Desembre es presenta com un mes en què més que descansar, caldrà treballar i molt. L'important és centrar-nos en els diversos escenaris que tenim oberts, combinar-los adequadament i extreure'n el que sigui més útil per assolir els objectius estratègics establerts des d'un començament, i així, d'aquesta manera, passar unes bones festes i començar el 2020 amb una realitat jurídica favorable que permeti tornar el conflicte entre Catalunya i l'Estat a l'àmbit del qual mai no hauria d'haver sortit: el polític.

El calendari sembla enrevessat i les explicacions que es donen sobre com interactuen uns i altres temes no deixen de ser sorprenents. Segurament, els qui estan donant aquestes explicacions i es deixen enlluernar per un simple sol hivernal desconeixen quina és la magnitud del que s'ha fet per situar-nos en el punt en què ara estem.

Des d'octubre del 2017 tenim un escenari juridicopenal que ha anat marcant tant l'agenda política com els ritmes de la resta de l'estratègia d'internacionalització. Però no tot és dret penal i, en paral·lel, s'han anat generant altres escenaris, també en l'àmbit civil (demanda contra el jutge Llarena, que segueix el seu curs), la fita dels quals alguns creuen que seria la batalla per ocupar els escons guanyats al Parlament Europeu, sense entendre que això no és més que un punt d'inflexió cap a un objectiu molt més ambiciós.

En el terreny penal tenim una sèrie de temes pendents encara de resolució tant a la sala segona del Suprem com al Constitucional i s'hi ha de sumar l'OEDE, les primeres vistes de la qual estan previstes a Bèlgica per al proper 16 de desembre i a Escòcia per a finals d'abril. En aquests procediments, que seran llargs, es discutirà de tot, per no dir que ho discutirem tot, i res no serà innocu de cara als objectius estratègics establerts fa ja més de dos anys... perquè l'exili no va ser una escapatòria sinó una estratègia política.

Pocs dies després, el 19 de desembre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictarà la sentència pel que fa al tema de les prejudicials plantejades pel Tribunal Suprem, en relació amb el permís sol·licitat pel vicepresident Junqueras per poder anar a la JEC a jurar el seu càrrec com a eurodiputat. Sobre aquesta prejudicial concreta, el que, ara per ara, coneixem és la posició de l'advocat general, que ratifica el que fa més de 9 mesos que diem en la defensa del president Puigdemont i de Toni Comín: són eurodiputats des del moment en què es van proclamar els resultats de les eleccions del 26 de maig passat, és a dir, des del 13 de juny (publicats al Butlletí Oficial de l'Estat del 14 de juny).

Res no serà innocu de cara als objectius estratègics establerts fa ja més de dos anys... perquè l'exili no va ser una escapatòria sinó una estratègia política

El que encara no sabem és l'abast que tindrà aquesta sentència del TJUE perquè, d'una part, l'advocat general, superant de llarg el contingut de les preguntes prejudicials remeses per Marchena, ens dona la raó en tot i, d'una altra, recomana que el TJUE no es pronunciï perquè en el cas del vicepresident Junqueras aquests raonaments haurien decaigut perquè està inhabilitat des del 14 d'octubre passat. En qualsevol cas, segons aquesta sentència, sabrem quin camí haurem de prendre i, més o menys, quant tardarem a recórrer-lo, sense perjudici de saber ja avui quina és l'estació de destí.

Aconseguir que es reconegui la condició d'eurodiputats del president Puigdemont i de Toni Comín no ha estat un camí senzill i, en això, hem esmerçat grans esforços jurídics que ben aviat haurien de començar a donar els seus fruits, malgrat com alguns s'han rigut de nosaltres en aquests mesos.

La batalla per entrar al Parlament Europeu va començar amb la lluita per l'elegibilitat que negava la JEC i vam aconseguir guanyar-la en la jurisdicció contenciosa administrativa després que el mateix Suprem reconegués que ambdós, i per tant el vicepresident Junqueras, eren elegibles. Eren elegibles i després van ser elegits.

Una vegada electes hem obert totes les vies per fer complir el mandat ciutadà i el que estableixen les normes de la Unió Europea que tant incomoden l'etnocentrisme euroescèptic però que tan valuoses ens resulten als euroexigents. En aquest camí hem trucat a diferents portes i implementat diferents tàctiques en funció d'una única estratègia.

Primer, vam intentar que s'acceptés el jurament per representació, allà em va tocar comparèixer juntament amb el procurador davant la JEC, després per poders, tal com es fa al Senat. Ambdues accions van ser desestimades i, una vegada més, se'ns va tractar com a bojos mirant sempre el dit en lloc de la lluna.

Superada aquella fase pública, vam començar un treball de formigueta que ha inclòs diverses demandes contencioses administratives (cadascuna amb les seves múltiples incidències i recursos que han generat milers de fulls d'al·legacions) per a la protecció de drets fonamentals davant la sala tercera del Tribunal Suprem, on, avui dia, tenim pendents de resolució tres processos diferents i, tots ells, amb les seves respectives qüestions prejudicials i la seva rellevància a efectes del reconeixement de la condició d'eurodiputats.

Un puzle no s'entén fins que no es veu la foto o s'ha acabat de muntar; tanmateix, els qui l'hem dissenyat no necessitem la foto per saber on encaixa cada peça

En paral·lel a tot això, havíem d'abordar la jurisdicció de la Unió davant l'actuació d'un Parlament llavors controlat per Tajani i amb voluntat oberta de trencar la legalitat europea. Així doncs, vam plantejar una sèrie d'incidències davant el Parlament Europeu i vam interposar una demanda d'anul·lació davant del Tribunal General i la seva consegüent demanda de mesures cautelars davant del president de l'esmentat tribunal.

Per a alegria de molts, la demanda de cautelars va ser rebutjada l'1 de juliol, just un dia abans del començament de les sessions parlamentàries. Ja sabíem que seria rebutjada, però la coherència jurídica obliga a aquest tipus d'actuacions. Tanmateix, ves per on, la cassació en contra de l'esmentada desestimació està, just ara, pendent de resoldre's quan ja coneixem que l'advocat general comparteix el nostre criteri jurídic.

La demanda d'anul·lació en contra de la decisió Tajani segueix el seu curs i està pendent de posar-se data per a les al·legacions finals i dictar-se sentència. És aquí i en la sol·licitud de cautelars on hem exposat aquells arguments legals, que, de manera tan clara, assumeix com a propis l'advocat general en les conclusions fetes públiques el passat 12 de novembre.

La resposta sobre la condició d'eurodiputats del president Puigdemont i Toni Comín que acabi donant el TJUE, bé a través de la prejudicial plantejada per Marchena en relació amb el vicepresident Junqueras, bé en la cassació de cautelars, bé amb la demanda d'anul·lació o, fins i tot, en les prejudicials que tenim plantejades en les tres demandes contencioses administratives, revertirà directament en el procediment de l'OEDE davant la jurisdicció belga, impedint, segurament, la seva execució i barrant el pas al dret penal per obrir-lo a la política.

Un puzle no s'entén fins que no es veu la foto o s'ha acabat de muntar; tanmateix, els qui l'hem dissenyat no necessitem la foto per saber on encaixa cada peça i, per això i arribats a aquest punt, resultava necessari explicar la complexitat de l'escenari per deixar clar que així estan les coses.

Gonzalo Boye
Opinió Trampes al solitari Gonzalo Boye
Elisa Beni
Opinió Això només ha començat... Elisa Beni