La setmana passada, quan la tribu descobrí que el periodista Francesc-Marc Álvaro faria el salt a la política amb Esquerra, no vaig poder evitar patir un calfred de compassió. En efecte, un home que s’ha passat tota la vida fent massatges als convergents —per acabar essent crossa de Gabriel Rufián i Teresa Jordà a Madrid— només pot generar planyença. Fa uns quants anys, d’ençà que havia perdut contacte amb el poder (els nous líders de Junts a penes li passaven unes unces de metadona informativa), Álvaro vagava per les tertúlies nacionals impostant una figura de català assenyat tan anacrònica com la de Xavier Trias. D’amagat, la majoria dels seus cabdills mediàtics no sabien com treure-se’l de damunt i se’n cardaven gustosament amb una cruesa que només he sentit en gent d’ERC.
Puc assegurar-vos que en poques ocasions he escoltat injúries tan bèsties (i relatives a l’àmbit físic-bucal) contra un plomaire convergent per part dels republicans com en el cas que ens ocupa. Però bé, la transformació fallida d’Esquerra a un partit pujolista havia de passar per gestos com aquest fitxatge: de fet, Jordi Pujol sempre menyspreà la majoria de periodistes i d’intel·lectuals que atansava a Convergència perquè fotessin el puto favor de callar i d’obeir. Però la gràcia de tot plegat és que en Francesc-Marc no ha abraçat la panxa de Junqueras perquè cregui que el líder d’Esquerra representa la centralitat del catalanisme, sinó perquè ha vist (encertadament, cal dir-ho tot) que el periodisme ja no té cap mena de relació amb el poder; o, més ben dit, que en un món de plomaires vividors del dictat de la política li surt molt més a compte vociferar que fer d’escrivent.
Els partits processistes encara no s’han recuperat de la plantofada de les eleccions municipals i el seu trist agonisme els porta a envoltar-se de tot allò que havien mensytingut, només per sobreviure
La figura d’en Francesc-Marc ens serà molt útil, primer i abans que res, perquè demostra que —a diferència de Madrid, on els zeros volen que és una meravella— un periodista català pot vendre’s per pocs milers d’euros i una tapa de callos gratis amb la birra. La professió en surt poc beneficiada, en aquest sentit, car fins i tot el més tòtil s’incomodarà amb el fet que Álvaro aparegués fa pocs dies al Més 324 fent una ditiràmbica apologia contra l’abstencionisme quan ja sabia que es presentaria a llistes (és una de les poques ocasions en les quals s’haurà vist un col·lega recomanant a la ciutadania que el voti!). Però bé, per sobre d’aquestes contingències, l’important és veure com els partits processistes encara no s’han recuperat de la plantofada de les eleccions municipals i el seu trist agonisme els porta a envoltar-se de tot allò que havien mensytingut, només per sobreviure.
Que la política s’aprofiti de la desesperació i la ganduleria d’un cronista intel·ligent com en Francesc-Marc ens indica que l’independentisme necessitarà d’homes (i proses) molt gallards per sobreviure la misèria cultural del nostre futur immediat. Álvaro s’havia rendit fa temps i n’hi ha prou de llegir el seu darrer article a Nació Digital, d’una cursileria espantosa i amb un verb indigne del seu ofici, per adonar-se que abans de salvar el país ens haurem de fortificar la musculatura i els mots. Si podeu i teniu la paciència necessària, us prego que recupereu la tertúlia del passat dimecres a can Basté, on la majoria d’opinadors tracten l’estrella amb una condescendència que fa vergonyeta i tot. La cosa arriba al paroxisme quan l’advocat dels convergents, Xavier Melero, acaba desitjant sort al pobre noi recordant-li que ell està molt à la page dels millors restaurants de Madrid.
Afortunadament, l’abstencionisme ha començat a aplanar-nos el camí i ahir ja vàrem jubilar dues de les últimes esperances de la generació política del 155 a Barcelona. Esperem que les generals ens acabaran d’ajudar a imposar la terra cremada que necessita el país i, si les enquestes del PSOE l’encerten, acabarem de rematar la feina. Netejar val dolor i molt d’esforç. Tenies raó, Francesc-Marc. Hem guanyat. I espera’t, que no has vist res.