La recent resolució del vicepresident del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha tornat a activar la maquinària dels relats en lloc de centrar-se en el que d'informació té l'assumpte. De relats viuen els de sempre des que va començar la persecució dels exiliats i el seu entorn i, com sempre, als qui s'encarreguen de la seva divulgació poc els importa la veritat.

No és senzill explicar de forma didàctica coses que, tècnicament parlant, són molt complexes, però intentaré fer-ho perquè tots aquells que continuem creient en el dret, com a tècnica de solució de conflictes, i a Europa com el marc on solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya, ens en puguem anar tranquils de vacances.

Quan vam interposar la demanda d'anul·lació en contra de la decisió del Parlament Europeu d'aixecar la immunitat al president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí vam veure la necessitat de plantejar una demanda de mesures cautelars a fi de poder establir el marc legal necessari per a la protecció de les seves respectives llibertats i drets, entre ells el de circulació.

Res no era clar en aquells moments, producte de la confusa tramitació que ha dut a terme el jutge Llarena.

Què va ser el que vam sol·licitar?

Simplement, que per part del TGUE s'acordés que mentre es tramita la demanda no es poguessin executar les OEDE (ordres europees de detenció i entrega) activades per tercera vegada pel jutge Llarena.

Què va ser el que inicialment havia acordat el vicepresident del TGUE?

Sense sentir la resta de les parts, va acordar concedir mesures cautelaríssimes i, alhora, traslladar la nostra sol·licitud al Parlament Europeu i a Espanya, que s'ha personat en el procediment.

Ambdues parts van indicar que no era necessària la mesura perquè els eurodiputats conservaven la immunitat de desplaçament i, com que el suplicatori només va ser concedit per a l'execució d'unes concretes OEDE i aquestes es troben suspeses com a conseqüència de les prejudicials plantejades pel jutge Llarena, la mesura cautelar resultava innecessària.

Nosaltres, juntament amb la idea aclarir una sèrie d'aspectes molt confusos o incerts continguts en aquests escrits, també vam dir que, si totes dues coses són certes, llavors i només llavors, no eren necessàries les mesures cautelars.

Què va acordar aquest divendres passat el vicepresident del TGUE?

Senzillament, el mateix que nosaltres sosteníem: que estant clar que conservaven la immunitat de desplaçament, l'aixecament de la immunitat ho era només a l’efecte de tramitar unes concretes OEDE i que, per tant, les cautelars no eren necessàries, ara per ara, i que, en cas de canviar les coses, es tornarien a estudiar.

Estant clar que conservaven la immunitat de desplaçament, l'aixecament de la immunitat ho era només a l’efecte de tramitar unes concretes euroordres i, per tant, les cautelars no eren necessàries

Però no només va acordar això, sinó que, a més, va indicar que segons ha manifestat Espanya, el procediment principal -la causa del Procés- es trobaria també suspès en origen, és a dir a Espanya.

Sobre el fons de la qüestió no només no entra, sinó que expressament ho exclou, com no podia ser de cap altra forma.

Per què estan suspeses les OEDE?

Perquè així ho estableix l'article 23 de l'Estatut del TJUE; l'esmentat precepte afecta el conjunt del procediment en el si del qual es remet una qüestió prejudicial i, per tant, en termes legals ha d'entendre's que estan suspeses les OEDE, però, també, les ordres nacionals de detenció... cosa diferent és que l'esmentada norma es respecti al sud del Pirineu.

El problema és que, malgrat la claredat de la norma, el jutge Llarena no ha comunicat tal situació -suspensió del procediment- ni als estats d'execució (Bèlgica i Regne Unit) ni a l'Europol, ni al SIS-II, que és el sistema d'alertes d'aquest tipus de mesures, ni als cossos i forces de seguretat de l'Estat, que implica un clar incompliment dels seus deures.

El joc del relat se sustenta, també, en una sèrie de confusions que interessadament s'han gestat des dels mateixos llocs on s'emeten aquest tipus de cortines de fum. Intentaré aportar una mica de claredat.

Els han tret la immunitat als eurodiputats?

La resposta no és la que esperen des de determinats sectors; només se'ls ha aixecat amb la finalitat de poder tramitar una concreta i específica OEDE, la tercera, que va cursar el jutge Llarena. És a dir, parcialment i amb uns límits concrets, que no passen, en absolut, per una detenció.

Què significa això?

Que ells continuen disposant de la seva immunitat per a qualssevol altres assumptes diferents als inclosos en aquesta concreta i específica OEDE; qualsevol nou fet o procediment requeriria un nou suplicatori.

Per què continuen conservant la immunitat de desplaçament?

Simplement, perquè el jutge Llarena va presentar un suplicatori molt concret i específic i el Parlament només podia pronunciar-se sobre l'esmentada petició sense possibilitat d'ampliar-la.

Fins quan es mantindrà l'actual situació?

Com a mínim, fins que es resolguin les qüestions prejudicials remeses pel jutge Llarena i si és que se'ls pot qualificar de tals plantejaments que, al nostre entendre, manquen de tal condició.

Què passa si s'acaba el procediment prejudicial i encara el TGUE no es pronuncia sobre la demanda d'anul·lació del suplicatori?

Com ha dit el vicepresident del TGUE, es tornarien a plantejar les mesures cautelars que, encertadament, van ser aixecades divendres passat per innecessàries.

Com es pot veure, de tot el que aquí he provat d'explicar, ni el vicepresident del TGUE ni la justícia europea no han privat de la seva immunitat als eurodiputats, simplement s'han aixecat unes mesures cautelars que ja no resultaven necessàries.

Ni el vicepresident del TGUE ni la justícia europea no han privat de la seva immunitat als eurodiputats, simplement s'han aixecat unes mesures cautelars que ja no resultaven necessàries

Malgrat tot, no faltaran els qui vulguin persistir a sostenir el contrari, però, tal com ha anat succeint al llarg d'aquests gairebé 4 anys, els relats, com les mentides, tenen les potes curtes i, en aquest cas, la millor prova la podran trobar en topar-se'ls al carrer, al sud de França.

Ara, i amb les coses clares, el millor és centrar-nos en una cosa que tots necessitem: vacances.