Les mitologies i creences ancestrals de moltes cultures diferents creien que els astres influenciaven directament la nostra vida. Els científics són renuents en creure que els astres llunyans ens influencien, perquè moltes de les creences són supersticions i no s'han trobat evidències que suportin la intervenció dels astres en la nostra vida diària, amb dues grans excepcions, el Sol i la Lluna. Els éssers vius –incloent els humans– ens guiem per la llum del Sol, que proporciona l'energia essencial per la vida a la terra. La rotació de la Terra estableix el ritme circadiari, amb les hores de llum del sol i la nit impactant tots els éssers terrestres. Tots coneixem el desgavell fisiològic del jet-lag provocat per viatges en molt poc temps a distàncies llunyanes de la superfície terrestre. Fins i tot, l'avançament o el retard d'una hora durant l'any pot provocar canvis importants en persones sensibles. El Sol és un rellotge. La translació al voltant del Sol determina la successió estacional a la Terra, una successió que es detecta més a mesura que ens allunyem de l'Equador, i la diferència en la il·luminació diürna té un pic màxim al solstici corresponent. La rellevància cíclica de la il·luminació solar en conformar les vides dels éssers vius és innegable. Fins i tot, determina que la nit és el moment del dia en què les cèl·lules de la nostra pell mostren una major capacitat de reparació del DNA danyat per la llum ultraviolada del Sol.

I què passa amb la Lluna? No influeix la Lluna també en els cicles vitals dels humans? És evident que ni la llum ni la força de gravetat exercida per la Lluna són tan potents com la del Sol. Tanmateix, és innegable que la Lluna governa els cicles de marees diàriament. A més, la rotació de la Lluna al voltant de la Terra genera les fases lunars, entre les que sobresurten la lluna nova i la lluna plena. En aquestes dues fases, tan diferents en lluminositat,  la seva proximitat a la Terra (i, per tant, el potencial efecte de la gravetat) és major. De fet, molts animals, sobretot aquàtics, es coordinen amb les fases lunars per copular o reproduir-se sincronitzadament i assegurar, així, l'èxit reproductiu. La Lluna és un rellotge diferent del Sol, però és un rellotge biològic. Seria agosarat pensar que ni la il·luminació ni la gravetat lunars no tenen cap efecte sobre els humans. Així, no ens hauria de sorprendre que, recentment,  s'acabin de publicar dos treballs de grups diferents a la mateixa revista científica, amb resultats que mostren clarament la influència de la Lluna en la periodicitat de la menstruació i en el cicle son/vigília.

El cicle menstrual de la dona és del voltant de 28-30 dies, mentre que el cicle lunar complet és d'uns 29 dies i mig, aproximadament. La unió entre ambdós cicles s'ha proposat múltiples vegades, i els resultats, fins ara, eren incerts. Els estudis amb humans es poden fer transversalment o longitudinalment. Els estudis transversals són aquells en els que s'estudien moltes persones en un moment determinat. Els estudis longitudinals són aquells en què s'estudien menys persones, però en un període de temps més llarg.

Els autors d'aquest treball que us indico, estudien 22 dones, totes elles amb cicles menstruals més llargs de 27 dies, que han apuntat els registres durant molts anys, en algun cas fins a 32 anys de la seva vida. El que té molt valor són aquests estudis tan llargs en les mateixes persones. Els investigadors infereixen resultats molt interessants que donen suport a la teoria que la Lluna exerceix un efecte important en els cicles menstruals, particularment en edats joves i en regions amb poca llum nocturna. Prop d'un terç de les dones tenen la regla coincidint amb una major lluminositat de la Lluna (lluna plena) o un major impacte gravitatori (lluna plena o lluna nova), observant-se un major impacte quan totes dues condicions coincideixen (lluna plena). Això, de fet, implica que l'ovulació (i, per tant, el moment de major fertilitat, en sentit biològic) tindria lloc per lluna nova (uns 12,4 dies abans). Però amb una major edat i  major exposició a llum nocturna artificial, s'avançarien els cicles fins a 2-3 dies respecte a les noies més joves. Estudis en goril·les i ximpanzés (tot i que en grups reduïts) també mostren cicles menstruals mensuals propers als 30 dies, que s'avancen amb l'edat.  Tanmateix, l'estil de vida dels humans ha canviat molt en els últims segles i aquests ritmes biològics acoblats a les fases lunars, cada cop són menys visibles o detectables, perquè se sobreimposen altres paràmetres, com ara la il·luminació nocturna. No podem canviar les condicions de la Terra ni els moments en què la Lluna exerceix una acció lumínica i gravitatòria més gran, però algun dia seria molt interessant fer estudis longitudinals en colònies fora de l'àmbit terrestre, o com a mínim, fora de l'àmbit d'acció de la Lluna, i estudiar els cicles menstruals femenins.

D'altra banda, l'excés de lluminositat nocturna ha canviat molt la nostra vida. Però es poden realitzar estudis en poblacions indígenes (Toba/Qom) a l'Argentina, que  demostren que la Lluna també influeix en el nostre ritme de son/vigília. En aquests estudis, s'obtenen dades  de persones que viuen en poblacions rurals sense electricitat ni possibilitats de llum nocturna,  en poblacions petites amb llum artificial nocturna limitada, o en ambient urbà. A aquestes persones se'ls regala un "Actiwatch", un tipus de rellotge intel·ligent (smartwatch) per monitorar les hores de son i d'activitat, per tant, es poden enregistrar dades fiables en molts dies diferents. Què volen mesurar els investigadors? Si l'hora d'anar a dormir, el temps en què les persones dormen, i l'hora de despertar-se és igual o diferent segons els cicles lunars (i, per tant, segons la diferent lluminositat de la Lluna). Potser no és cap sorpresa que us digui que les persones que viuen en pobles allunyats i sense electricitat se'n van a dormir molt més aviat i dormen més hores que persones que comparteixen la mateixa genètica, però viuen en ambients urbans. Però el que sí que us sorprendrà és que hi ha un decalatge important segons la fase lunar. Si hi ha lluna plena, tots anem a dormir més tard i dormim menys, però les persones que viuen en un ambient sense llum artificial, sincronitzen el son depenent de la llum de la lluna. Els dies de lluna plena van a dormir una hora més tard (i dormen una hora menys). L'hora d'aixecar-se no presenta diferències en cap dels grups. Per tant, quan no hi ha llum artificial, que enganya els nostres sentits i el nostre cervell, els humans sincronitzem quan anar a dormir i les hores que dormim segons la fase lunar, amb una major vigília les nits de lluna plena.

Segurament, es poden proposar moltes hipòtesis culturals que justifiquin per què la lluna plena impacta en la vida nocturna. Per exemple, amb una major lluminositat lunar es poden fer més activitats nocturnes i és convenient que els humans puguin estar desperts. Però cal recordar que els cicles lunars no depenen de les nostres activitats, sinó que som nosaltres, com a éssers vius, els que ens hi hem adaptat. La biologia ens fa sincronitzar amb la Lluna. És la tecnologia (llum artificial) la que s'ha sobreimposat i distorsiona els nostres ritmes biològics basals. Pensem-hi!