"Pensar bé és fruit de la racionalitat. Als vint anys regna la voluntat, als trenta l'enginy, als quaranta el seny"
Baltasar Gracián

No existeix cap misteri entorn de les punxades a joves en discoteques si hom aplica la raó i extreu conclusions lògiques. Una cosa que cada vegada és menys comuna. Només poden ser fruit d'uns motius concrets i em malicio que mentre menys cas li fem a l'assumpte i menys en parlem, abans desapareixerà. En realitat jo crec que sí que podem afirmar que no hi ha cap onada de punxades que introdueixin drogues de submissió a les nostres joves quan surten a la nit. Pot ser que hi hagi, això sí, un munt de brètols, fills de mala mare, malparits?, amb unes agulles punxant aquí i allà per fer-se els graciosos i copiar coses que han vist a la xarxa que han passat en altres llocs.

Siguem lògics, sobretot si tenim una certa edat i ja no et dic si som ministres. No existeixen proves ni mòbils ni resultats. Per injectar qualsevol substància cal una agulla, una xeringa i una mica de temps per estrènyer l'èmbol que faci entrar el líquid al cos. El líquid en entrar es nota. En cap dels casos no hi ha hagut temps material per a aquesta inoculació, ni cap víctima ha mencionat haver notat cap líquid. Les anàlisis són negatives. Cap substància d'aquest tipus no ha estat trobada en les denunciants, encara que en algunes sí alcohol i algunes drogues de consum en la nit. Les "punxades" no tenen conseqüències ni busquen cap objectiu. No s'han produït agressions sexuals ni altres delictes, a excepció d'una sola persona que ha referit que la seva cartera havia desaparegut, encara que és prou probable que no hi hagi relació entre una cosa i l'altra. No, no podem deduir que hi hagi ningú injectant drogues de la submissió per allà.

Aquesta onada de "punxades" va començar, si no recordo malament, amb uns quants casos a Sant Fermí, una festa fortament internacionalitzada. I és que aquesta qüestió és molt important, ja que estem davant un fenomen que no només no és nou, sinó que ha tingut ja un llarg recorregut en països del nostre entorn.

Fins on arriben les dades, aquesta moguda va començar el setembre de l'any passat al Regne Unit. Les denúncies van començar a sorgir i els mitjans de comunicació britànics, com aquí, es van fer eco llargament del succeït. Els casos van anar en augment. A partir d'allà es va començar a sentir la tesi de la injecció de GHB —la droga del violador—, tal com ha succeït ara al nostre país. Els britànics ens porten, doncs, molt avantatge, ja que es va obrir una investigació parlamentària per aclarir què estava succeint. Els resultats d'aquesta comissió d'investigació es van publicar el 26 d'abril d'aquest any. En ells es recollia que entre setembre de 2021 i el 26 de gener de 2022 s'havien denunciat 1382 casos de punxades en zones de lleure de nocturn realitzades a joves. En cap d'ells no va aparèixer ni una sola traça de GHB o altres drogues de submissió. No es van produir tampoc delictes derivats de les presumptes inoculacions.

Una descripció de fets així només pot apuntar a la viralització d'una pràctica xarona i perillosa —per altres qüestions— que no té res a veure amb milers de casos d'homes que intenten drogar les noies per violar-les

Després d'això, l'onada de punxades va saltar a Suïssa. Un missatge de WhatsApp que es va viralitzar denunciava que 59 joves havien estat punxades en discoteques. A partir d'allà van començar les denúncies. El mateix resultat. Ni evidències científiques de drogues ni delictes associats. A França li va tocar després. Fins a l'inici de l'estiu s'havien denunciat més de 300 punxades en els més diversos punts del país. Idèntics resultats. El fiscal en cap de Rennes no es va tallar i va acabar afirmant que potser el malestar que algunes víctimes refereixen sigui a causa d'altres substàncies preses voluntàriament. "La mediatització del fenomen pot tenir un efecte col·lectiu", va afirmar.

Segons la meva opinió, una descripció de fets així només pot apuntar a la viralització d'una pràctica xarona i perillosa —per altres qüestions— que no té a veure res amb milers de casos d'homes que intenten drogar les noies per violar-les. És clar que hi ha casos de violació després d'administració de drogues de submissió, però tots els constatats s'han produït per la introducció de la droga en les consumicions. El risc és que aquests malànimes caminen fent les seves punxades xarones amb les mateixes agulles a diferents persones i això obliga a aplicar profilaxi a les joves per si hi hagués risc del contagi d'alguna malaltia infectocontagiosa. Aquest és el veritable problema.

Així que cal estar-ne pendents, com estan fent les autoritats, però sense treure les coses de polleguera. L'expansió dels fenòmens de forma col·lectiva està documentada i no és pertinent repetir el que ja va experimentar el Regne Unit i al caliu de les notícies convidar desenes de pertorbats a sortir a fer la mateixa estupidesa a les nits. No hi ha elements objectius ni científics per pensar una altra cosa. L'expansió de tals histèries no és nova. El cas més antic reportat es va produir el 1518 a Estrasburg, quan una dona, Frau Troffea, es va posar a ballar pels carrers sense motiu aparent. A la setmana eren més de quaranta les persones que ballaven sense solta ni volta pels carrers de la ciutat i en un mes eren més de 400 els que ballaven sense parar. Hi va haver morts entre ells per esgotament, cansament, inanició o infarts. Mai no s'ha sabut què va succeir.

Amb les punxades de discoteca, queda comprovat que som europeus per a tot i que en els fenòmens de resposta o contagi massiu no volem ser menys. Passarà.