Ja intuíem quina seria la jugada que estava planejant el jutge Llarena, així ho vaig explicar en aquest espai la setmana passada, però vistos els últims moviments, sembla que existeixen arestes que no s'han explicat fins ara, però que ja teníem previstes.

En principi, i atès que s'han cursat ja al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el que s'ha denominat "qüestions prejudicials", però que més aviat semblen una mena d'"apel·lació prejudicial" en contra de la decisió dels tribunals belgues, és evident que el procediment d'execució de les euroordres (OEDE) seguirà suspès... o no.

La veritat és que de la redacció de l'últim paràgraf de la interlocutòria per la qual el jutge Llarena acorda remetre aquesta "apel·lació prejudicial" no queda tan clar quina o quines són les seves intencions... però es poden intuir.

El jutge Llarena acorda, entre altres coses: "Atès que la present qüestió prejudicial condiciona la informació complementària que s'haurà de remetre en els processos de decisió actualment en curs, com condiciona també l'actuació subsegüent a la resolució, es comunica el plantejament de la qüestió perjudicial a les autoritats judicials d'execució perquè en tinguin constància i als efectes que siguin procedents".

És a dir, ni deixa en suspens ni reactiva les OEDE i, a més, això una vegada traduït al neerlandès pot ser un nou focus de discrepàncies amb les autoritats belgues o, pitjor encara, es podria arribar a pensar que s'està pretenent confondre'ls sobre l'estat actual d'aquestes ordres de detenció i entrega.

D'acord amb l'article 20 de la decisió marc que regula les OEDE, correspon al jutge Llarena informar les autoritats belgues de dues coses: primera, l'aixecament de la immunitat acordat pel Parlament Europeu i, segona, sobre si reactiva o no les OEDE.

Ara bé, més d'un pot creure, o pretendre, que a partir d'una informació incompleta o poc clara les autoritats belgues poden fer un pas en fals que els arrossegaria a una situació d'incompliment dels seus compromisos europeus, amb les conseqüències que això tindria.

En el fons, del que es tracta, d'acord amb el principi de cooperació lleial, és que les autoritats belgues —en aquest cas les autoritats requerides— siguin degudament i puntualment informades per part de les autoritats requeridores —el jutge Llarena—, i així, d'aquesta manera, actuar tal com estableix la directiva marc que regula els procediments d'OEDE.

No són pocs els que acusen Bèlgica de ser un refugi de tota mena de delinqüents i, en aquest cas, de donar refugi als exiliats a costa de saltar-se les normes i la jurisprudència europea

No són pocs els que acusen Bèlgica de ser un refugi de tota mena de delinqüents i, en aquest cas, de donar refugi als exiliats a costa de saltar-se les normes i la jurisprudència europea. La realitat, tanmateix, és molt diferent i m'explicaré.

La tramesa de l'"apel·lació prejudicial" no està exempta de parcialitat, mitges veritats i, sobretot, és difícil d'encaixar en les normes reguladores d'aquest tipus de consultes, que, per definició, s'han de plantejar abans d'adoptar una decisió i, a més, versar sobre dubtes propis, no aliens.

L'òrgan remitent —el jutge Llarena— pregunta sobre els límits de l'actuació de l'òrgan requerit —Bèlgica—, sobre si pot o no qüestionar la competència de l'òrgan requeridor i així una sèrie de preguntes que, com dic, més aviat semblen laments que no dubtes.

Doncs bé, entre les primeres coses que farà el TJUE serà pronunciar-se sobre l'admissibilitat de la consulta i, llavors, opinarem tots. Serà un bon moment, si és que es passa a aquesta fase, per instruir el TJUE sobre una cosa que és essencial: als tribunals belgues ningú no els ha plantejat una qüestió de competència respecte del Tribunal Suprem espanyol, sinó, molt al contrari, temes de drets fonamentals, entre els quals es troba el dret al jutge predeterminat per llei i el dret a la presumpció d'innocència.

Aquest plantejament el jutge Llarena l'omet, amb les conseqüències que tindrà això, i, a més, s'oblida que és la mateixa Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem d'Espanya la que ha resolt afirmant que no existeix cap norma que avali la seva competència per a aquest tema... és a dir, que no són el jutge predeterminat per llei.

Ara bé, si només fos això el que es discutirà al TJUE, llavors la meva anàlisi seria una mica diferent, però no molt. El problema que té el jutge Llarena és que això només serà una petita part de tot el que es discutirà a Luxemburg si és que la seva tramesa aconsegueix passar de la porta d'entrada —criteris d'admissibilitat—.

Davant dels qui pensen que a Europa no són gaire llestos i que se'ls pot enganyar, nosaltres som dels que pensem que són llestos, que tenen bona memòria i que, sobretot, tenen una concepció del dret que, en aquests anys, s'ha tornat incompatible amb la que es té dels Pirineus avall.

És veritat que el Parlament Europeu ha aixecat la immunitat del president Puigdemont, de Toni Comín i de Clara Ponsatí, però ho ha fet únicament i exclusivament als efectes de continuar amb la tramitació de les OEDE

Luxemburg, si aconsegueixen passar de la porta, serà un autèntic festival en què ho discutirem tot i des de tots els angles possibles... Segurament, arribarà un moment en què més d'un es penedeixi de formar part d'un selecte club en el qual la norma és la democràcia, sense cognoms ni adjectius.

Un altre tema que està passant desapercebut, però només fins quan arribem al TJUE, és l'abast de la immunitat, l'aixecament de la qual va sol·licitar el jutge Llarena. És veritat que el Parlament Europeu ha aixecat la immunitat del president Puigdemont, de Toni Comín i de Clara Ponsatí, però ho ha fet únicament i exclusivament als efectes de continuar amb la tramitació de les OEDE.

La limitació de l'abast de la immunitat aixecada la va establir el mateix jutge Llarena en la seva petició de gener del 2020 i, ara que ja està acordada, hem de recordar que no s'ha demanat ni concedit per jutjar-los, per la qual cosa, en part, la viabilitat de l'OEDE vindrà determinada, després que passem per Luxemburg... o abans, per l'abast de la immunitat sol·licitada i concedida.

Dit més clarament: s'ha autoritzat a continuar el procediment d'OEDE, però res més, i qualsevol altra actuació que excedeixi això haurà de ser objecte, prèviament, d'un nou suplicatori... Serà un festival.

El problema d'actuar per impulsos és que no es té la serenitat d'esperit que cal per fer una anàlisi de totes les conseqüències de cada moviment processal. Sol·licitar un aixecament tan delimitat de la immunitat no era un acte menor i les conseqüències es veuran, com sempre, quan toqui entrar a discutir el que és rellevant.

Al final, tard o d'hora, veurem com tots els esforços i malbarataments es queden només en una intensa cortina de fum que, en definitiva, pot ser que sigui l'objectiu d'aquesta nova gran jugada.

En definitiva, s'obren molts escenaris, tots ells previstos, i cap de senzill per a unes expectatives que excedeixen amb escreix el marc del que és possible i, sobretot, el marc d'allò realment autoritzat pel Parlament Europeu, la qual cosa, com dic, consisteix únicament i exclusivament en la continuació de l'OEDE... Sens dubte, quan s'adonin de tot això, veurem que acabarà sent un autèntic festival.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Gonzalo Boye
Opinió La jugada Gonzalo Boye
Elisa Beni
Opinió El Valhalla de Puigdemont Elisa Beni