És molt probable que aquesta setmana hàgiu sentit que hi ha hagut un gran avenç dins del món de l'oncologia. Un dels titulars que he trobat diu que s'ha pogut desxifrar el genoma més complet del càncer. Honestament, aquest titular no és del tot acurat. El càncer no és un ens que pugui tenir un genoma propi. Sota el nom de càncer s'agrupen un conjunt de malalties molt diverses, però que totes elles tenen una característica en comú: hi ha un grup de cèl·lules del nostre cos que deixen de seguir les directrius que les mantindrien funcionals dins d'un organisme, per anar al seu ritme i "a la seva bola". Ja no miren d'estar integrades per fer funcionar un organisme, sinó que creixen de forma descontrolada, poden ocupar teixits i òrgans funcionals i acaben per colonitzar altres òrgans. Si no es tracta de forma quirúrgica, radiològica i amb quimioteràpia, per tal d'extirpar-lo i reduir-lo, el càncer pot causar la mort. Les cèl·lules canceroses tenen, de base, el mateix genoma que les que són normals i sanes, però han adquirit mutacions addicionals que fan que no es comportin com una part integrada del nostre cos, sinó que van per lliure. Per tant, no hi ha un únic genoma de les cèl·lules canceroses, sinó molts. No és una única malaltia, sinó moltes.
El que la notícia vol reflectir és l'esforç titànic que ha implicat científics de moltes disciplines diferents, de més de 774 institucions i de 4 continents, que s'han organitzat en 16 grups de treball per tal d'analitzar el genoma complet de 2.658 tumors de 38 tipus de càncer diferents, comparant-los amb mostres del teixit sa dels mateixos pacients. Aquests investigadors formen el Consorci de l'Anàlisi Pancàncer de Genomes Complets, i volen analitzar de forma inclusiva molts càncers per tal de trobar el que comparteixen, allò que els fa similars entre ells. D'aquí, el prefix grec "pan", que significa "tot". Segur que la coordinació no ha sigut fàcil, perquè ha hagut de permetre l'intercanvi de dades genètiques de països amb legislació diferent, amb maneres de treballar diferents, i amb un munt ingent de dades (estem parlant de centenars de terabytes) per treballar conjuntament. Penseu que les dades s'han hagut d'anonimitzar i protegir per a poder-les compartir entre diversos grups, s'han emmagatzemat en el núvol i s'han emprat milions d'hores de computació d'ordinadors també en el núvol o núvols. Justament una de les demandes del grup d'investigadors és que cal una normativa internacional clara sobre com compartir, i alhora protegir, l'anonimat i privacitat de les dades genètiques. Aquesta és una qüestió molt rellevant per a tots, ja que no tenim res més íntim ni més informatiu que el nostre ADN, i quan es tracta d'aquest tipus de recerca, tan inclusiu i generalista, i que pot beneficiar a tants de nosaltres, potser cal reclamar una legislació específica.
Quines són les conclusions que n'extreuen d'aquesta anàlisi tan exhaustiva? A la revista Nature d'aquesta setmana, podreu trobar en obert sis articles explicant les dades obtingudes a diferents nivells d'anàlisi, més altres 16 articles en altres revistes que analitzen dades més concretes. Com que els diners per executar aquest treball són públics (amb els diners de tots), també són públics tots els resultats, les dades genètiques, els diversos programes bioinformàtics per les anàlisis, els atles d'expressió de gens, tot està en repositoris oberts perquè les dades generades puguin ser contrastades, analitzades i usades en altres grups per tal d'ajudar a la comprensió del càncer i del que implica en el nostre cos, perquè al final, el que ens afecta a tots és tenir respostes a preguntes concretes. Tenim risc de patir càncer? Quina és la causa o causes del càncer? Podem evitar-lo o, si més no, podem identificar-lo de forma inicial? Quins són els tractaments més efectius per eliminar-lo?
Només coneixent quines són les causes del càncer, tant les genètiques com les ambientals, podrem incidir per tal d'evitar-ne el creixement i propagació dins del nostre organisme. Per això són tan rellevants els resultats d'aquest consorci (del qual també formen part investigadors del nostre país). Quines són algunes de les conclusions d'aquest treball? N'he fet una tria, que no pretén ser exhaustiva.
1) De mitjana, tots els càncers contenen 4-5 mutacions que es consideren "conductores" (o drivers), les quals permeten a les cèl·lules canceroses inicials sobreviure, dividir-se més i créixer per sobre de les cèl·lules normals o sanes a causa d'una selecció positiva de les mutacions. Algunes d'aquestes mutacions porten anys dins del nostre organisme i podrien ser diagnosticades abans de que apareixi el càncer.
2) Els canvis inicials importants, drivers, poden afectar a gens concrets, canviant la proteïna codificada, o també canviar les seqüències no codificants de regulació. Tan important és el gen (la informació genètica concreta), com quan i com s'ha de llegir la informació d'aquest gen.
3) Després d'aquests canvis inicials, que són comuns a totes les cèl·lules del càncer del pacient, hi trobem subpoblacions, és a dir, clons de cèl·lules canceroses que muten diferencialment. Aquests canvis poden significar que es tornin malignes.
4) Hi ha càncers (prop del 5%) on no s'ha trobat clarament aquesta mutació o mutacions inicials. Això vol dir que encara ens queda feina per fer, per tal d'identificar-ne la causa.
5) Algunes mutacions són recurrents, per exemple, aquelles que permeten a les cèl·lules canceroses esdevenir immortals, perquè enganyen el rellotge de corda biològic. Aquestes cèl·lules canceroses activen un enzim, la telomerasa, per mantenir els extrems cromosòmics, de forma que les cèl·lules ja no poden mesurar el temps que porten vivint, per la qual cosa mai no es tornen senescents, i esdevenen immortals. D'aquí que s'hagi d'anar molt amb compte amb medicaments que ofereixen que les nostres cèl·lules puguin esdevenir "eternament joves", quan el que potser fan és pujar el primer graó per tornar-se "eternament canceroses".
6) Per acabar, he deixat l'efecte dels sistemes de reparació del DNA i la seva funció en el càncer. Quan els sistemes de reparació es veuen malmesos, les mutacions de tota mena s'acumulen i la probabilitat que alguna d'aquestes mutacions afavoreixi el creixement de les cèl·lules canceroses és més alt. És òbvia la rellevància d'un bon sistema de manteniment, en aquest cas, manteniment de la informació genètica. Moltes de les mutacions que s'han identificat reflecteixen l'efecte d'agents mutagènics exteriors, els quals incrementen les mutacions genètiques i la probabilitat que alguna mutació transformi, de forma ja definitiva, una cèl·lula amb mutacions en una cèl·lula descontrolada precancerosa.
Tota aquesta feina només ens permet analitzar genèticament els diferents càncers i encara queda dissenyar teràpies més efectives. Però és clar que el primer pas per trobar un tractament efectiu per al càncer (o càncers) és la comprensió de quins mecanismes cel·lulars es malmeten durant el procés que converteix unes cèl·lules sanes en canceroses. Un objectiu pancàncer.