Moltes vegades, el que es veu no és el que realment està passant i aquesta és ja una regla de comportament quan parlem de vulnerar drets fonamentals. Al llarg dels anys de repressió als polítics catalans, ho hem vist una vegada i una altra: primer es deixa anar un relat, per definició només aparentment real, i després s'actua assenyalant la lluna, però amb la intenció que tothom miri el dit.
L'anunci recent que el jutge Llarena pretén plantejar unes preguntes prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació amb les ordres europees de detenció i lliurament (OEDE) del president Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig compleix, en primer lloc, amb el criteri de servir de relat i, en segon, serà el dit que, tot apuntant a la lluna, tots estaran mirant.
El relat planteja que aquest és l'últim cartutx que té el jutge Llarena per fer tornar els exiliats i que és una mena de desafiament a la justícia belga, que ja li ha denegat, definitivament, el lliurament de Lluís Puig. La realitat és molt diferent i, com suggereixo, no hem de mirar el dit.
Al llarg d'aquests anys hi ha hagut desenes de qüestions prejudicials que hem plantejat tant al jutge Llarena com a la sala d'apel·lació del Tribunal Suprem. Totes, absolutament totes, han estat rebutjades perquè, volem creure, els magistrats del Tribunal Suprem no tenen cap dubte pel que fa a la interpretació que s'ha de donar a les normes a aplicar en funció del dret de la Unió.
En termes generals, només hi ha dues raons per negar-se al plantejament d'una qüestió prejudicial: la primera, no tenir dubtes sobre la interpretació del dret de la Unió i, la segona, que el tema estigui clar, és a dir, que quedi clar de la simple lectura de la norma a aplicar o que el TJUE ja s'hagi pronunciat i aclarit qualsevol possible dubte sobre això.
El jutge Llarena reapareix amb aquest plantejament just dies després que la Comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu hagi aprovat presentar una proposta per a l'aixecament de la immunitat del president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí
Quan el Tribunal de Primera Instància de Brussel·les i després la Cambra d'Apel·lacions van dictaminar que no es podia lliurar Lluís Puig, ho van fer aplicant la jurisprudència clara del TJUE sobre els casos en què es pot denegar una OEDE. Concretament, en aquells casos en els quals hi hagi risc evident de vulneració de drets fonamentals.
En el cas de Puig hi havia, segons la Cambra d'Apel·lacions i la Fiscalia belga que no va recórrer, dos riscos evidents: el de vulneració del dret al jutge natural predeterminat per llei i el de vulneració de la presumpció d'innocència per les declaracions públiques sobre el cas, emeses per polítics, jutges i fiscals de tot signe i color.
Aquesta decisió del passat 7 de gener es fonamenta en la sòlida jurisprudència del TJUE i, per tant, és un tema clar sobre el qual no escau plantejar cap qüestió prejudicial.
Tenint en compte tot això, la pregunta que ens hem de fer és: què pretén Llarena amb el plantejament d'una qüestió prejudicial europea ara?
Per poder donar una resposta que s'ajusti a la realitat cal que ens fem enrere, mirem el panorama en tota la seva amplitud i pensem en quins efectes tindria una actuació d'aquesta mena.
El jutge Llarena reapareix amb aquest plantejament just dies després que la Comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu (JURI), en un procés irregular, hagi aprovat presentar al ple del Parlament una proposta per a l'aixecament de la immunitat del president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Aquesta proposta serà votada, amb gairebé tota seguretat, el proper 8 de març.
Una vegada concedit el suplicatori, el jutge Llarena podrà acordar la continuació de la tramitació de les OEDE paralitzades des de gener de l'any passat i, per tant, els tres eurodiputats quedaran a disposició del tribunal belga, que haurà de decidir si els lliura o no, però, com que és el mateix tribunal que ja ha denegat el lliurament de Puig, amb força seguretat, dictaminarà en el mateix sentit.
El jutge Llarena ho sap i, per tant, és perfecte coneixedor de quin serà el resultat final d'una aventura europea que tants milions d'euros ha costat a les arques públiques espanyoles quan, des d'un començament, se sabia que una persecució d'aquestes característiques era incompatible amb el dret de la Unió.
El TJUE pot tardar entre 6 i 12 mesos a resoldre un plantejament de prejudicials i aquest seria el temps en què els eurodiputats estarien privats del dret a la lliure circulació pel territori de la Unió i veurien restringits els seus drets de participació política
Com es pot evitar un resultat així? Ja no hi ha manera d'evitar-ho, i ho saben. És possible retardar aquest resultat? Sí, es pot retardar si, per exemple, el jutge reclamant, en aquest cas el jutge Llarena, amb caràcter previ a acordar la continuació de les OEDE, acorda plantejar una o unes qüestions prejudicials al TJUE i, mentre es resolen, el procediment quedaria suspès.
Per imperatiu legal, el plantejament de qüestions prejudicials comporta la suspensió natural del procediment en el qual es proposen i, per tant, si aquesta és la decisió del jutge Llarena, veurem com, tot seguit, notifica a les autoritats belgues que el procediment, malgrat l'aixecament de la immunitat, continua suspès fins que es pronunciï el TJUE.
Si passa això, que segurament és el que passarà, la situació dels eurodiputats quedaria en suspens i ells es veurien atrapats a Bèlgica, sense immunitat, però també sense procediment d'OEDE durant el temps que tardi el TJUE... Aquest i no cap altre sembla que és el càlcul que ha fet el jutge Llarena.
El TJUE pot tardar entre 6 i 12 mesos, aproximadament, a resoldre un plantejament de prejudicials, la resposta dels quals ja coneixem, perquè no hi ha cap dubte sobre quina és la correcta interpretació d'aquesta part concreta de la directiva comunitària que regula les OEDE.
Aquest seria el temps en què els eurodiputats estarien privats, novament, del dret a la lliure circulació pel territori de la Unió i veurien restringits els seus drets de participació política, per segona vegada en el curs de la present legislatura europea. En definitiva, entre la JEC i Llarena haurien privat els eurodiputats afectats i els seus votants dels seus drets per espai de gairebé un terç de la legislatura... però després afirmarien que no es tracta d'una persecució política i, a més, volen que ens ho creguem.
Una acció d'aquest tipus no serà innòcua, sens dubte que portarà conseqüències i, segurament, els qui l'han plantejat com una gran maniobra desconeixen que, en el fons, com una clau de judo, acabarà tornant en contra de, justament, qui pretén aplicar la força bruta en un àmbit en el qual ja tot està descobert... només falta saber on és.
Com dic, l'avantatge de conèixer tot això, i de poder analitzar-ho des de les diferents perspectives que té, és que, un cop més, podem anar per davant i saber com abordar aquesta nova maniobra que, al capdavall, bé podríem denominar com "la jugada".