Fa gairebé dos anys que estem posant en dubte la feina i les decisions de la Junta Electoral Central (la Junta) i, durant tot aquest temps, només hem rebut crítiques i atacs tendenciosos de tota mena, l'únic objectiu dels quals era desprestigiar-nos i, de passada, treure'ns qualsevol credibilitat per tal de defensar un statu quo que es fa cada dia més insostenible. Ara, i gràcies a una investigació de dos periodistes d'ElDiario.es, s'ha aconseguit acreditar que efectivament hi havia una, o més, explicacions de l'extravagant comportament que té la Junta des de fa temps i les conseqüències del qual, sense cap dubte, sobrepassen les fronteres de l'estat espanyol.

Tot apunta que Andrés Betancor, vocal de la Junta i persona amb gran predicament entre els altres membres, era jutge i part, perquè, d'una banda, assessorava i, presumptament, escrivia els recursos i denúncies de Ciutadans en matèria electoral i, de l'altra, es dedicava a resoldre'ls com a membre de la Junta. Si amb el seu sou no n'hi havia prou, al fill el tenien fitxat com a assessor de Ciutadans al Parlament Europeu, que és on es jugarà el suplicatori del president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Els casos en què Betancor i Ciutadans o Ciutadans i Betancor han participat són molts i variats, però, fent memòria, destaquen per la seva rellevància i ordre d'aparició els següents:

  1. L'atac contra el president Torra. Quan Ciutadans el va denunciar davant de la Junta per una pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat. Betancor, amb la seva Junta, va acordar sancionar el president i denunciar-lo davant de la Fiscalia, que, sense vacil·lar i per unes raons que algun dia es coneixeran, va procedir a querellar-se. De l'esmentada actuació en va sorgir el procés penal en què després se'l condemnaria per part d'un parcialitzat Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que es va negar, de manera sistemàtica, que poguéssim interrogar els membres de la Junta i que qüestionéssim la seva falta d'imparcialitat. Ara tocarà lluitar aquest argument davant del Tribunal Suprem, on alguns dels seus membres també formen part de la Junta.
  2. L'atac als candidats al Parlament Europeu. Ciutadans, a través de Betancor, va intentar deixar el president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí fora de la cursa electoral europea al·legant que eren inelegibles. La denúncia/queixa la va interposar Ciutadans i la va resoldre Betancor i la Junta. Aquesta maniobra va comportar una sèrie de recursos i despeses, i finalment, es va guanyar in extremis, la qual cosa va permetre, d'una part, posar fi a la meva carrera política i, de l'altra, permetre que es presentessin a les eleccions europees, que després guanyarien àmpliament.
  3. L'engany al Parlament Europeu. La Junta, de la mà de Betancor, que alhora era treballador de Ciutadans, va remetre al Parlament Europeu una llista incompleta d'eurodiputats electes i proclamats, de la qual van excloure el president Puigdemont i Toni Comín (una dada interessant: quan es va remetre l'esmentada "llista", el president de la Junta no va firmar la comunicació, per què?). Aquest fet va comportar que s'interposessin una sèrie de demandes davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que encara estan pendents de resolució. Amb aquesta acció es va negar, durant més de 6 mesos, que els eurodiputats poguessin participar en l'activitat parlamentària i en multitud de votacions, allò pel que havien estat elegits, la qual cosa ha comportat, a més, unes despeses elevades però molt quantificables.

Betancor i Ciutadans han portat la seva "defensa de la democràcia" a límits insostenibles dins de la Unió Europea i la factura d'una actuació així de tramposa l'acabarem pagant tots

El que ara s'ha descobert sobre l'actuació de Ciutadans i Betancor és un escàndol de grans dimensions que afecta l'essència mateixa d'un sistema democràtic del qual tant es vanten els que s'autodenominen constitucionalistes i que no són més que nostàlgics del franquisme. A més, pensar que el cas Betancor és l'únic fet tèrbol que pot afectar la JEC, sobre la qual el Tribunal Suprem va dir que fa més de quaranta anys que actua amb "una extraordinària pulcritud i eficàcia", és d'ingenus.

Les implicacions del cas són de tanta profunditat que per molts són difícilment dimensionables, però no perdem de vista que el que s'ha descobert sobre Batancor no és un fet aïllat, sinó que, més aviat, sembla correspondre's amb una estratègia molt més profunda. Diem això perquè es va situar el seu fill com a assessor de Ciutadans al Parlament Europeu i, a més, cal tenir present que un membre de Ciutadans presideix ara per ara el JURI, que és el Comitè d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu, encarregat de tramitar els suplicatoris del president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

No sé què farà la justícia a Espanya o què farà el Congrés, però tinc molt clar que el Parlament Europeu reconeixerà la gravetat dels fets i les seves implicacions, així com que el mateix TJUE no ignorarà que una part dels litigis pendents de resoldre sorgeixen de les actuacions de la Junta, composta, entre d'altres, per Betancor, a sou de Ciutadans.

Els fets són molt greus i, segons la meva opinió, a part de les conseqüències polítiques i diplomàtiques, tenen implicacions penals que s'hauran de substanciar en un procés amb les garanties degudes, que és, justament, del que s'ha privat, per exemple, al president Torra a partir de la denúncia de la Junta amb el concurs de Betancor i a instàncies de Ciutadans.

Betancor i Ciutadans han portat la seva "defensa de la democràcia" a límits insostenibles dins de la Unió Europea i la factura d'una actuació així de tramposa l'acabarem pagant tots. La qüestió ara és determinar si se'ls protegirà o no i si estem davant d'un cas aïllat dins de la Junta o davant d'un sistema que fa aigües per tot arreu.

Aquests fets o corresponen a un comportament concret de Betancor i Ciutadans o, al contrari, a un problema sistèmic en el qual la Junta, la composició de la qual és més que qüestionable, no és un òrgan imparcial que, a més, es dedica a fer política sense que se'ls pugui exigir cap tipus de responsabilitat. És un altre dels poders de l'Estat que no té un autèntic contrapoder.

En tot cas, en qualsevol estat democràtic, un cas d'aquestes característiques implicaria una seriosa, rigorosa i exhaustiva investigació d'un ens la "fonamental missió del qual és vetllar per la transparència i objectivitat del procés electoral" i que no només afecta els processos electorals dins de l'estat espanyol, sinó, també, els europeus. Si Espanya no intervé en l'assumpte, ho acabarà fent Europa i, segurament, això ens arrossegarà a una situació en la qual ja es troben països com Polònia.