Si en termes generals les presses són dolentes, en l'àmbit del dret ho són molt més, perquè, al final, s'acaba optant per solucions que, en lloc de resoldre un problema, en generen d'altres i més grans encara. Alguns, per això que les banderes ho emboliquen tot, han oblidat que el dret és, en realitat, una tècnica de resolució de conflictes i no una de generació de nous problemes.

El cas contra el president Torra és un clar exemple d'aquest tipus de situacions que no s'haurien de donar en societats avançades, democràtiques i respectuoses dels drets fonamentals. Les presses per condemnar-lo, per tenir una sentència ferma i apartar-lo del càrrec per al qual va ser democràticament elegit, estan deixant, si ens hi fixem bé, un seguit d'anormalitats jurídiques i gestant ja un pròxim i gran conflicte polític i legal.

Ja el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va actuar amb una pressa insòlita per instruir la causa, acusar-lo, jutjar-lo i condemnar-lo. Però, si són certes les notificacions que s'envien a través de Whatsapp, sembla que el Suprem segueix el mateix camí. M'explicaré.

El recurs davant del Suprem del president Torra és el 203/2020, és a dir, que existeixen, com a mínim, uns altres 202 recursos abans que el seu. La lògica, però també la llei ("La Sala farà portar a la vista els recursos per ordre d'admissió"), estableix que els temes es resolguin per torns i, en aquest cas, no és que quedin 202 recursos per resoldre, sinó que també n'hi ha molts pendents d'anys anteriors.

En un sistema plenament democràtic, una de les característiques de la justícia és la transparència i seria interessant saber què ha passat amb tots aquests recursos anteriors, que no estan resolts, i, a més, què fa tan especial el del president Torra que mereixi no només saltar-se els torns, sinó, a més, forçar la màquina per assenyalar una vista oral per Whatsapp i abans fins i tot que s'hagi resolt sobre l'admissió o inadmissió del recurs, així com l'abstenció del ponent encarregat d'aquest tràmit processal tan rellevant.

Sobre el que va passar al TSJC amb el procés contra el president Torra i el que es va dictaminar en la sentència que el va condemnar, no tinc cap dubte que, tard o d'hora, el Tribunal Europeu de Drets Humans ens donarà la raó i establirà que en aquest procediment s'han vulnerat drets fonamentals

Les presses no són bones, perquè, entre altres coses, posen en evidència situacions com la descrita, però, a més, perquè poden ser la base per a la generació de futurs i complexos problemes legals i polítics.

Sobre el que va passar al TSJC amb el procés contra el president Torra i el que es va dictaminar en la sentència que el va condemnar, no tinc cap dubte que, tard o d'hora, el Tribunal Europeu de Drets Humans ens donarà la raó i establirà que en aquest procediment s'han vulnerat drets fonamentals. L'esmentada sentència, que segur que arribarà, comportarà altres conseqüències.

La llei, gran oblidada en aquest cas, estableix: "Es podrà sol·licitar la revisió d'una resolució judicial ferma quan el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi declarat que l'esmentada resolució va ser dictada en violació d'algun dels drets reconeguts al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals i els seus Protocols"; i el TEDH, ben aviat, així ho establirà.

Doncs bé, un escenari d'aquestes característiques, que no només no és descartable sinó més que probable, generarà el següent problema jurídic i polític: llavors ja hi haurà un nou president de la Generalitat i, també, hi haurà el president Torra a qui se l'hauria privat il·legalment del càrrec inhabilitant-lo mitjançant una sentència que ha violat alguns "dels drets reconeguts al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals i els seus Protocols".

Resumidament: hi haurà un president de la Generalitat més una altra persona que tindrà els mateixos drets que aquest president a ocupar el mateix càrrec, només que, fins i tot, amb caràcter preferent, per antiguitat. Com es resoldrà aquesta situació? Es farà vulnerant novament els drets del president Torra o a costa dels drets de qui en aquell moment ocupi el càrrec?

Les respostes són múltiples i molt variades i més d'algun dirà que això només és ficció. La veritat, no ho és, i sempre que es fa alguna cosa, en dret, cal pensar en les conseqüències de l'acció i en els escenaris que això pot generar. Aquí, amb les presses i les ànsies inhabilitadores ni s'ha pensat en les conseqüències ni sembla que preocupin.

Una sentència com cal ha de resistir el pas del temps i el pes dels recursos. En aquest cas, com en molts d'altres, no sembla que això s'estigui tenint en compte i hauríem de preocupar-nos, més del que alguns creuen, d'un escenari d'aquestes característiques, especialment perquè la funció del dret és solucionar conflictes, no ajornar-los ni generar-los.

Sempre que es fa alguna cosa, en dret, cal pensar en les conseqüències de l'acció i en els escenaris que això pot generar

Insisteixo, tenim fundades raons per pensar que, si bé aquí no guanyarem, quan aquest procediment travessi el Pirineu, sí que ho farem i els qui estan cridats a aplicar el dret en el cas del president Torra també són conscients, o haurien de ser-ho, que tard o d'hora guanyarem.

Davant d'aquesta possibilitat, el més assenyat és respirar fondo, prendre'ns les coses amb calma i, o bé revocar la condemna dictada pel TSJC o, si existeix el convenciment condemnatori, fer-ho quan li arribi el torn i quan ja no pugui generar nous i afegits problemes que, en algun moment, es resoldran en el terreny jurídic, però s'enquistaran en el polític.

Si s'aplica correctament el dret, l'única resposta possible al nostre recurs seria la revocació de la sentència condemnatòria i l'absolució del president Torra… Però, segurament, això ja és demanar massa.

Si el convenciment i el desig condemnatori és de tal intensitat, com sembla que ho és, i es vulgui ratificar l'inratificable, el camí no seria cap altre que el de seguir escrupolosament l'ordre dels temes pendents al Tribunal Suprem, la qual cosa implicaria que aquest recurs no es resolgués fins i tot ben avançat l'any vinent... com a mínim.

Una actuació així no mitigaria les vulneracions de drets fonamentals que s'han comès en el procés contra el president Torra, però, almenys, serviria per no generar un conflicte més gran i veure'ns, el dia de demà, amb dues persones amb la mateixa legitimitat per ocupar un mateix càrrec... El dret, que ha de continuar sent una tècnica de resolució de conflictes, no existeix ni per fer política ni per jugar a una mena de joc de les cadires amb la presidència de la Generalitat.