menjador de casa algun quadre notable i, anant bé, alguna reproducció més o menys graciosa d'alguna obra cèlebre. Hi ha ciutadans que directament no hi tenen cap peça artística, al seu refugi domèstic, i d'altres que exhibeixen sales d'estar amb obres de categoria, siguin clàssiques o contemporànies.
El papa de Roma, que convindrem que per la seva posició és un ciutadà singular, pot decidir anar a passejar per les Estances de Rafael als Museus Vaticans i s'hi troba art declinat de moltes maneres, i pot escollir també èpoques i estils. La varietat i la riquesa de les obres d'art que l'envolten són encegadores. Una de les obres que es custodien als passadissos prop de la seva residència és L'escola d'Atenes de Rafael, on Plató i Aristòtil són al centre de l'escena. Plató indica el cel i el món de les idees i du a la mà el llibre Timeu, i Rafel li ha pintat el rostre de Leonardo da Vinci, mentre que Aristòtil apunta vers la terra, la filosofia empírica amb el volum de l'Ètica, i té la cara de Bastiano da Sangallo. A l'escena també hi ha els rostres de filòsofs i artistes, com Miquel Àngel o el mateix Rafel autoretratat, a més de Pitàgores i Diògenes, Heràclit, Zoroastre o Euclides. Tota l'escena és una representació de la filosofia i de la teologia, la poesia i la justícia.
El Papa vol aconseguir "custodiar allò humà" enmig de l'avenç prominent de la intel·ligència artificial: "Als algorismes els falta l'espurna d'allò humà"
Les audiències del Papa no són només a grups vinculats als afers religiosos. Aquests dies, el papa Lleó XIV s'ha reunit al Vaticà amb artistes en una trobada que volia reivindicar l'art davant l'allau insensible de propostes d'intel·ligència artificial. "L'art del que és possible: teixir junts" ha servit perquè el papa de Roma demani una aliança entre l'Església i els artistes. Recordem que L'escola d'Atenes va ser un encàrrec del papa Juli II i que el mecenatge ha permès, amb recursos, beques i ajuts, molta producció mundial. El Papa vol aconseguir "custodiar allò humà" enmig de l'avenç prominent de la intel·ligència artificial. "Als algorismes els falta l'espurna d'allò humà", va dir el pontífex, alhora que va comentar als presents que hi ha una notable diferència ontològica entre l'art i el que "una màquina pot generar mitjançant càlcul estadístic". En l'era de la tecnologia i el consum, el gran perill ja no és només la censura, sinó "la uniformització", i l'art, en resistir-s'hi, es transforma en "una forma de regeneració cultural i espiritual".
En un gir tècnic i poètic, Lleó XIV va dir als artistes que, a diferència dels motors de cerca, que ofereixen respostes en segons, l'art "no funciona mitjançant indexació, sinó mitjançant interrogació". La Santa Seu aposta per la via artística i és present a la Biennal de Venècia i en diferents projectes d'art contemporani. A Venècia, enguany el Pavelló de la Santa Seu per a la Biennale Arte 2026 ha pres la forma d'una pregària sonora: "L'oïda és l'ull de l'ànima", inspirada en la vida i el llegat de santa Hildegarda de Bingen.
Acollint la invitació de Koyo Kouoh a transitar per camins més discrets, el pavelló planteja l'escolta des d'una vessant contemplativa. Hildegarda —abadessa, compositora, guaridora, visionària— entenia el so com a coneixement, un pont entre el cos i el món, el microcosmos i el macrocosmos. En una època de saturació, la seva obra convida a la interioritat i la Santa Seu ha escollit aquesta cèlebre dona per oferir al món de l'art una proposta mística i musical. El Papa està convençut que "per a l'Església, l'art és un lloc fonamental d'escolta, on deixar-se instruir sobre les aspiracions i les ferides de la humanitat".