Ja és casualitat que el judici contra els independentistes catalans comenci justament el 12 de febrer, data assenyalada pels que tenim una edat, que ens trasllada a aquell 12 de febrer en què un president del govern espanyol, després de la mort de Franco, el mateix que va aparèixer a Televisió Espanyola compungit i plorant en anunciar l'"españoles, Franco ha muerto", oferís una obertura del règim franquista, un 12 de febrer del 1976. Una obertura que pretenia, ras i curt, la perpetuació del franquisme, amb algunes mínimes concessions de participació política. Era Carlos Arias Navarro, àlies "el carnisser de Màlaga", per les seves gestes de la Guerra Civil.

El franquisme segueix viu a Espanya, perquè mai se'n va anar. Està entroncat en els centres neuràlgics de poder de Madrid. Hi ha, sí, una Constitució i els agrada dir que Espanya és un estat democràtic, per més que sapiguem que no és el mateix un estat de dret que un estat amb lleis. És precisament per això pel que han hagut d'armar una campanya, a correcuita i gastant tots els diners que calgui, per insistir en els mitjans de la Unió Europea en allò de "This is the real Spain", per vendre la idea que Espanya és un estat democràtic.

Tornem al judici. Ens volen fer creure que aquest judici no és pas una farsa, encara que tot aquell que hagi volgut, ha pogut veure i constatar el que va passar a Catalunya, quan, tot i les manifestacions escrupolosament democràtiques i pacífiques, malgrat tot un documental com 20 de Setembre que demostra a bastament la falsedat dels supòsits de la instrucció del Suprem, encara que la instrucció del jutge Llarena prengués com a base informes policials i de la Guàrdia Civil i retalls de diaris plens de falsedats, i un llarg etcètera d'irregularitats, se'ns vol fer creure que estem davant d'un procés judicial normal i just.

Els jutges autodenominats i transmutats en aferrissats defensors de l'estat espanyol són el reflex de l'Espanya que vol aplicar la por i l'escarment exemplar a l'independentisme

Alguns podem ser testimonis que aquesta justícia portada a terme per la casta judicial espanyola no és allò que en diuen justa, i en podem parlar en primera persona. Jo vaig ser condemnat pel jutge Marchena, jutge que, en un inaudit gest de prepotència i xuleria, ens va condemnar com a membres de la Mesa del Parlament Basc després d'un recurs de Manos Limpias (ara té d'escuder Vox) contra l'absolució pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, fent cas omís de l'anomenada "doctrina Botín" i sense ni tan sols deixar-nos exercir la nostra defensa a la sala de judici. Això va ser el 2008. I vam guanyar el Regne d'Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans, el 2017. No vam guanyar abans perquè el Tribunal Constitucional va trigar 5 anys, del 2008 al 2013, a denegar-nos el recurs d'empara. Us sona, oi que sí?

No, no será pas un judici normal i just. Ho serà tot, menys normal i just. Els jutges autodenominats i transmutats en aferrissats defensors de l'estat espanyol són el reflex de l'Espanya que vol aplicar la por i l'escarment exemplar a l'independentisme. I no s'han conformat només amb això; les mesures que han estat aplicant abans del judici han evidenciat que aquesta casta judicial tracta els nostres líders socials i representants polítics legítims enderrocats pel 155 del triumvirat de la vergonya ―PP, Ciutadans i PSOE― com si fossin vulgars i perillosos criminals. És quelcom que no oblidarem mai.

Però crec, i ho crec de debò, que l'estat espanyol no ha calculat bé on es fica, en aquesta deriva antidemocràtica i amb l'atropellament sistemàtic de drets civils i polítics. Podran estendre la por entre sectors de la població catalana, però estic plenament convençut que la cega cobdícia de jutges que han vestit la samarreta d'exèrcit de salvació d'Espanya la pagaran cara.

David González
Opinió El judici al procés no tindrà lloc David González
Àngels Martínez Castells
opinió Cavall de Troia Àngels Martínez Castells