Malgrat els triomfalismes i els anuncis irresponsables dels polítics, d'un i altre signe, segons els quals en qüestió de mesos estarem tots vacunats, la realitat es presenta d'una manera molt diferent i amb poques possibilitats de reconduir-se si no s'adopten les mesures necessàries per superar aquesta situació de manera eficaç, eficient, efectiva i segura.
La pandèmia no només ha posat en evidència la debilitat humana davant d'un virus d'aquestes característiques, sinó també la debilitat, en termes generals, dels diferents sistemes de salut i la dels sistemes de garanties dels nostres drets i llibertats.
Durant aquests més de 13 mesos de pandèmia tots hem perdut alguna cosa o a algú i hem hagut de renunciar a part dels nostres drets en favor del benestar col·lectiu.
Quedar-se a casa, no desplaçar-se, privar-nos de veure els nostres éssers estimats, aguantar confinaments i una infinitat més de restriccions són, sens dubte, limitacions als nostres drets i llibertats que, com a éssers socials i responsables, majoritàriament, hem assumit com a necessaris.
A canvi d'aquests sacrificis, d'aquestes renúncies i d'aquestes concessions col·lectives, se'ns han promès grans esforços públics per, primer, controlar i superar la pandèmia i, després, restablir les condicions de benestar prèvies a l'aparició de la Covid.
Ens hem quedat enrere per diverses raons, però totes es poden resumir en una de molt concreta: la ineficàcia i ineptitud de la Comissió Europea per complir la funció que té encomanada
En termes europeus, la Comissió Europea, ja el juny del 2020, va acordar un enfocament centralitzat "per garantir el subministrament i donar suport al desenvolupament d'una vacuna". És a dir, van assumir el paper de govern de la Unió Europea que garantiria el subministrament de vacunes a tots els estats membres.
Els objectius declarats per la Comissió no eren altres que els de "garantir la qualitat, la seguretat i l'eficàcia de les vacunes", "garantir l'accés oportú dels estats membres i de la seva població a les vacunes", "garantir l'accés equitatiu i factible per a tots a la UE a una vacuna assequible com més aviat millor", "assegurar-se que es realitzen els preparatius als països de la UE per al desplegament de vacunes segures i eficaces", "abordar les necessitats de transport i desplegament", i "determinar quins grups prioritaris haurien de tenir accés a les vacunes des d'un primer moment".
Aquesta estratègia o, com els buròcrates des de Brussel·les van denominar, "enfocament centralitzat" descansava, segons sostenen, sobre dos pilars: "garantir la producció d'una quantitat suficient de vacunes a la UE a través de compromisos anticipats de mercat amb productors de vacunes mitjançant l'Instrument d'Assistència Urgent" i "adaptar les normes de la UE a la urgència actual a fi d'accelerar el desenvolupament, l'autorització i la disponibilitat de vacunes, mantenint alhora les normes de qualitat, seguretat i eficàcia de les vacunes".
Gairebé un any després, veiem com gran part d'aquests objectius s'han incomplert, com els pilars en què se sostenia l'"enfocament comú" han quedat en foc d'encenalls i com la Unió Europea, un dels espais ciutadans més lliures i pròspers del planeta s'ha quedat enrere en l'essencial: garantir-nos la salut a tots i tornar-nos a uns paràmetres de drets i llibertats, així com de benestar, previs a aquesta pandèmia.
Ens hem quedat enrere per diverses raons, però totes es poden resumir en una de molt concreta: la ineficàcia i ineptitud de la Comissió Europea per complir la funció que té encomanada, que no és cap altra que la d'actuar com a "poder executiu" ―ser el govern― de la Unió Europea.
En aquests mesos, hem vist com han estat incapaços de gestionar acords seriosos, eficients i exigibles de subministrament massiu de vacunes. Hem vist, igualment, com han aplicat criteris de compra que estan molt lluny d'estar orientats al que havia i ha de ser primordial, que és garantir-nos les vacunes a tots i, pitjor encara, hem vist com això no només no sembla que els importi, sinó que continuen instal·lats en un relat que s'allunya molt de ser compatible amb el que volem una majoria dels ciutadans de la Unió: vacunar-nos.
La Comissió Europea, quan més se la necessitava, ha actuat com un club de buròcrates incapaços de gestionar el principal problema que ens afecta i preocupa
En moments com els actuals veiem el disbarat que representa deixar matèries tan serioses en mans d'autèntics incompetents que, a més, viuen en una realitat paral·lela que els porta a dissenyar i preparar una mena de "passaport immunològic" perquè puguem viatjar, sense adonar-se que, abans d'aquest passaport, el que realment necessitem són vacunes. Només des d'un desinterès tan gran per la realitat es pot començar aquesta casa per la teulada.
El disseny de la Unió es basa en la creació d'un espai basat en "els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories" i així, d'aquesta manera, oferir-nos als ciutadans "un espai de llibertat, seguretat i justícia sense fronteres interiors, en el qual estigui garantida la lliure circulació de persones".
Doncs bé, sembla evident que l'actual Comissió, per la manera en què ha abordat aquesta crisi, està actuant just en el sentit contrari de les finalitats de la Unió, amb les conseqüències que això tindrà en una doble variant: la nostra salut i drets com a ciutadans de la Unió i, també, de cara a un creixent nombre d'euroescèptics que estan buscant tota mena d'excuses per arrossegar-nos a un debilitament d'un projecte en el qual tots estem més segurs, com és el d'aquest espai comú de "seguretat i justícia".
A diferència del que opinen alguns, la seguretat de què parla el Tractat no només és la que fa menció a la lluita contra la delinqüència, sinó, també i especialment, la que fa referència a la seguretat mèdica i econòmica, en forma de benestar general.
Tots hem fet sacrificis, tots els estem fent i tots hem comprès la importància d'adaptar-nos a una realitat canviant, desconeguda i excepcional... Tots menys la Comissió Europea, que, quan més se la necessitava, ha actuat com un club de buròcrates incapaços de gestionar el principal problema que ens afecta i preocupa, que no és cap altre que la nostra salut i la possibilitat, mitjançant vacunes, de sortir d'una crisi que posa en risc, entre altres coses, el projecte d'unificació europea.
L'Europa dels pobles, la de les llibertats, la de la lliure circulació, la del benestar econòmic i social, la d'una justícia amb majúscules, la d'un espai de respecte dels drets de les minories és possible, però cal que es faci, igualment, sobre la base d'una ciutadania sana i, per aconseguir-ho, és evident que l'actual Comissió Europea, gestionada per buròcrates i no per estadistes, no és l'adequada. En definitiva, i el moment és aquest i no un altre, la solució és una altra Comissió i més vacunes.